Vés al contingut

Arsènic natiu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralArsènic natiu

Cristalls d'arsènic de la mina Ronna, Kladno, Bohèmia Central, Bohèmia, República Txeca
Fórmula químicaAs
Classificació
Categoriaelements natius
Nickel-Strunz 10a ed.1.CA.05
Nickel-Strunz 9a ed.1.CA.05 Modifica el valor a Wikidata
Dana1.3.1.1
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 3,768Å; c = 10,574Å;
Grup puntual3m (3 2/m) - hexagonal escalenohedral
Grup espacialGrup espacial 166 Modifica el valor a Wikidata
Colorblanc estany, entelant-se a gris fosc o negre
Maclesrares en {1014}, de pressió en {0112}
Exfoliacióperfecta en {0001}
Fracturairregular, desigual
Tenacitatfràgil
Duresa3,5
Lluïssormetàl·lica, mat
Color de la ratllagris
Diafanitatopaca
Densitat5,63 a 5,78 g/cm³ (mesurada); 5,778 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesanisotròpica
Pleocroismefeble
Impureses comunesBi, Sb, Fe, Ni, Ag, S, Se
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolAs Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

L'arsènic natiu és un mineral de la classe dels elements natius, que pertany i dona nom al grup de l'arsènic.

Característiques

[modifica]

L'arsènic natiu és un mineral de fórmula química As. Cristal·litza en el sistema trigonal. Es troba normalment de manera massiva, granular o en capes concèntriques; també pot ser reticulada, reniforme o estalactítica. Rarament és columnar o acicular, així com formant romboedres. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5. És dimorf de l'arsenolamprita.[3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'arsènic pertany a «01.CA: Metal·loides i no metalls, elements del grup de l'arsènic» juntament amb els següents minerals: antimoni, bismut, estibarseni, arsenolamprita, pararsenolamprita i paradocrasita.

Formació i jaciments

[modifica]

Es troba en filons hidrotermals i en dipòsits que contenen altres minerals d'arsènic. Se'n pot trobar en filons de sulfurs de cobalt i plata. Sol trobar-se associada a altres minerals com: arsenolita, cinabri, realgar, orpiment, estibina, galena, esfalerita, pirita o barita.

Referències

[modifica]
  1. «Arsenic» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 desembre 2015].
  2. «Arsenic» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 4 desembre 2015].
  3. «Arsenolamprite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 desembre 2015].