Arbre de Sobrarbe

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'escutArbre de Sobrarbe
Escut del Sobrarbe.svg
Escut de l'Arbre de Sobrarbe
del llegendari Regne de Sobrarbe
Detalls
TipusEscut d'armes
Adoptat perL'Aïnsa-Sobrarbe
EstatEspanya
Modifica les dades a Wikidata

L'Arbre de Sobrarbe és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'or, una alzina desarrelada, amb set arrels, en els seus colors naturals, coronada amb una creu llatina tallada i de gules. Actualment constitueix el primer quarter del Escut de l'Aragó, la descripció i l'ús del qual està regulat per la "Llei sobre l'ús de la Bandera i Escut d'Aragó" (Ley 2/1984, de 16 de abril; B.O.A. n.o 5, de 18 de abril de 1984) en l'article 4rt:[nota 1][1]

Aquest escut fou creat a finals del segle XV[2] i apareix per primer cop en la portada de "Crónica de Aragón" (1499),[2] del monjo aragonès Gualberto Fabricio de Vagad. L'escut commemora la Llegenda del Regne de Sobrarbe i els seus Furs, i simbolitza les Llibertats aragoneses.[2] Els seus precedents heràldics es remunten al segle X al Regne de Pamplona, i al Regne d'Aragó aparegueren durant el regnat de Sanç I d'Aragó i Pamplona (1063-1094), rei d'Aragó i Pamplona.

Llegenda del Regne de Sobrarbe[modifica]

Article relacionat: Regne de Sobrarbe

La Llegenda del segle XV explica la història de l'imaginari Regne de Sobrarbe, que els cristians aragonesos es reuniren a "Espelunga de Galión", en el lloc on actualment hi ha el Monestir de Sant Joan de la Penya després de la conquesta islàmica de la península Ibèrica. Aleshores decidiren crear un exèrcit i lluitar contra l'invasor i escolliren com a cabdill en Garzía Ximéniz l'any 724.

Atès que els musulmans s'havien instal·lat a Jaca i disposaven d'una gran guarnició, les tropes aragoneses decidiren conquerir L'Aïnsa. Després d'un gran setge, la conqueriren i la fortificaren per protegir-se eficaçment. Finalment les tropes musulmanes atacaren L'Aïnsa, comptant amb el quàdruple de tropes que els aragonesos. La ciutat fou durament atacada i quan la derrota de les tropes aragoneses semblava imminent, aparegué del cel una creu vermella que davallà fins al capdamunt d'una alzina sobre un fons d'or. Les tropes aragoneses interpretaren el fet com un senyal en el que Déu els mostrava el seu suport, i els aragonesos contraatacaren provocant la fugida atemorida de les tropes musulmanes.

Garzía Ximéniz, per mostrar el seu agraïment, a "Espelunga de Galión" on hi havia una ermita dedicada a Sant Joan Baptista i actualment hi ha el Monestir de Sant Joan de la Penya va convertir Sant Joan Baptista en el seu patró i el dels seus descendents, i anomenaren el regne que crearen amb el nom de Sobrarbe (Sobre + Arbre), per tal com la creu havia aparegut sobre d'una alzina.

Des del segle XVI, al municipi de L'Aïnsa, hi ha un Creu coberta en el lloc on suposadament ocorregueren els fets, i cada dos anys, el primer cap de setmana de setembre o el darrer d'agost es commemora la mítica victòria contra els sarraïns en una festa anomenada "La Morisma".

Origen[modifica]

Antecedents[modifica]

Els antecedents heràldics de l'Arbre de Sobrarbe es remunten al segle X al Regne de Pamplona, quan apareix l'efígie d'un arbre coronat per una creu en alguna moneda, com en el Dinero de Jaca. Al Regne d'Aragó aparegueren durant el regnat de Sanç I d'Aragó i Pamplona, rei d'Aragó i de Pamplona (1063-1094). Aquestes representacions arbòries, comuns en el nord peninsular durant l'Edat Mitjana, representaven una creu processional o creu de les victòries cristianes, i eren portades a la batalla dalt d'una asta per un sacerdot.

Creació[modifica]

L'escut es va crear a finals del segle XV,[2] quan aparegué per primer cop en la portada de "Crónica de Aragón" (1499), del monjo aragonès Gualberto Fabricio de Vagad. Tan sols unes dècades després, el també historiador aragonès Jerónimo Zurita, ja ho va considerar una simple invenció.[2]

Significació: "antes fueron leyes que reyes"[modifica]

Historiadors aragonesos contemporanis com Guillermo Fatás Cabeza o Guillermo Redondo Veintemillas donen la hipòtesi[2] que l'aparició de l'escut coincideix amb el moment històric que es vivia al tombant del segle XV. Aleshores, el rei Ferran II d'Aragó (1479-1516) intentava imposar un nou model de monarquia caracteritzada per l'autoritarisme i un model centralitzat d'estat, que xocava contra el model constitucionalista del Regne d'Aragó i del conjunt d'estats de la Corona d'Aragó, caracteritzats pel respecte a les Llibertats recollides en els Furs.

Així, al tombant del segle XV,[2] es construí la Llegenda del Regne de Sobrarbe, que explicava que al segle viii els aragonesos d'aquell regne ja havien redactat unes lleis, els Furs de Sobrarbe, per a governar-se a si mateixos; després escolliren un rei i l'obligaren a jurar que respectaria i faria complir aquells Furs. La Llegenda del Regne de Sobrarbe es sintetitzava en la frase "antes fueron leyes que reyes", que per als aragonesos significava que les seves llibertats eren anteriors, i per tant estaven per sobre i eren més legítimes que la mateixa institució monàrquica.

Evolució[modifica]

Article principal: Alteracions d'Aragó

L'Arbre de Sobrarbe, malgrat ser el darrer símbol d'Aragó, s'incorporà ràpidament a l'imaginari històric aragonès, aparegueren cada vegada més habituals al llarg del segle XVI. El seu ús s'incrementà quan Felip II de Castella (1556-1598) durant les Alteracions d'Aragó féu executar l'any 1591 Joan V de Lanuza, el Justícia d'Aragó, i retallà significativament les Llibertats aragoneses a les Corts de Tarazona l'any següent (1592).

Notes[modifica]

  1. (castellà) Ley 2/1984, de 16 de abril; B.O.A. n.o 5, de 18 de abril de 1984: De conformidad con lo dispuesto en el apartado 2 del artículo 3.o del Estatuto de Autonomía, el Escudo de Aragón es, estructuralmente, un escudo español, cuartelado en cruz e integrado de los siguientes elementos: — Primer cuartel, sobre campo de oro, una encina desarraigada, con siete raigones, en sus colores naturales, coronada por cruz latina cortada y de gules. — Segundo, sobre campo de azur, cruz patada de plata, apuntada en el brazo inferior y adiestrada en el cantón del jefe. — Tercero, sobre campo de plata, una cruz de San Jorge, de gules, cantonada de cuatro cabezas de moro, de sable y encintadas de plata. — Cuarto, sobre campo de oro, cuatro palos gules iguales entre sí y a los espacios del campo. — Todo el escudo, timbrado de corona real abierta de ocho florones, cuatro de ellos visibles, con perlas, y ocho flores de lis, cinco visibles, con rubíes y esmeraldas en el aro, en proporción con el escudo de dos y medio a seis.

Referències[modifica]

  1. Dossier: Los símbolos de las Comunidades Autónomas
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 "Blasón de Aragón: el escudo y la bandera"


Bibliografia[modifica]

Edat Mitjana[modifica]

Edat Moderna[modifica]

Edat Contemporània[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]