Anna Seghers

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAnna Seghers
Anna Seghers (Bundesarchiv-Bild 183-F0114-0204-003) – retouched by Carschten.jpg
(1966)
Biografia
Naixement (de) Netty Reiling
19 novembre 1900
Magúncia (Alemanya)
Mort 1r juny 1983 (82 anys)
Berlín Est (República Democràtica Alemanya)
Lloc d'enterrament cementiri de Dorotheenstadt
Formació Universitat de Heidelberg (–1922)
Universitat de Colònia
Activitat
Ocupació Escriptora, novel·lista i escriptora de ciència-ficció
Activitat 1924 –
Partit Partit Comunista d'Alemanya (1928–)
Partit Socialista Unificat d'Alemanya
Gènere Novel·la
Obra
Obres destacables
Família
Cònjuge Johann Lorenz Schmidt (1925–)
Fills Pierre Radvanyi
Cronologia
1933 Nazi book burnings Tradueix

Lloc web Lloc web
IMDB: nm0782037 Allocine: 92062 Allmovie: p314679
Musicbrainz: 7b9e08e8-7786-4b2c-97f0-8a440c89b680 Discogs: 1027476
Modifica les dades a Wikidata

Anna Seghers (Magúncia, 19 de novembre de 1900 Berlín Est i Berlín, 1 de juny de 1983) va ser una escriptora alemanya que es destacà en el relat de la resistència antifeixista durant la Segona Guerra mundial.[1] De nom real Netty Radványa, el seu pseudònim estaria basat en el pintor Hercules Segers.

Emmarcada en el realisme socialista, la seva obra influí notablement en el Partit Comunista d'Alemanya, en què milità durant anys. Se'n destaca una rica correspondència amb György Lukács. Entre 1934 i 1947 va viure a l'exili a França i posteriorment a Mèxic.

La seva obra magna és possiblement Das siebte Kreuz (‘La setena creu’, 1942), una de les poques descripcions dels camps de concentració nazis publicades durant la Segona Guerra mundial. Aquesta va ser adaptada al cinema el 1944 (The Seventh Cross) i protagonitzada per Spencer Tracy.

Va escriure també Die Entscheidung (‘La decisió’, 1959) i Das Vertrauen (‘La confiança’, 1968). Entre els seus assajos es troben Briefe an Leser (‘Cartes al lector’, 1970), Über Kunstwerk und Wirklichkeit (‘Sobre l'obra d'art i la realitat’, 1970-71) i Woher sie kommen, wohin sie gehen (‘D’on venen, cap a on van’, 1980).

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anna Seghers
  1. «Anna Seghers». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.