Hilozoisme

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'hilozoisme és un concepte filosòfic, sorgit en la filosofia grega antiga. La paraula procedeix de la composició de les paraules gregues hýlē ('matèria'), i zòon ('vida'). Serveix per a referir-se a la doctrina que concep la matèria com una força dinàmica vivent, que conté en si mateixa moviment i sensibilitat sense cap intervenció de principi animador extern.

Ralph Cudworth

El terme va ser creat pel filòsof anglès d'inclinació platònica Ralph Cudworth (1617-1688)[1] i l'aplicava referint-se al pensament materialista d'Estrató de Làmpsac i de Spinoza.

El terme també fou emprat per Kant, en la seva obra Crítica del judici, com la doctrina que "fonamenta la finalitat de la natura sobre allò que és anàleg a la facultat de poder actuar amb intenció: la vida de la matèria".[2]

Aquesta doctrina filosòfica era present en els filòsofs presocràtics, per als quals la substància primordial i material és una cosa viva; i també en els estoics, els quals teoritzaven sobre l'existència d'un foc diví principi animador del l'univers.

Podem tornar a trobar l'hilozoisme en la filosofia natural renaixentista, com ara en Bernardino Telesio, Giordano Bruno o Tommaso Campanella, els quals coincidien en la idea que hi ha un substrat material, per si inert, que rep vida i moviment de dues forces materials: la calor i el fred.

Al segle XIX, l'hilozoisme torna a aparèixer en alguns autors materialistes que creien que l'animació estava present en els àtoms i en l'èter, i en l'àmbit de l'anomenada psicosofia.[3][4]

Referències[modifica]

  1. R.Cudworth, El veritable sistema intel·lectual de l'univers, (1678)
  2. I. Kant, Crítica del judici, II, par. 72
  3. Cfr. E. H. Haeckel, L'enigma del mondo, (1899), H. P. Blavatsky, La Dottrina Segreta: 2 Antropogenesi (1893), pag. 179
  4. A. A. Bailey, Trattato del Fuoco Cosmico (1925), pag. 334, 360

Bibliografia[modifica]

  • E. P. Lamanna / F. Adorno, Dizionario dei termini filosofici, Le Monnier, Firenze (rist. 1982).
  • L. Maiorca, Dizionario di filosofia, Loffredo, Napoli, 1999.