Antoni Zygmund

Antoni Zygmund
	;
Biografia
Naixement	(pl) Antoni Szczepan Zygmund ; 26 desembre 1900 ; Varsòvia (Polònia)
Mort	30 maig 1992 (91 anys); Chicago (Illinois)
Sepultura	Cementiri catòlic St. Adalbert, Sec.42, Block F, Lot 210, Grave 1 42° 00′ 09″ N, 87° 47′ 38″ O / 42.002478°N,87.793776°O
Dades personals
Formació	Universitat de Varsòvia - matemàtiques (1919–1923)
Director de tesi	Aleksander Rajchman i Stefan Mazurkiewicz
Activitat
Camp de treball	Anàlisi matemàtica, anàlisi funcional, matemàtiques i anàlisi harmònica
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Chicago (1947–1980); Universitat de Pennsilvània (1945–1947); Mount Holyoke College (1940–1945); Universitat de Vílnius (1930–1939); Universitat de Varsòvia (1926–1929); Universitat Tecnològica de Varsòvia (1922–1929)
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units ; Acadèmia Polonesa de les Ciències ; Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Obra
	Obres destacables Lema de Calderón-Zygmund; Inequació de Paley-Zygmund; Inequació de Marcinkiewicz-Zygmund; (1935) Trigonometric Series ;
Estudiant doctoral	Leonard D. Berkovitz, Mischa Cotlar, Eugene Fabes, Victor Shapiro, Nathan Fine, Guido Weiss, Benjamin Muckenhoupt, Richard P. Gosselin, Daniel Waterman, George Morgenthaler, Cora Sadosky, Yoram Sagher, Mary Weiss, Richard Wheeden, Ching-Tsun Loo, George Klein, Henry Oliver, Bethumne Vanderburg, William Riordan, Izaak Wirszup, Vivienne Morley, John E. Bishop, Efrem Ostrow, Richard O'Neil, Marvin Barsky, Chao-Ping Chang, J. Marshall Ash, Louis I. Gordon, Sim Lasher, Leo Ziomek, William Connett, Thomas Walsh, Marvin Kohn, Stylianos Pichorides, Zbigniew Lepecki, Konstanty Sokol-Sokolowski, Paul Cohen, Elias Stein, Alberto Calderón i Józef Marcinkiewicz
Família
Cònjuge	Irena Parnowska
Pares	Wincenty Zygmund i Antonina Perowska
	Premis (1986) Medalla Nacional de Ciència; (1979) Premi Leroy P. Steele; (1953) Beca Guggenheim ;

Antoni Zygmund (Varsòvia, 26 de desembre de 1900 - Chicago, 30 de maig de 1992) va ser un matemàtic polonès.

Vida i Obra[modifica]

L'escolarització de Zygmund a la seva vila natal de Varsòvia es va veure interrompuda el 1914 per l'esclat de la Primera Guerra Mundial, quan la família es va traslladar a Poltava (avui Ucraïna). El 1918 va retornar a Varsòvia on va acabar els estudis secundaris i va ingressar a la universitat de Varsòvia l'any següent. Sota la influència del professor Aleksander Rajchman i del company d'estudis Stanisław Saks (tres anys més gran que ell) es va interessar en les sèries trigonomètriques,^[1] tema sobre el qual va versar la seva tesi doctoral el 1923.

Des de 1922 va ser professor de la universitat Tècnica de Varsòvia. El curs 1929-30 va estar a Anglaterra amb una beca Rockefeller, on va tenir ocasió de col·laborar amb Hardy, Littlewood i Raymond Paley. El 1930 va ser nomenat professor de la universitat de Vílnius,^[2] avui Lituània però en aquella època una ciutat disputada per soviètics, polonesos i ucraïnesos. En esclatar la Segona Guerra Mundial el 1939 va ser mobilitzat, però després de la desfeta polonesa va retornar a Vilnius,^[3] des de on va poder fugir als Estats Units a través de Suècia.^[4]

Ja als Estats Units, va ser professor successivament del MIT (breu temps), del Mount Holyoke College (1940-1945) i de la universitat de Pennsilvània (1945-1947), fins que el 1947 va ser nomenat professor de la universitat de Chicago on va romandre fins a la seva jubilació el 1980. Com europeu emigrat a Amèrica, sempre feia grans esforços per entendre les costums locals, no sempre coronats per l'èxit.^[5] D'altra banda, va aportar als Estats Units una aproximació a les matemàtiques molt més concreta que les abstraccions i el formalisme imperant de l'època.^[6]

Entre la quarantena d'estudiants doctorals que va supervisar hi ha matemàtics de primera línia com Paul Cohen,^[7] Alberto Calderón o Józef Marcinkiewicz.^[8] Va publicar més de dos-cents articles científics i diversos llibres entre els quals destaca Trigonometrical Series,^[9] editat per primera vegada el 1935 i reeditat en nombroses ocasions.^[10] Les seves obres escollides es van publicar el 1989 en tres volums amb el títol de Selected Papers of Antoni Zygmund, una obra fonamental per entendre l'impacte de l'obra de Zygmund en el desenvolupament de les matemàtiques en el segle xx.

La major part de l'obra de Zygmund versa sobre les sèries trigonomètriques, però també va treballar en camps conexos com l'anàlisi de Fourier, la teoria de l'aproximació,^[11] les integrals singulars^[12] o l'anàlisi harmònica (teoria de Calderón-Zygmund).^[13]

Referències[modifica]

↑ The Editorial Committee, 1992, p. 119.
↑ Franzikowska, 2008, p. 168.
↑ Franzikowska, 2008, p. 172.
↑ The Editorial Committee, 1992, p. 120.
↑ Krantz, 2002, p. 46 i 139.
↑ Siegmund-Schultze, 2009, p. 309-310.
↑ Krantz, 2002, p. 91-92.
↑ Askey, 1992, p. 2.
↑ Córdoba Barba, 2013, p. 29.
↑ Askey, 1992, p. 1.
↑ Lorentz, 1993, p. 1-3.
↑ Lorentz, 1993, p. 5.
↑ Ash i Jones, 2006, p. 1 i ss.

Bibliografia[modifica]

Ash, J.Marshall; Jones, Roger L. Harmonic Analysis: Calderòn-Zygmund and Beyond (en anglès). American Mathematical Society, 2006. ISBN 0-8218-3920-9.
Askey, Richard «Antoni Zygmund (December 26, 1900–May 30, 1992)» (en anglès). Journal of Approximation Theory, Vol. 71, NUm. 1, 1992, pàg. 1-2. DOI: 10.1016/0021-9045(92)90127-A. ISSN: 0021-9045.
Córdoba Barba, Antonio. La saga de los números (en castellà). Editorial Planeta, 2013. ISBN 978-84-9892-600-2.
Franzikowska, Katarzina «Wystawa Polska Skola Matematyczna 1918-1939» (en polonès). Biuletyn Archiwum Polskiej Akademii Nauk, Vol. 49, 2008, pàg. 148-175. ISSN: 0551-3782.
Krantz, Steven G. Mathematical Apocrypha (en anglès). Mathematical Association of America, 2002. ISBN 0-88385-539-9.
Lorentz, G.G. «Antoni Zygmund and His Work» (en anglès). Journal of Approximation Theory, Vol. 75, NUm. 1, 1993, pàg. 1-7. DOI: 10.1006/jath.1993.1084. ISSN: 0021-9045.
Siegmund-Schultze, Reinhard. Mathematicians fleeing from Nazi Germany (en anglès). Princeton University Press, 2009. ISBN 978-0-691-14041-4.
The Editorial Committee «Antoni Szczepan Zygmund» (en anglès). Studia Mathematica, Vol. 103, NUm. 2, 1992, pàg. 118-121. DOI: 10.4064/sm-103-2-119-121. ISSN: 0039-3223.

Enllaços externs[modifica]

O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Antoni Zygmund» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
Gray, Jeremy. «Zygmund, Antoni». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 21 març 2021]. (anglès)
«Antoni Zygmund». Encyclopaedia Britannica, 1998. [Consulta: 21 març 2021]. (anglès)
Tomala, Ludwika. «Prof. Strzelecki: Antoni Zygmund to zdobywca matematycznych Himalajów». Nauka W Polsce, 2019. [Consulta: 21 març 2021]. (polonès)
«Antoni Zygmund». Celebratio Mathematica. [Consulta: 21 març 2021]. (anglès)

[FOOTNOTEThe_Editorial_Committee1992119-1] The Editorial Committee, 1992, p. 119.

[FOOTNOTEFranzikowska2008168-2] Franzikowska, 2008, p. 168.

[FOOTNOTEFranzikowska2008172-3] Franzikowska, 2008, p. 172.

[FOOTNOTEThe_Editorial_Committee1992120-4] The Editorial Committee, 1992, p. 120.

[FOOTNOTEKrantz200246_i_139-5] Krantz, 2002, p. 46 i 139.

[FOOTNOTESiegmund-Schultze2009309-310-6] Siegmund-Schultze, 2009, p. 309-310.

[FOOTNOTEKrantz200291-92-7] Krantz, 2002, p. 91-92.

[FOOTNOTEAskey19922-8] Askey, 1992, p. 2.

[FOOTNOTECórdoba_Barba201329-9] Córdoba Barba, 2013, p. 29.

[FOOTNOTEAskey19921-10] Askey, 1992, p. 1.

[FOOTNOTELorentz19931-3-11] Lorentz, 1993, p. 1-3.

[FOOTNOTELorentz19935-12] Lorentz, 1993, p. 5.

[FOOTNOTEAshJones20061_i_ss-13] Ash i Jones, 2006, p. 1 i ss.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

Registres d'autoritat	WorldCat BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SELIBR (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) NKC (1)
Bases d'informació	MGP (1)