Armeni clàssic
գրաբար  | |
|---|---|
| Altres noms | Grabar |
| Tipus | llengua sacra i llengua històrica |
| Ús | |
| Autòcton de | Altiplà d'Armènia |
| Estat | Armènia |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees armeni | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet armeni |
| Codis | |
| ISO 639-3 | xcl |
| Glottolog | clas1249 |
| Linguasphere | 57-AAA-aa |
| Linguist List | xcl |
| IETF | xcl |
L'Armeni clàssic (armeni: գրաբար, grabar; krapar en armeni occidental, amb el significat de «llengua literària». també armeni antic o armeni litúrgic) és la forma més antiga de la qual es té coneixement de l'armeni.[1] Va començar a ser escrita al principi del segle v, i tota la literatura armènia des d'aquest moment fins al segle xviii utilitza la llengua armènia grabar. Molts manuscrits en grec, persa, hebreu, siri i llatí sobreviuen únicament en la seva traducció a l'armeni clàssic.[2] L'armeni clàssic continua sent la llengua litúrgica de l'Església Apostòlica Armènia i els acadèmics bíblics, intertestamentaris i patrístics dedicats als estudis textuals sovint l'aprenen. L'armeni clàssic també és important per a la reconstrucció del protoindoeuropeu, ja que conserva moltes característiques arcaiques.[3]
Fonologia
[modifica]Vocals
[modifica]L'armeni clàssic té set vocals de monoftong:
- /a/ (ա), /i/ (ի), /ə/ o vocal neutra (ը), /ɛ/ o e oberta (ե), /e/ or e tancada (է), /o/ (ո), i /u/ (ու)(transcrites com a, i, ə, e, ē, o, i u respectivavment). La vocal transcrita u s'escriu amb les lletres armènies que corresponen a ow (ու), però en realitat no és un diftong.
També hi ha tradicionalment sis diftongs:
- ay (այ), aw (աւ, later օ), ea (եա), ew (եւ), iw (իւ), oy (ոյ).
Consonants
[modifica]A la taula següents hi ha la llista del sistema de consonants de l'armeni clàssic.[4] Les consontants oclusives i africades tenen, addicionalment a la sèrie de sonores i mudes, una sèrie separada d'aspirades (transcrites amb un esperit aspre després de la lletra): p῾, t῾, c῾, č῾, k῾. Per a cada fonema hi ha tres símbols a la taula. El de més a l'esquerra indica la pronunciació en format alfabet fonètic internacional (AFI, o IPA segons la sigla anglesa). Al mig hi ha el símbol corresponent en l'alfabet armeni. I a la part més a la dreta hi ha la transliteració a l'alfabet llatí d'acord amb l'ISO 9985.
| Labial | Alveolar | Post- alveolar / Palatal |
Velar / Uvular |
Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Nasal | /m/ մ m | /n/ ն n | ||||
| Plosiva | sonora | /b/ բ b | /d/ դ d | /ɡ/ գ g | ||
| sorda | /p/ պ p | /t/ տ t | /k/ կ k | |||
| aspirada | /pʰ/ փ p' | /tʰ/ թ t' | /kʰ/ ք k' | |||
| Affricada | sonora | /dz/ ձ j | /dʒ/ ջ ǰ | |||
| sorda | /ts/ ծ ç | /tʃ/ ճ č̣ | ||||
| aspirada | /tsʰ/ ց c' | /tʃʰ/ չ č | ||||
| Fricativa | sonora | /v/ վ v | /z/ զ z | /ʒ/ ժ ž | /ʁ/ ղ ġ | |
| sorda | /f/ ֆ f | /s/ ս s | /ʃ/ շ š | /χ/ խ x | /h/ հ h | |
| Aproximant | lateral | /l/ լ l | ||||
| central | /ɹ/ ր r | /j/ յ y | ||||
| Vibrant | /r/ ռ ṙ | |||||
La lletra f (o ֆ) es va introduir al període medieval per representar el so estranger /f/, o la fricativa labiodental sorda, i no era originalment una lletra de l'alfabet armeni.
Referències
[modifica]- ↑ «Armenian Language Program | Middle Eastern Studies». The University of Chicago. [Consulta: 1r juny 2025].
- ↑ Redondo, Jordi. «Traducció i recepció de la cultura clàssica» (PDF), 2022. [Consulta: 1r juny 2025].
- ↑ Godel, 1975.
- ↑ Thomson, 1989.
Bibliografia
[modifica]- Acharian, Hrachia. (1971-9) Etymological Root Dictionary of the Armenian Language. Vol. I – IV. Yerevan: Yerevan Sate University.
- Meillet, Antoine. (1903) Esquisse d'une grammaire comparée de l'arménien classique.
- Robert W. Thomson. An Introduction to Classical Armenian (en anglès). New York: Caravan Books.
- Godel, Robert. An Introduction to the Study of Classical Armenian (en anglès). Reichert, 1975. ISBN 978-3-920153-37-7.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Nou diccionari de la llengua armènia (Nor Bargirk Haekazian Lezvi, Նոր Բառգիրք Հայկազեան Լեզուի), Venice 1836-1837. El diccionari inicial de l'armeni clàssic. Inclou armeni-llatí, i armeni-grec.
- Diccionari de butxaca de la llengua armènia (Arrdzern Barraran Haekazian Lezvi, Առձեռն Բառարան Հայկազնեան Լեզուի), Venècia 1865 (segona edició).