Aragonès grausí

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaAragonès grausí
Modifica les dades a Wikidata

L'Aragonès grausí és la parla local aragonesa que es parla a Graus (Osca). És una de les varietats de l'Aragonès Baix-Ribagorçà millor conegudes.

Fonètica[modifica]

Tot i que predomina la diftongació de les Ĕ i Ŏ curtes llatines, com és normal en aragonès, hi ha casos de no diftongació, com en altres localitats de Ribargorça Baixa occidental:

  • Ben: bé
  • Pedra: pedra.
  • Den: dent
  • Peu: piet
  • Cova: cueva
  • Bou: buei.

Com és normal en baix-ribagorçà els diftongs -en- del sufix -iello s'han simplificat en -illo:

  • ixartillo, armilla, no obstant es conserva maciello.

Veiem -o final però és fàcil que sigui recomposada, perquè es troba en casos que l'aragonès general no en té.

  • aviento, aiguazo, espantallo, anyo
  • mano

No obstant es perd en algun cas darrere -ll-, seguint una tendència comuna amb el català que no es troba gaire en aragonès:

  • batall ("batallo"), corcoll ("corcollo").

La -y- de la epentesi antihiàtica es conserva en sayeta.

Encara que la F- inicial es conserva, hi ha molts castellanismes fonètics:

  • abllá ("fablar"), iel, ígado ("figado"), ornillos ("forniellos").

Encara que a Ch- inicial es conserva, hi ha molts castellanismes fonètics:

  • hueves ("chueus"), hodías ("chodías"), harra ("charra").

Hi ha pocs exemples de conservació de les oclusivas ensordeixes intervocàliques latinas:

  • Crepa.
  • Batallá.
  • Batall.
  • Mallata.
  • Trucador /trucadó/.

La -x- es conserva bé, i com és normal en ribagorçà és acompanyada d'una en:

  • un coixo baixaba por una baixada con un faixo de buixos

La x- inicial és acompanyada d'una en- inicial en probables derivats de paraules llatines amb prefix ex-,[1] com en belsetà i gistaví:

  • ixambre, ixolomá, ixafegá.

I també en belatro cas com ixada < ASCIATA.

A -ll- que ve dels grups -LY-, -C'L-, -G'L-, etcètera...es conserva en molts casos, però també trobem sovint castellanismos fonètics:

  • vieha ("viella"), cohé ("cullir", "agafar"), conseho ("consello"), muertihuelo, cehas ("cellas").

La -aneu- que prové dels grups llatins -CT-, -ULT- es conserva mal, i abunden els castellanismes fonètics:

  • mucho ("muito"), cochilla, escuchá ("escuitar").
  • ocho ("ueito"), leche ("leit"), noches ("nueitz"), fecho, encara que bi ha bell testimonio de fei (forma baixo-ribagorzana de feito).

Com hi ha dobleu de formes genuïnes i castellanitzades, hi ha casos de rearagonesización incorrecta amb xeada, (des del punt de vista dels que no reconeixen l'aragonès, hiperdialectalismo):

  • dixá/dehá, treballá/trabahá
  • muixar en cuenta de mullar

Morfologia[modifica]

L'article en els darrers anys coincideix amb el castellà, però és domentau l'ús antic del, els, i la. Pot contreure #es amb la preposició per: pol camí, pola plaça.

L'ús de tot es redueix a quan va darrere de l'infinitivo, en els altres casos es digueu to, i 'to pot emplegarse per tots els geners i nombres:

  • te lo voi a 'spllicá tot
  • to la semana, to las cosas.

El pronom personal ells de l'aragonès general és en grausí ells, és analògic d'ell.

Hi ha verbs que en grausino i en català són de la conjugació en -anar i en castellà en -ell:

  • cosí, atreví, chenerals en aragonés.
  • tení, querí que contrastan con l'aragonés cheneral tener, querer.

Hi ha molts infinitivos de la conjugació en -ar transformats en -iar:

  • obriá, mezcliá, femiá, propulsiá

Hi ha falta de diftongació en les formes rizotòniques d'algun verb, per analogia, fet comú en baix-ribagorçà:

  • Tos rogo, Mos recorda.

El diminutivo -et a vegades perd la -t final:

  • barranquet, balsonet
  • coralé, brazolé, banqué

Lèxic[modifica]

El lèxic català representa fins a un 4 %:

Hi ha paraules típiques de Graus i redolada:

  • mirondiá, rafollada, susoído, torán

Però cada vegada són més comunes els castellanismos, tant els fonètics (que ja n'hem parlat), com els lèxics.

Referències[modifica]

  1. (es) Maria Luisa Arnal Purroy El segmento (s) en el habla de la Baja Ribagorza occidental aspectos fonéticos y fonológicos. Archivo de filología aragonesa, ISSN 0210-5624, Vol. 46-47, 1991 , pp. 71-92 [1]

Bibliografia[modifica]

  • (els) Maria Luisa Arnal Purroy: Ell parla de la Baja Ribargorça Occidental, Institució Fernando el Católico, 1998.

Vincles externs[modifica]