Anna Seghers
_%E2%80%93_retouched_by_Carschten.jpg) (1966) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
(de) Netty Reiling 19 novembre 1900 Magúncia |
| Mort |
1r juny 1983 (82 anys) Berlín Est |
| Lloc d'enterrament | cementiri de Dorotheenstadt |
| Educació |
Universitat de Heidelberg (–1922) Universitat de Colònia |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptora, novel·lista i escriptora de ciència-ficció |
| Partit |
Partit Comunista d'Alemanya (1928–) Partit Socialista Unificat d'Alemanya |
| Gènere artístic | Novel·la |
| Obra | |
|
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Johann Lorenz Schmidt (1925–) |
| Fills | Pierre Radvanyi |
|
| |
| Lloc web | Lloc web oficial |
  | |
 | |
Anna Seghers (Magúncia, 19 de novembre de 1900 – Berlín Est, 1 de juny de 1983) va ser una escriptora alemanya que es destacà en el relat de la resistència antifeixista durant la Segona Guerra mundial.[1] De nom real Netty Radványa, el seu pseudònim estaria basat en el pintor Hercules Segers.
Emmarcada en el realisme socialista, la seva obra influí notablement en el Partit Comunista d'Alemanya, en què milità durant anys. Se'n destaca una rica correspondència amb György Lukács. Entre 1934 i 1947 va viure a l'exili a França i posteriorment a Mèxic.
La seva obra magna és possiblement Das siebte Kreuz (‘La setena creu’, 1942), una de les poques descripcions dels camps de concentració nazis publicades durant la Segona Guerra mundial. Aquesta va ser adaptada al cinema el 1944 (The Seventh Cross) i protagonitzada per Spencer Tracy.
Va escriure també Die Entscheidung (‘La decisió’, 1959) i Das Vertrauen (‘La confiança’, 1968). Entre els seus assajos es troben Briefe an Leser (‘Cartes al lector’, 1970), Über Kunstwerk und Wirklichkeit (‘Sobre l'obra d'art i la realitat’, 1970-71) i Woher sie kommen, wohin sie gehen (‘D’on venen, cap a on van’, 1980).
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anna Seghers |
- ↑ «Anna Seghers». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
