Angelo Monteverdi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAngelo Monteverdi
Biografia
Naixement24 gener 1886 Modifica el valor a Wikidata
Cremona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 juliol 1967 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Lavinio (Itàlia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilologia romànica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFilòleg, professor d'universitat i romanista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Friburg
Universitat de Milà
Universitat de Roma La Sapienza Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsFrancesco Novati (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata

Angelo Monteverdi (Cremona, 24 de gener de 1886 - Lavinio, municipi d'Anzio, 11 de juliol de 1967) fou un romanista i medievalista italià.

Vida[modifica]

Monteverdi va néixer a Cremona d'una família antiga entre els avantpassats de la qual hi havia el músic Claudio Monteverdi.[1] Va estudiar a la Universitat de Milà, amb Francesco Novati; després va continuar estudis a Roma, amb Ernesto Monaci, a Berlín amb Heinrich Morf, a París amb Paul Meyer i a Florència amb Pio Rajna.

Després de participar en la Primera Guerra Mundial com a oficial d'infanteria (1915-1917) i com a agregat militar a Berna, fou professor de filologia romànica a la Universitat de Friburg de Suïssa (1922-1942) com a successor de Giulio Bertoni, després a Milà per un curt període, i finalment a la Universitat de la Sapienza de Roma fins a la jubilació (1943-1961). Fou degà de la Facultat de 1953 a 1961.

Fou director de la revista Cultura Neolatina. I co-director de les revistes Studi medievali i Studi romanzi. També vicepresident de la Societat de Lingüística Romànica (de 1965 fins a la seva mort).

Va ser doctor honoris causa de la Universitat de la Sorbona (1962) i de la Humboldt-Universität de Berlín (1965). També oficial de la Legió d'Honor. Fou membre i, de 1964 fins a la seva mort, president de l'Accademia dei Lincei. Des de 1951 fou membre corresponent de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona; des de 1961 de l'Institut d'Estudis Catalans. Des de 1965 fou membre corresponent estranger de l'Académie des inscriptions et belles-lettres.

Els seus estudis cobriren un ampli camp d'interessos sempre relacionats amb la literatura, sobretot però no únicament medieval, i la lingüística. Publicà nombrosos articles sobre temes que van de la cançó de gesta, a autors espanyols com Calderón, a Dante, i no escaparen al seu interès autors com Leopardi. També publicà diversos manuals universitaris.

S'ha posat el seu nom a la biblioteca de lletres de la Universitat de La Sapienza, que conserva el fons de la seva biblioteca personal.

Obra[modifica]

  • "La leggenda di sant’Eustachio". In: Studi medievali 1909–1910 (Tesi di laurea)
  • "Un episodio della battaglia di Roncisvalle nella poesia castigliana e portoghese". In: Studi di Filologia moderna, 1912
  • "Le fonti de 'La vida es sueño'". In: Studi di Filologia moderna, 1913
  • Gli "esempi" di Jacopo Passavanti, 1913-1914
  • Tre "commedie famose" di don Pedro Calderón, 1916
  • Il primo dramma neolatino, 1920
  • (traductor) P. Calderón de la Barca, Drammi, 1920-1921, 2 vol.
  • (traductor) Lope de Vega, Il miglior giudice è il Re, 1922
  • (edita i completa el volum deixat pel seu mestre a la seva mort) Francesco Novati, "Le Origini", Storia letteraria d'Italia, Scritta da una Società di Professori. Milà: Vallardi 1926
  • Testi volgari italiani anteriori al duecento, Roma 1935 (reeditat: Testi volgari dei primi tempi, 1941, 1948)
  • Saggi neolatini, Roma 1945
  • L'epopea francese, Roma 1947
  • La poesia lirica provenzale, 1949
  • El descubrimiento de la edad media, 1950
  • Manuale di avviamento agli studi romanzi. Le lingue romanze, Milà 1952
  • Studi e saggi sulla letteratura italiana dei primi secoli, Milà 1954, 1964
  • Le origine delle letterature romanze : lezioni di filologia, 2 vol., 1953-1954
  • La materia di Bretagna : lezioni di filologia, 1955
  • La poesia provenzale in Italia : lezioni di filologia, 1956
  • Teatro spagnolo del secolo d'oro, 1957 (amb una antologia)
  • Frammenti critici leopardiani, Milà 1967
  • "La laisse épique". In: Les congrès et colloques de l'Université de Liège. XI, La technique littéraire des chansons de geste, 1959
  • "Un fragment manuscrit de l'Entrée d'Espagne". In: Cahiers de Civilisation médiévale, 1960
  • Il canto XXVI del Purgatorio, 1965
  • "Problèmes de versification romane". In: Actes du 2e congrès international de linguistique romane, 1966
  • Frammenti critici leopardiani. Cento e Duecento: nuovi studi e saggi su lingua e letteratura dei primi secoli, 1967 (pòstum)

Bibliografia[modifica]

  • Studi in onore di Angelo Monteverdi, 2 volums, Mòdena 1959 (amb una bibliografia recollida per G. Gerardi Marcuzzo p. 13-29)
  • Angelo Monteverdi, Cento e Duecento. Nuovi saggi su lingua e letteratura italiana dei primi secoli, Roma 1971 (Edició en memòria, amb una semblança de l'autor i una bibliografia)
  • Roberto Antonelli: "MONTEVERDI, Angelo". In: Dizionario Biografico degli Italiani (DBI). Vol 76, Roma: Istituto dell'Enciclopedia Italiana, 2012
  • Monteverdi, Angelo” article a l'Enciclopedia Italiana di scienze, lettere ed arti, App. II (1938-1948), vol. II, p. 347
  • Gianfranco Contini, Angelo Monteverdi. Roma: Accademia Nazionale dei Lincei, 1968

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]