Andreu de Creta

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaSant Andreu de Creta
Andrew of Crete (fresco).jpg
Pintura al fresc de San Andreu de Creta, segle XVII.
 Bisbe 

Dades biogràfiques
Naixement aprox. 650
Damasc
Mort segle VIII
Erosos, Lesbos
Activitat professional
Ocupació Sacerdot, poeta, escriptor i clergue
Pare de l'Església
Commemoració a Església Ortodoxa.
Festivitat 4 de juliol de 740
Modifica dades a Wikidata

Andreu de Creta o Andreu de Jerusalem va ser un Pare de l'Església, Arquebisbe de Gortina (Creta) i un destacat predicador i autor d'himnes sacres. Sant de les Esglésies catòlica i ortodoxa.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Damasc (Síria) a mitjan segle VII. Malgrat l'eloqüència que va posseir en la seva edat madura, s'explica que fins a l'època de la seva primera comunió, que va rebre a set anys, era molt poc locuaç.

Va abraçar la vida monàstica als quinze anys d'edat en el monestir de Sant Sabas a Jerusalem, per la qual cosa també és cridat de vegades "Sant Andreu el Jerosolimità" o "Sant Andreu de Jerusalem". En el monestir del Sant Sepulcre a la mateixa ciutat va rebre el lectorat i el subdiaconat.

Com a llegat de Teodor, el Patriarca de Jerusalem, va assistir al Concili de Constantinoble III, celebrat a Constantinoble en 680-681, a reiterar l'adhesió de la seva Església a la condemna de l'heretgia monofisita. Sant Andreu es va quedar en aquesta ciutat i va ser ordenat diaca de la Gran Basílica de la Santa Sofia; a més, se li va confiar la cura d'un orfenat i d'un asil d'ancians. Més tard, a causa de les seves qualitats de caràcter i a les seves habilitats, va ser consagrat com a arquebisbe de Gortina, la seu metropolitana de Creta. Aquí va defensar la legitimitat del culte a les imatges.

L'any 711, Filípico Bardanes es va apoderar del tron imperial, va cremar les actes del Sisè Concili Ecumènic, va restablir en els díptics litúrgics els noms que aquest Concili hi havia anatematitzat i va reunir un sínode perquè ratifiqués el seu procedir. Andreu va assistir a aquest sínode l'any 712; però a l'any següent, es va penedir d'això i va signar sense vacil·lar la carta d'excusa que el seu patriarca va escriure al Papa Constantí, després que Anastasi II va llançar a Bardanes del tron imperial.

Els historiadors de l'Església no estan d'acord quant a la data de la mort del sant. Un suggereix l'any 712, mentre els altres afavoreixen l'any 726. De qualsevol manera, se sap que va morir de retorn a Creta d'un viatge de Constantinoble. Va ser sepultat a l'Església de la Santa Anastasia en Edesó, una ciutat de Mitilini. Després les seves relíquies van ser transferides a Constantinoble.

Llegat[modifica | modifica el codi]

Andreu de Creta va ser un excel·lent compositor d'himnes sagrats. Alguns d'ells es canten encara, deixant una petjada perdurable en la divina litúrgia bizantina.

Refèrencies[modifica | modifica el codi]

  1. «Andreu de Creta» (en català). Enciclopedia.cat. [Consulta: 28 març 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andreu de Creta Modifica l'enllaç a Wikidata