Apeiron

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'àpeiron (en grec antic ἀπείρων / apeírôn) és un concepte cosmològic introduït pel filòsof Anaximandre el segle VI aC i que designa el principi original o arkhé que cercaven els membres de l'escola milèsia. Tot i que s'ha perdut la major part de l'obra d'Anaximandre, pel que en conservem sabem que aquesta substància primigènia era el que anomenava àpeiron, que significa il·limitat, indefinit i indeterminat, principi i element constituent de tot allò que existeix.

L'àpeiron mai no ha rebut una definició precisa i s'ha interpretat generalment (per exemple, per part d'Aristòtil i sant Agustí d'Hipona) com una mena de caos primigeni. Representava els principis oposats de calor i fred, sec i moll, i governava el moviment de les coses. Les formes i diferències que hi ha al món també hi troben el seu origen.[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Filosofía. 1a (en castellà). Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 11 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.