Arthur Erdélyi
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (hu) Arthur Diamant  2 octubre 1908 Budapest (Hongria) |
| Mort | 12 desembre 1977 (69 anys) Edimburg (Regne Unit) |
| President Societat Matemàtica d'Edimburg | |
| 1971 – 1971 ← Norrie Everitt | |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Jueus |
| Formació | Universitat Alemanya de Praga (1937–1938) Universitat Tecnològica de Brno (1926–1928) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat d'Edimburg (1964–1977) Institut Tecnològic de Califòrnia (1947–1964) Universitat d'Edimburg (1939–1947) |
| Membre de | |
| Participà en | |
| Bateman Manuscript Project |
|
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | John R. Rice, Paul Rooney, David Colton, Robert Owens, Charles Swanson, Thomas Boehme, Douglas Willett, Jack Macki, Adam McBride i Jet Wimp |
| Família | |
| Cònjuge | Eva Neuburg |
| Pares | Ignác József Armin Diamant i Frieda Roth |
Premis | |
Arthur Erdélyi (Budapest, 2 d'octubre de 1908 - Edimburg, 12 de desembre de 1977) va ser un matemàtic jueu hongarès emigrat del seu país.
Vida i obra[modifica]
Arthur Diamand era fill d'Ignác Diamand, qui va morir quan ell era nen i, posteriorment, va adoptar el cognom del seu padrastre: Edérlyi.[1] Va fer tota la seva escolarització, primària i secundària, a la seva vila natal de Budapest des de 1914 fins a 1926.[2] Degut a les limitacions imposades als jueus pels estudis universitaris, es va traslladar a Moràvia, per a fer els estudis universitaris d'enginyeria a la universitat tecnològica de Brno, la qual va abandonar el 1928 sense graduar-se.[3] El 1930 va iniciar la recerca en matemàtiques i el 1938 va sotmetre una col·lecció dels seus articles publicats a la universitat alemanys de Praga per a obtenir el títol de doctor que li va ser concedit sense dificultats.[4] Sota circumstàncies normals, hagués seguit una carrera docent a Txecoslovàquia, però la invasió nazi del seu país, el feu fugir de les persecucions antisemites i, gràcies a Edmund Whittaker, va aconseguir una plaça docent a la universitat d'Edimburg el 1939.[5] A Edimburg es va casar amb la escriptora i poetessa Eva Neuburg-Griffel, també exiliada austríaca.[6]
Durant el seu període a Edimburg (1939-1949) va participar en la comunitat musical de la ciutat, ja que tocava prou bé la viola i el violí, i es va interessar per la geologia, afició que va portar a tots els llocs on va estar com Califòrnia o Austràlia fent llargues excursions per les seves muntanyes.[7] El 1949, l'Institut Tecnològic de Califòrnia li va proposar fer-se càrrec del projecte d'editar els manuscrits de Harry Bateman,[8] i es va traslladar a Pasadena on va ser professor titular a Caltech. Fruit del seu treball editorial i d'altres matemàtics associats al projecte Bateman, es van editar les monumentals obres:[9]
- Higher Transcendental Functions Volums 1, 2 i 3 (1953) ISBN 0-486-44614-X ISBN 0-486-44615-8 ISBN 0-486-44616-6. Amb permís de l'editorial propietària dels drets, hi ha còpies a l'abast del públic: Vols 1, 2 i 3 o Vol. 1 Arxivat 2021-09-30 a Wayback Machine., Vol. 2 Arxivat 2021-09-30 a Wayback Machine. i Vol. 3 Arxivat 2022-02-20 a Wayback Machine..
- Tables of Integral Transforms Volums 1 i 2 (1954) ISBN 0-07-019549-8. Còpies a l'abast del públic: Vols. 1 i 2 o Vol.1 Arxivat 2020-07-04 a Wayback Machine. i Vol.2 Arxivat 2020-07-04 a Wayback Machine.
El 1963, en rebre una invitació de la universitat d'Edimburg, va retornar a la que ell considerava la seva universitat per ocupar una càtedra de matemàtiques.[10] Amb el seu vigor i coneixements va redreçar un departament que havia estat deprimit els darrers anys, des de la desaparició de Whittaker.[11] Va morir a Edimburg el 1977.
Els coneixements de matemàtiques d'Erdélyi eren enciclopèdics, sobre qualsevol tema podia parlar amb autoritat, coneixia la bibliografia més rellevant i sovint ho acompanyava d'anècdotes sobre la seva experiència personal.[12] A part dels llibres abans citats del projecte Bateman, va ser l'autor de dos influents llibres: Asymptotic expansions (1955) i Operational calculus and generalized functions (1962).[13] A més, va publicar gairebé dos centenars d'articles científics.[14] Les seves aportacions més originals van ser en els camps de les funcions especials,[15] de la teoria de les pertorbacions singulars,[16] de l'anàlisi asimptòtica[17] i de les equacions diferencials parcials singulars.[18] D'especial rellevància van ser els seus treballs en expansions asimptòtiques[19] en la generalització de la integral de Riemann-Liouville, l'avui conegut com operador d'Erdélyi-Kober.[20]
Referències[modifica]
- ↑ Jones, 1979, p. 267.
- ↑ Mackie, 1979, p. 63.
- ↑ Colton, 1979, p. 191.
- ↑ Jones, 1979, p. 268.
- ↑ Colton, 1979, p. 192.
- ↑ Erdélyi, 2002, p. 6-7.
- ↑ Jones, 1979, p. 269-270.
- ↑ Jones, 1979, p. 272.
- ↑ Colton, 1979, p. 193.
- ↑ Jones, 1979, p. 274-275.
- ↑ Colton, 1979, p. 194-195.
- ↑ Mackie, 1979, p. 64.
- ↑ Colton, 1979, p. 202.
- ↑ Jones, 1979, p. 280-286.
- ↑ Colton, 1979, p. 196.
- ↑ Colton, 1979, p. 197.
- ↑ Colton, 1979, p. 198.
- ↑ Colton, 1979, p. 200.
- ↑ O'Malley, 2014, p. 29.
- ↑ Mason, 2019, p. 93.
Bibliografia[modifica]
- Colton, David «Arthur Erdélyi» (en anglès). Bulletin of the London Mathematical Society, Vol. 11, Num. 2, 1979, pàg. 191-206. DOI: 10.1112/blms/11.2.191. ISSN: 1469-2120.
- Erdélyi, Eva «Three Worlds» (en anglès). The Edinburgh Star, Num. 42, 2002, pàg. 5-7.
- Jones, Douglas Samuel «Arthur Erdélyi, 2 October 1908 - 12 December 1977» (en anglès). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 25, 1979, pàg. 267-286. DOI: 10.1098/rsbm.1979.0009. ISSN: 0080-4606.
- Mackie, A.G. «Professor Arthur Erdélyi» (en anglès). Proceedings of the Edinburgh Mathematical Society, Vol. 22, Num. 1, 1979, pàg. 63-64. DOI: 10.1017/S0013091500027826. ISSN: 0013-0915.
- Mason, Ali. Advanced Differential Equations (en anglès). Ed.Tech Press, 2019. ISBN 978-1-83947-389-0.
- O'Malley, Robert E. Historical Developments in Singular Perturbations (en anglès). Springer, 2014. ISBN 978-3-319-11923-6.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Arthur Erdélyi» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Colton, David. «Erdélyi, Arthur». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 1r gener 2022]. (anglès)
- Jones, D.S. «Erdélyi (formerly Diamand), Arthur». Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 1r gener 2022]. (anglès)
- Muñoz García, Amelia. «Arthur Erdélyi: Solucionador de problemas». Radio Sefarad. [Consulta: 1r gener 2022]. (castellà)
- «Science Mathematics and Technology II». The American Hungarian Federation. [Consulta: 1r gener 2022]. (anglès)