Antoni Bru i Gómez

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntoni Bru i Gómez
Biografia
Naixement2 setembre 1917 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort27 abril 1981 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Elx (Baix Vinalopó) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de València
Universitat de Sevilla Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAdvocat, escriptor i activista cultural Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Valencià
Esquerra Unida del País Valencià Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Antoni Bru i Gómez (València, 2 de setembre de 1917 - Elx, 27 d'abril de 1981) fou un advocat i escriptor valencià.[1][2] Fou un referent de la lluita cultural al sud del País Valencià.

Biografia[modifica]

Antoni Bru nasqué a València el 1917. El seu pare era un militar originari d'Elx i la seua mare era sevillana. Feu el batxillerat als instituts Victoria Eugenia de Melilla i al Lluís Vives de València. Després, durant la II República, seguí els estudis de Dret a la Universitat de València i a la de Sevilla.[2]

Ja al batxillerat començà a manifestar les seues inquietuds culturals i polítiques quan s'afilià a la Federació Universitària Escolar (FUE). A la universitat fou membre de la direcció de l’Agrupació Valencianista Escolar els cursos 1934-1936 i un dels impulsors de la Universitat Popular Valenciana. També en aquest període es feu soci de la Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana, impulsada pel poeta i gramàtic Carles Salvador.[3]

Durant la Guerra Civil serví a l'Exèrcit Popular i amb 20 anys prengué part en la batalla de l'Ebre, destinat a la 2a Agrupació d’Artilleria del 5è Cos d’Exèrcit.[3] En acabar el conflicte s'establí a la casa familiar d'Elx, on hi obriria un bufet d'advocats l'any 1944. La seua tasca com a jurista va ser principalment la defensa dels obrers del calçat i dels llauradors en conflicte.[1] El 1951 formà part del grup de 22 advocats que fundaren el Col·legi d'Advocats d'Elx.[4]

El 1960 organitzà a Elx els primers cursets de llengua catalana al sud del País Valencià. Aquests cursets es realitzaven a la seu de la penya madridista de la ciutat. Tanmateix aquells cursos no es pogueren finalitzar. El 1969 tampoc pogué organitzar a Elx un homenatge a Pompeu Fabra en el centenari del seu naixement per la prohibició de les autoritats.[3] Intervingué també en la formació del Club d'Amics de la UNESCO a Elx, des d'on es reprengueren els cursos de català i des d'on desenvolupà una tasca cultural intensa de Països Catalans des del valencianisme fusterià.[3]

Durant la transcissió espanyola s'involucrà en el procés de normalització lingüística i cultural. S'afilià al Partit Socialista Valencià, i aconseguí que s'hi organitzessin cursos de valencià a la seua seu del carrer Cristòfol Sanz. Tanmateix avandonà aviat aquesta formació per ajuntar-se amb Esquerra Unida.[1] Durant aquest període ajudà en la redacció del nou nomenclàtor en valencià dels carrers d'Elx; l'existència avui de carrers amb noms com passeig de les Germanies, avinguda de les Corts Valencianes o avinguda del País Valencià a la capital del Baix Vinalopó es deu a la seua proposta.[5]

Antoni Bru morí el 27 d’abril de 1981, l’endemà d’haver participat en l’Aplec per les Llibertats Nacionals del País Valencià celebrat a la Plaça de Bous de Xàtiva.[5] Fou enterrat al Cementiri Vell d'Elx.[6]

Homenatges[modifica]

A principis del segle XXI, l'ajuntament d'Elx posà el seu nom a una plaça del barri del Raval.[5]

Fins al 2011 existí el Premi de Narrativa Antoni Bru que l'Associació Cívica per la Llengua "El Tempir" recuperà el 2015.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Bru Gómez, Antoni» (en castellà). Memoria Digital de Elche, 04-12-2017. [Consulta: 23 febrer 2021].
  2. 2,0 2,1 Martí i Casanova, 2017, p. 263.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Martí i Casanova, 2017, p. 264.
  4. «Una mirada a los orígenes y al presente de la abogacía» (en castellà). Información, 26-02-2012. [Consulta: 23 febrer 2021].
  5. 5,0 5,1 5,2 Martí i Casanova, 2017, p. 265.
  6. «Acto en recuerdo a Antoni Bru i Gómez» (en castellà). Las Provincias, 27-04-2011. [Consulta: 23 febrer 2021].
  7. «El Tempir enceta una campanya per recuperar el premi de narrativa Antoni Bru» (en català). El Punt Avui, 09-02-2015. [Consulta: 23 febrer 2021].

Bibliografia[modifica]