Corniol

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Aquilegia vulgaris)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuCorniol
Aquilegia vulgaris Modifica el valor a Wikidata
Aquilegia vulgaris1.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRanunculales
FamíliaRanunculaceae
GènereAquilegia
EspècieAquilegia vulgaris Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Corniol
Detall de la fulla

Aquilegia vulgaris o corniol és una espècie de planta dins la família ranunculàcia; és planta nadiua de les zones temperades d'Europa i Àsia.

És una planta herbàcia perenne que arriba a fer 1,2 m d'alt; tiges primes i piloses i fulles de color verd fosc; les fulles superiors són trilobulades. La tija floral és erecta de 3-6 cm amb diverses flors de color blau violat, de vegades blanques.

Història[modifica]

D'aquelegus, 'que pren aigua', o d'aquila, per l'aspecte de les flors. Antigament s'usaven les llavors per a fer perfums pretesament afrodisíacs; les vestals romanes tenien prohibit el contacte amb aquestes plantes. Va ser cultivada als jardins medievals. La Casa de Guisa, a França, va fer aparèixer aquesta flor al seu escut d'armes. Els contrabandistes de Navarra la usaven com a amulet per travessar la frontera.[1]

Propietats medicinals[modifica]

A l'antigor s'usava per:

Principis actius[modifica]

Conté glucòsids que alliberen àcid cianhídric. Altres fonts: aquilegina, glucòsid cianogenètic, emulsina, enzim.

Indicacions[modifica]

És antipirètic, astringent, depuratiu, diürètic, diaforètic, urocolític. Externament pot aplicar-se en compreses com antiflogístic, en els casos comuns de dermatosi. S'ha usat en homeopatia per a trastorns nerviosos.[1]

L'enverinament produeix la mort per paràlisi cardíaca o respiratòria. Produeix símptomes com els de l'Aconitum.[1]

Altres usos[modifica]

Les seves llavors, moltes i macerades en oli d'oliva, es posen al cap per repel·lir els polls.[1]

Taxonomia[modifica]

Aquilegia vulgaris va ser descrita per Carl von Linné i publicat a Species Plantarum 1: 533. 1753. (1 de maig de 1753).[2][3]
A. vulgaris:

Etimologia

aquilegia : nom genèric que deriva del llatí aquila = "àguila", en referència a la forma dels pètals de la qual se'n diu que és com l'urpa d'una àguila.[6]

vulgaris: epítet llatí que significa "ordinari, comú"[7]

Varietats
  • Aquilegia vulgaris proles aggericola (Jord.) Rouy & Foucaud
  • Aquilegia vulgaris proles arbascensis (Timb.-Lagr.) Rouy & Foucaud
  • Aquilegia vulgaris proles collina (Jord.) Rouy & Foucaud
  • Aquilegia vulgaris proles cyclophylla (Jeanb. & Timb.-Lagr.) Rouy & Foucaud
  • Aquilegia vulgaris proles mollis (Jeanb. & Timb.-Lagr.) Rouy & Foucaud
  • Aquilegia vulgaris proles nemoralis (Jord.) Rouy & Foucaud
  • Aquilegia vulgaris proles praecox (Jord.) Rouy & Foucaud
  • Aquilegia vulgaris proles ruscinonensis (Jeanb. & Timb.-Lagr.) Rouy & Foucaud
  • Aquilegia vulgaris proles subalpina (Boreau) Rouy & Foucaud
  • Aquilegia vulgaris subsp. arbascensis (Timb.-Lagr.) Nyman
  • Aquilegia vulgaris subsp. hispanica (Willk.) Heywood
  • Aquilegia vulgaris var. cyclophylla (Jeanb. & Timb.-Lagr.) Gaut.
  • Aquilegia vulgaris var. nemoralis (Jord.) P.Fourn.
  • Aquilegia vulgaris var. platysepala (Rchb.) Steud.
  • Aquilegia vulgaris var. praecox (Jord.) P.Fourn.
  • Aquilegia vulgaris var. pratensis Kitt.
  • Aquilegia vulgaris var. ruscinonensis (Jeanb. & Timb.-Lagr.) Timb.-Lagr.
  • Aquilegia vulgaris var. speciosa W.T.Aiton
  • Aquilegia vulgaris var. subalpina (Boreau) Zimmeter
  • Aquilina vulgaris (L.) Bubani
Sinònims
Aquilegia aggericola Jord.
Aquilegia arbascensis Timb.-Lagr.
Aquilegia collina Jord.
Aquilegia cornuta Gilib. nom. invalid.
Aquilegia cyclophylla Jeanb. & Timb.-Lagr.
Aquilegia glaucophylla Steud.
Aquilegia longisepala Zimmeter
Aquilegia mollis Jeanb. & Timb.-Lagr.
Aquilegia nemoralis Jord.
Aquilegia platysepala Rchb.
Aquilegia praecox Jord.
Aquilegia ruscinonensis Jeanb. & Timb.-Lagr.
Aquilegia silvestris Neck.
Aquilegia speciosa Timb.-Lagr.
Aquilegia subalpina Boreau
Aquilegia versicolor Salisb.
  • Aquilegia paui Font Quer
  • Aquilegia platysepala Rchb.
  • Aquilegia vulgaris raza dichroa (Freyn) Samp.
  • Aquilegia vulgaris subsp. dichroa (Freyn) T.E.Díaz
  • Aquilegia vulgaris subsp. nevadensis (Boiss. & Reut.) T.E.Díaz
  • Aquilegia vulgaris subsp. paui (Font Quer) O.Bolòs & Vigo
  • Aquilegia vulgaris L. subsp. vulgaris L.
  • Aquilegia vulgaris var. arbascensis (Timb.-Lagr.) Gürke
  • Aquilegia vulgaris var. barcinonensis Pau
  • Aquilegia vulgaris var. gallaecica Pau ex Merino
  • Aquilegia vulgaris var. hispanica Willk. in Willk. & Lange
  • Aquilegia vulgaris var. parvula Pau
  • Aquilegia vulgaris var. praecops (Jord.) K.Richt. & Gürke
  • Aquilegia vulgaris var. ruscinonensi Timb.-Lagr.
  • Aquilegia vulgaris var. tejedensis Pau
  • Aquilegia vulgaris var. turolensis Pau
  • Aquilegia vulgaris var. viscosa Boiss.
  • Aquilegia vulgaris var. viscosa Coss.
  • Aquilegia zapateri Pau

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Aquilegia vulgaris». Plantas útiles: Linneo. Arxivat de l'original el 2009-12-01. [Consulta: 20 octubre 2009].
  2. «Aquilegia vulgaris» (en anglès). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 7 maig 2020].
  3. Aquilegia vulgaris a PlantList
  4. [enllaç sense format] https://www.gbif.org/species/8156159
  5. [enllaç sense format] https://www.gbif.org/species/7756348
  6. [1] A Epítets Botànics
  7. [2] A Epítets Botànics