Vés al contingut

Andreu Xandri i Serrano

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAndreu Xandri i Serrano
Biografia
Naixement10 agost 1916 Modifica el valor a Wikidata
Alp (Baixa Cerdanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 juny 1938 Modifica el valor a Wikidata (21 anys)
Vall de Pineta (província d'Osca) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescalador en roca, alpinista Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatGeneralitat de Catalunya i Segona República Espanyola Modifica el valor a Wikidata
Grau militarcapità (1938–) Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Esportescalada en roca Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesJosep Maria Xandri i Pich Modifica el valor a Wikidata  i Leonor Serrano Pablo Modifica el valor a Wikidata

Andreu Xandri Serrano (Alp, Cerdanya, 10 d'agost de 1916 - Vall de Pineta, Aragó, 15 de juny de 1938) fou un escalador i alpinista català.

Nacionalista català, soci del Centre Excursionista de Catalunya i tinent del Regiment Pirinenc número 1 de Catalunya durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939),[1] fou un dels pioners de l'escalada moderna a Montserrat i als Pirineus. El 1933 escalà la canal del pollegó inferior del Pedraforca i feu la primera travessa de la cresta Peiraforca-Roc Colom. El 8 de juliol d'aquell any, fa el cim del mont Cervino pel vessant italià, fent cordada amb Albert Casanelles. Realitzà la primera hivernal al Roc Colom (1934) i als Encantats (1935), també amb Josep Romeu.[2]

Estigué molt vinculat als moviments estudiantils nacionalistes catalans. L'any 1933 inicià la carrera de Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona. S'afilià a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya i n'esdevingué secretari general.

A l'esclatar el cop militar contra el govern democràtic de la 2a República el 18 de juliol de 1936, Andreu Xandri s'allistà al Regiment Pirinenc Núm. 1 de Catalunya, format per la Generalitat catalana aquell mateix any. Fou ascendit al grau de tinent d'una secció de la Companyia d'esquí per Josep Maria Benet. Destinat a La Molina, tingué un paper destacat en els fets que conduïren a l'eliminació física d'Antonio Martín Escudero, a Bellver de Cerdanya, un anarquista que suposadament s'havia ensenyorit de la comarca, creant un Consell llibertari i ordenant afusellaments sumaríssims a la Collada de Toses.[3][4]

Durant els fets de maig de 1937 a Barcelona, prengué part en els enfrontaments defensant el Palau de la Generalitat.[5][6] Amb la dissolució del Regiment Pirinenc arran d'aquests fets, Xandri s'integra a l'Exèrcit Popular de la República, a la 43a Divisió, 72 Brigada Mixta, Batalló 288. Destinat al front d'Aragó, a l'àrea pirinenca, participà en diversos fets d'armes, com l'assalt frustrat a la central elèctrica de Panticosa el juny de 1937[7] o la presa de les fortificacions nacionals de Jabarrella, a la zona d'Hostal d'Ipiés els dies 22 i 23 d'agost de 1937.[8][9] Fou sotmès a un consell de guerra per negar-se a executar els presoners rebels que havia capturat la seva unitat, tal com l'hi havien ordenat.[10] En la mateixa ofensiva republicana, també ocupà, amb els seus homes, les posicions enemigues de Les Cuculles, abans de caure ferit en uns combats prop del Mirador del Abuelo. Fou traslladat a Barcelona, on romagué dos mesos de convalescència, per tornar a reincorporar-se al front.

Fou ascendit al grau de capità la primavera de 1938.

Va morir el 15 de juny de 1938 a dos quarts de set de la tarda segons va publicar La Vanguardia el 24 de juny de 1938. Segons el Diari de Catalunya del dia anterior, va morir a causa de metralla per les forces alemanyes que feien costat a les forces franquistes.[11]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Els pirinencs i l'assassinat del capità Millet, de Josep A. Carreras
  2. ↑ «Andreu Xandri i Serrano». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  3. ↑ Serra i Vilaró, Joan. De Solsona a Perpinyà, passant per Ventimiglia. Records personals i reservats. La persecució religiosa de 1936 a Catalunya. Testimoniatges., p. 146. 
  4. ↑ Ferrerons, R. «Les Milícies Pirenenques. Nacionalisme armat». L'Avenç, núm. 91, pàg. 29 i 39.
  5. ↑ Cruells, Manuel. De les milícies a l'exèrcit popular a Catalunya. Barcelona: Dopesa, 1974, p. 80 i 183. 
  6. ↑ Diari de Barcelona, 09-05-1937, pàg. 7-8.
  7. ↑ Casas i Devesa, Narcís. Els meus seixanta anys d'esquí.. Col·lecció Separates i publicacions, publicació núm. 24. Barcelona: Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya., 1993, p. 58. 
  8. ↑ Galí, Raimon. L'EXÈRCIT DE CATALUNYA. Col·lecció Signe de Contradicció. Barcelona: Barcelonesa d'Edicions, 1991, p. 540-541. 
  9. ↑ Galí, Raimon. VIDES I CARÀCTERS: ANDREU XANDRI. Quaderns de l'Exili. Núm. 20, juny de 1946, p. 11-12. 
  10. ↑ Manobens, Enric «Belchite y los prisioneros "Rojos"». El Diluvio, 09-09-1937, pàg. 39.
  11. ↑ de Ramon i Vidal, Jaume. Regiment Pirinenc núm. 1 de Catalunya. Barcelona: Rafael Dalmau editor, 2004, p. 217-218. ISBN 8423206718. 

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Andreu_Xandri_i_Serrano&oldid=36672841»