André Gedalge
 André Gedalge component  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 desembre 1856 6è districte de París (França) |
| Mort | 5 febrer 1926 (69 anys) Chessy (França) |
| Formació | Conservatoire de Paris |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, teòric musical, pedagog musical, musicòleg, coreògraf, professor d'universitat |
| Ocupador | Conservatoire de Paris |
| Gènere | Música clàssica |
| Moviment | Música clàssica |
| Professors | Ernest Guiraud |
| Alumnes | Charles Koechlin, Albert Wolff, Raymond Loucheur, Frédéric Adam, Darius Milhaud, George Enescu i Nadia Boulanger |
| Família | |
| Cònjuge | Amélie André-Gedalge |
| Premis | |
   
| |
André Gedalge, (París, 27 de desembre, 1856[1] - Chessy (Sena i Marne), 5 de febrer, 1926), fou un compositor i professor francès.
Biografia
[modifica]André era fill d'Élias Émile Gedalge (9 d'abril de 1822 - 28 d'abril de 1906), nascut a Breslau, i de Clara Mayer Alexandre (1831-1905), originària de Remiremont. El seu oncle era Jonas-Elias (Jonas-Jacques en estat civil) Gedalge, nascut el 24 de maig de 1813 a Grodzisk Wielkopolski (Grätz). Els dos germans Gedalge havien estat naturalitzats francesos per decret l'any 1849. Jonas-Jacques era cantor a la sinagoga de Breslau.[1]
André Gedalge va ser un dels músics més notables de la seva generació. Va començar treballant a l'editorial familiar, situada al 75 de la rue des Saints-Pères de París, i que era gestionada per Élias Émile Gedalge. La Librairie Gedalge es va especialitzar en llibres cars (per a escoles laiques). En particular, publicaran Marie Laubot i Edmond About. Aquesta casa va ser arianitzada per Vichy l'any 1941, després recuperada pel fill d'André, Camille Gedalge (1902-1951).[2]
Només l'any 1884, a l'edat de 28 anys, André va ingressar al Conservatori de París a la classe d'Ernest Guiraud, professor de Jules Massenet, després va ser professor de contrapunt i fuga el 1905. El 1886, va guanyar el Segon Premi de Roma amb la seva cantata La Vision de Saul.
El juliol de 1887 es va casar amb Amélie-Alexandrine d'Obigny de Ferrière. Entre 1912 i 1914 fou alcalde de Chessy, on posseïa una casa-taller.
Obres principals
[modifica]- 1881 : Petit Savoyard, partitura de Gedalge, pantomima en 4 actes, creada a Nouveautés;
- 1895 : Pris au Piège, premi Cressant;
- 1899 : Concerto pour piano et orchestre;
- 1900 : Phœbé, ballet en un acte creat a l'Opéra-Comique.
- Altres
- Volapük-Revue (1886)[3]
- Quatuor d'archet;
- 3e Symphonie en fa majeur;
- les Vaux de Vire: recull de melodies ;
- Chansons enfantines.
Discografia
[modifica]André Gedalge - Peces i melodies instrumentals, amb Geneviève Laurenceau, violí - Mario Hacquard, baríton - Lorène de Ratuld i Claude Collet, piano - Benny Sluchin, trombó - Antoine Curé, trompeta. Distribució CD Polymnie-Abeille (2007) 5 Diapasons.
André Gedalge - Primera Sonata, amb Jean-Jacques Kantorow, violí i Alexandre Kantorow, piano. French Sonates, CD NoMadMusic (2014).
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 https://www.geni.com/people/Emile-Gedalge/6000000062669777195/[archive], sur Geni.com.
- ↑ Pascal Fouché,/http://www.editionfrancaise.com/resultat.php?nbrep=40&rec=Gedalge&jourdeb=-1&moisdeb=-1&annedeb=-1&Valider.x=0&Valider.y=0/[archive], moteur de recherche en ligne.
- ↑ https://www.tobias-broeker.de/rare-manuscripts/g-l/gedalge-andre/ Arxivat 2022-10-09 a Wayback Machine.
Bibliografia
[modifica]- Jules Combarieu i René Dumesnil, Histoire de la Musique, tom IV, Ed. A. Collin.