Ashurreshishi I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Assíria durant el govern d'Ashurreshishi

Ashurreshishi I (Ashurreshaisi I o Assur-Resa-Isil) fou rei d'Assíria de vers 1132 aC a 1116 aC. Era fill de Mutakkilnusku al que va succeir quan va morir.

El rei d'Elam Shilkhak-Inshushinak I (vers 1150 - 1120 aC) va aprofitar els conflictes successoris d'Assíria i va atacar el seu territori apoderant-se dels territoris al nord del Diyala i fins al nord del Zab, a la ciutat d'Arrapha o Arrapkha, prop de la moderna Kirkuk, que va caure a les seves mans vers 1132 aC. Però enfrontats els elamites a una revolta, el rei de la nova dinastia de Babilònia (anomenada dinastia d'Isin), Ninurtanadinshumi (1131-1125 aC) va aprofitar per fer la guerra a Elam i va derrotar a aquest regne de manera decisiva, obligant als elamites a retirar-se al seu propi territori. Shilhak-Inshushinak va perdre totes les seves conquestes incloent les que havia fet a Assíria.

Llavors Ashurreshishi I va fer campanyes contra els arameus i els muskhi a l'oest, i contra els lulumu (lullubi?) i quti o guti ((quteus) a l'est, arribant fins a les muntanyes Zagros; sembla que anteriorment aquestos pobles havien estat dependents d'Assíria però s'havien independitzat als darrers ants. Va fundar una nova ciutat anomenada Apku, propera a la moderna Mossul, i es va anomenar a si mateix com «el Venjador d'Assíria». No obstant les victòries no foren decisives doncs en regnats posteriors tornen a aparèixer els mateixos enemics. Assegurades les fronteres a l'oest i est, es va girar contra el tradicional enemic del sud, Babilònia, on des de vers el 1125 aC regnava Nabucodonosor, fort de la victòria del seu estat sobre els elamites. La lluita s'hauria tingut no a la baixa Mesopotàmia sinó a l'alta, i els assiris haurien aconseguit l'avantatge.

Sobre altres fets del seu regnat només se sap que va restaurar el temple d'Ishtar a Assur.

A la seva mort el va succeir el seu fill Teglatfalassar I (Tiglathpileser I).

Referència[modifica | modifica el codi]

  • A History of Babylonia and Assyria, per Robert William Rogers, en línia a «Enllaç».
  • Historia Universal siglo XXI. Los imperios del antiguo Oriente. El fin del segundo milenio. ISBN 84-323-0041-1