Aspergil·loma
 | |
.jpg)  | |
| Tipus | aspergil·losi |
|---|---|
| Especialitat | infectologia |
| Clínica-tractament | |
Medicació | |
| Patogènia | |
| Causat per | Aspergillus i Aspergillus fumigatus |
| Classificació | |
| CIM-10 | B44 |
| Recursos externs | |
| OMIM | 103920 |
| DiseasesDB | 29065 |
| MeSH | D055732 |
L'aspergil·loma, en medicina, fa referència a la formació d'una massa a les cavitats del parènquima pulmonar. Aquest procés està relacionat amb una infecció micòtica. Aquesta infecció també es coneix amb els noms de micetoma i bola fúngica.[1]
Etiologia[modifica]
Aquesta formació es produeix a causa de la colonització d'un fong anomenat Aspergillus. L'espècia més comuna que causa aquesta infecció és l'Aspergillus fumigatus. Aquest fong té la capacitat d'envair teixit sa i formar l'abscés o tumor.[1]
Aquest quadre clínic es pot desencadenar a causa de diferents patologies. Algunes d'elles, amb més o menys prevalença són: càncer de pulmó, abscés pulmonar, tuberculosi, fibrosi quística, coccidioidomicosi, sarcoïdosi, histoplasmosi.[1]
Simptomatologia[modifica]
Aquest quadre clínic es presenta amb tota una sèrie de signes i símptomes concrets. Alguns d'ells són: astènia, cansament, tos, dolor toràcic, febre, anorèxia, pèrdua de pes, entre altres. L'hemoptisi es dona entre un 55% i un 85% dels pacients.[2][3][4]
Tot i així, hi ha casos que es presenten de forma asimptomàtica.
Tipus[modifica]
Hi ha 4 tipus d'aspergil·loma: aspergilosis broncopulmonar al·lèrgica, aspergiloma i aspergilosis semiinvasiva o invasiva. Aquests tipus depenen de l'estat immunitari de la persona i de la presència de malaltia pulmonar prèvia o no.[5]
Diagnòstic[modifica]
El diagnòstic d'aquesta infecció se sol fer mitjançant una radiografia de tòrax en la qual s'observa una massa anormal a la cavitat pulmonar. Aquesta massa sol estar envoltada per una mitja lluna d'aire, diferenciada a la radiografia[1]
per color blanc la massa i color negre l'aire. Hi ha altres proves complementàries que permeten observar millor aquesta infecció. Per exemplificar, tomografia axial computada (TAC) i la ressonància magnètica nuclear (RMN).[1]
Una altra prova és el cultiu d'esput. Aquest permet observar, mitjançant un estudi de laboratori, la presència de virus, bacteris o els fongs causants d'aquesta infecció. També, es pot fer un estudi del contingut de la cavitat pulmonar.[6]
Hi ha altres proves que es poden fer per diagnosticar l'aspergil·loma. Per exemple, broncoscòpia, biòpsia pulmonar, analítica de sang amb la finalitat de detectar Aspergillus a l'organisme, entre altres.
Possibles complicacions[modifica]
Les possibles complicacions no apareixen en tots els casos, ja que, depenen del grau d'afectació i l'estat de salut de la persona, poden ser: hemoptisi, dificultat respiratòria greu i disseminació de la infecció a altres zones de l'organisme.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Pulmonary aspergilloma» (en anglès). MedlinePlus, 31-08-2014. [Consulta: 9 març 2015].
- ↑ Martinez, Javier «Tratamiento del aspergiloma pulmonar. Revisión clínica». Elsevier, 2000.
- ↑ C, Alícia «EL ASPERGILOMA PULMONAR Y DETECCIÓN DE ANTICUERPOS PRECIPITANTES CONTRA ASPERIGILLUS EN PACIENTES QUE ACUDEN AL PROGRAMA CONTROL DE TUBERCULOSIS DEL HOSPITAL REGIONAL DE ICA, PERÚ. 2000 - 2001». Sociedad Peruana de Neumología, 2003.
- ↑ SH, Lee «Clinical manifestations and treatment outcomes of pulmonary aspergilloma.». Korean J Intern Med., 2004.
- ↑ Villajos, Maite «Typical and atypical presentations of aspergilloma». Elsevier.
- ↑ Kohno, S «[Pulmonary aspergilloma, diagnosis and treatment.]». Kekkaku, 2003.