Antoniotto I Adorno

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAntoniotto I Adorno

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1340 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Gènova (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 juny 1398 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
Finale Ligure (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Pesta Modifica el valor a Wikidata)
21è Dux de Gènova
3 setembre 1394 – 27 novembre 1396
← Antonio Guarco (en) Tradueix
13è Dux de Gènova
6 abril 1391 – 16 juny 1392
← Giacomo Fregoso (en) TradueixAntoniotto di Montaldo (en) Tradueix →
11è Dux de Gènova
15 juny 1384 – 3 agost 1390
← Leonardo Montaldo (en) TradueixGiacomo Fregoso (en) Tradueix →
Dux de Gènova
17 juny 1378 – 17 juny 1378
← Domenico di Campofregoso (en) TradueixNicolò Guarco → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógovernant, polític Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaAdorno Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Antoniotto I Adorno (Gènova vers 1340 - Finale 5 de juny de 1398), fou fill d'Adornino Adorno (patrici que va ocupar alguns càrrecs a la república i va morir el 1370). Home d'estat genovès, que fou dux de Gènova per un dia el 17 de juny de 1378 i després del 15 de juny de 1384 al 3 d'agost del 1390, del 5 d'abril de 1391 al 15 de juny de 1392 i del 3 de setembre de 1394 al 27 de novembre de 1396.

Fou senyor de Valle Arroscia, Grimault i Saint Tropez el 1386 i de Serravalle Scrivia el 1391, que va comprar al ducat de Milà per una mica més de 22.000 ducats,[1] per les necessitats financeres de Joan Galeàs Visconti per fer front a la seva guerra amb la República de Florència. També fou baró del Regne de Sicília (i Jerusalem) el 1390.

Durant la revolta a Palerm d'Andrea Chiaramonte contra Martí el Jove va ordenar d'aïllar els rebels i no proveir-los.[2]

Va entregar la senyoria de Gènova a Carles VI de França a causa de la inestabilitat interna i fou nomenat governador de Gènova pel rei el 27 de novembre de 1396, que va exercir fins als 18 de març de 1397.

Va morir de pesta a Finale el 1398. Un fill seu, Teramo Adorno, fou elegit dux a l'exili el 1418 però mai va governar.

Referències[modifica]

  1. (anglès) D.M. Bueno de Mesquita, Giangaleazzo Visconti, p.128
  2. Nef, Anneliese. A Companion to Medieval Palermo (en anglès). Brill, 2013, p. 342. ISBN 9004252533.