Anna Seghers

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAnna Seghers
Anna Seghers (Bundesarchiv-Bild 183-F0114-0204-003) – retouched by Carschten.jpg
(1966) modifica
Biografia
Naixement(de) Netty Reiling modifica
19 novembre 1900 modifica
Magúncia (Alemanya) modifica
Mort1r juny 1983 modifica (82 anys)
Berlín Est (República Democràtica Alemanya) modifica
Lloc d'enterramentcementiri de Dorotheenstadt modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de Heidelberg (–1922)
Universitat de Colònia modifica
Activitat
OcupacióEscriptora, novel·lista i escriptora de ciència-ficció modifica
Activitat1924 modifica –
PartitPartit Comunista d'Alemanya (1928–)
Partit Socialista Unificat d'Alemanya modifica
GènereNovel·la modifica
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeJohann Lorenz Schmidt (1925–) modifica
FillsPierre Radvanyi modifica
Cronologia
1933 crema de llibres en l'Alemanya nazi modifica

Lloc webanna-seghers.de modifica
IMDB: nm0782037 Allocine: 92062 Allmovie: p314679
Musicbrainz: 7b9e08e8-7786-4b2c-97f0-8a440c89b680 Discogs: 1027476 Find a Grave: 8379875 Modifica els identificadors a Wikidata

Anna Seghers (Magúncia, 19 de novembre de 1900 modifica Berlín Est, 1 de juny de 1983 modifica) va ser una escriptora alemanya que es destacà en el relat de la resistència antifeixista durant la Segona Guerra mundial.[1] De nom real Netty Radványa, el seu pseudònim estaria basat en el pintor Hercules Segers.

Emmarcada en el realisme socialista, la seva obra influí notablement en el Partit Comunista d'Alemanya, en què milità durant anys. Se'n destaca una rica correspondència amb György Lukács. Entre 1934 i 1947 va viure a l'exili a França i posteriorment a Mèxic.

La seva obra magna és possiblement Das siebte Kreuz (‘La setena creu’, 1942), una de les poques descripcions dels camps de concentració nazis publicades durant la Segona Guerra mundial. Aquesta va ser adaptada al cinema el 1944 (The Seventh Cross) i protagonitzada per Spencer Tracy. També és molt reconeguda la seva novel·la Transit ('Trànsit'), de 1944.

Va escriure també Die Entscheidung (‘La decisió’, 1959) i Das Vertrauen (‘La confiança’, 1968). Entre els seus assajos es troben Briefe an Leser (‘Cartes al lector’, 1970), Über Kunstwerk und Wirklichkeit (‘Sobre l'obra d'art i la realitat’, 1970-71) i Woher sie kommen, wohin sie gehen (‘D’on venen, cap a on van’, 1980).

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anna Seghers
  1. «Anna Seghers». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.