Vés al contingut

Arveu IV de Donzy

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaArveu IV de Donzy
Nom original(fr) Hervé IV de Donzy Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1173 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Château de Saint-Aignan (Loir-et-Cher) (França) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort22 gener 1222 Modifica el valor a Wikidata (48/49 anys)
Château de Saint-Aignan (Loir-et-Cher) (França) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMatilde de Courtenay (1200 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsAgnès de Donzy Modifica el valor a Wikidata
ParesHervé III de Donzy, Baron de Donzy Modifica el valor a Wikidata  i Mathilde Gouët, Dame de Montmirail, d'Allueys, de Brou, d'Authou et e Bazoches-du-Perche Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Arveu IV de Donzy (francès Hervé IV de Donzy), mort el 1222, fou un senyor de Donzy i comte de Nevers de 1199 a 1222. Era fill d'Arveu III († 1187), senyor de Donzy, i de Matilde Gouët.

Vassall de Pere II de Courtenay, comte de Nevers, d'Auxerre i de Tonnerre, es va revoltar contra ell per a la possessió del castell de Gien, el va derrotar a Cosne-Cours-sur-Loire i el va fer presoner. Per al seu alliberament, Pere es va veure obligat a donar la mà de la seva filla Matilde de Courtenay, així com el comtat de Nevers. Pere de Courtenay va conservar vitalíciament els comtats d'Auxerre i de Tonnerre.[1] El papa es va negar en principi a atorgar la dispensa de consanguinitat per al matrimoni, i no la va concedir més que al cap d'uns quants anys, imposant a Arveu la participació en alguna croada.

Va participar per això el 1209 a la croada albigesa al costat entre altres del seu veí i rival el duc Eudes III de Borgonya. Va participar en les preses de Besiers i de Carcassona, però va refusar adquirir la possessió de les vescomtats de Besiers i de Carcassona que se li havia proposat. Els quaranta dies de serveis passats, es nega a combatre més temps per a la croada i torna al seu comtat.[2]

Va combatre igualment a Bouvines (1214) del costat flamenc; va participar en la campanya d'Anglaterra que pretenia posar a Lluís VIII de França sobre el tron d'aquest país; després a la cinquena croada (1217), i finalment a la seu de Marmande.[3]

El 1217, el seu sogre Pere que marxava a Constantinoble per prendre possessió de la corona de l'Imperi Llatí li va cedir el comtat de Tonnerre, probablement contra una suma de diners. A la mort de Pere el 1219 la seva dona va heretar finalment el comtat d'Auxerre que d'aquesta manera va caure també a mans, de fet, d'Arveu. Pero va morir al seu torn el 23 de gener de 1222 al castell de Saint-Agnan[1] Fou enterrat a l'abadia de Pontigny.

Matrimoni i fills

[modifica]

Es va casar l'octubre de 1199 amb Matilde de Courtenay (1188 † 1257), filla de Pere II de Courtenay i d'Agnès de Nevers i van tenir a:

Notes i referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Foundation for Medieval Genealogy
  2. Dominique Paladilhe, Simon de Montfort, Librairie Académique Perrin, 1988 (réimpr. 1997), 324 pàg. ISBN 2-262-01291-1
  3. «Antic blasó». Arxivat de l'original el 2009-02-08. [Consulta: 7 agost 2012].
  4. Jacquillat-Despréau, Notice sur le comté de Tonnerre, a la revista Annuaire historique de l'Yonne, 1839.