Antonio Arnao y Espinosa de los Monteros
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 2 febrer 1828  Múrcia (Espanya) | ||
| Mort | 4 febrer 1889 (61 anys) Madrid | ||
 Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola (Cadira Q) | |||
| 30 març 1873 – 4 febrer 1889 ← Antonio Ferrer del Río – Francisco Fernández y González → | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | Poeta | ||
| Partit | Partit Moderat | ||
| Membre de | Reial Acadèmia Espanyola (1873–1889) | ||
| Influències | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Sofía Vela Querol (1858–) | ||
  | |||
Antonio Arnao y Espinosa de los Monteros (Múrcia, 2 de febrer de 1828 - Madrid, 14 de febrer de 1889) fou un poeta espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola.
La seva vida transcorre paral·lela a la del seu amic i compatrici el poeta José Selgas y Carrasco: com ell va freqüentar les tertúlies literàries murcianes, va marxar molt jove a Madrid i va ser funcionari públic, del Partit Moderat i membre de la Reial Acadèmia de la Llengua. Sota la influència d'Alphonse de Lamartine i amb pròleg de Selgas va escriure Himnos y quejas (1851), en que alterna la inspiració religiosa i l'ànsia de fra Luis de León de retir íntim, encara que a la manera de Selgas i fins i tot superant-ho moltes vegades, i Melancolías, rimas y cantigas (1857). També és autor de la novel·la en vers El caudillo de los ciento i les becquerianes Trovas castellanas i Gotas de rocío (1880). Va escriure el drama líric Don Rodrigo. Tant ell com Selgas foren imitats per les poetesses María Pilar Sinués Navarro i Narcisa Pérez Reoyo.
També va col·laborar amb la revista il·lustrada madrilenya El Globo Ilustrado.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Ficha en Hemeroteca Digital: Prensa y Revistas Hemeroteca digital de la Biblioteca Nacional d'Espanya, consultat el 17 de juliol de 2011
Enllaços externs
[modifica]- Vida y obra del académico murciano Antonio Arnao en Dialnet.
- Antonio Arnao a biografiasyvidas