Vés al contingut

Asteroide Apol·lo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Asteroide Apollo)
El grup d'asteroides Apol·lo (en verd). El Sol és al centre, amb els planetes Mercuri (gris), Venus (negre), Terra (blau) i Mart (vermell)

Un asteroide Apol·lo és qualsevol asteroide del grup d'asteroides que presenten una òrbita amb un semieix major més gran que el de la Terra (1ua) i el periheli del qual sigui menor que l'afeli de la terra (1,017 ua), és a dir, el seu periheli està més prop del Sol que l'òrbita de la Terra, per tant la creuen. L'asteroide (1862) Apol·lo és el que donà nom a tot el grup.

Els asteroides Apol·lo podrien no creuar l'òrbita de la Terra si el seu periheli fos major que el de la Terra (0,983 ua), els perihelis de l'asteroide i de la Terra estiguessin gairebé alineats amb el Sol, i l'excentricitat de l'asteroide fos molt similar a la de la Terra. El marge perquè es doni això és molt petit i en la pràctica no passa, és a dir, tots els asteroides Apol·lo creuen l'òrbita de la Terra.

Fins avui s'han catalogat uns 240 asteroides Apol·lo, però s'estima que n'hi ha uns 2.000 amb diàmetres propers a 1 quilòmetre i uns 70 milions amb grandàries similars a una casa. Hermes i Ícar són exemples asteroides Apol·lo.

Dels asteroides Apol·lo coneguts el més gran és Sísif, amb un diàmetre de prop de 10 km, aproximadament la mateixa grandària que tenia l'objecte l'impacte va crear el cràter de Chicxulub, que es pensa va ser el causant de l'extinció dels dinosaures. Un altre dels asteroides tipus Apol·lo més gran és Geographos, que posseeix una extensió de 5,1 quilòmetres de llarg per 1,8 d'ample.

En els últims anys s'han detectat asteroides que s'acosten perillosament a la Terra. Un acostament perillós, és aquell en el qual l'asteroide i la Terra es troben a una distància igual o menor a un milió de quilòmetres (per il·lustrar, la distància mitjana entre la Terra i la Lluna és de 384.400 quilòmetres).

Llista d'alguns asteroides Apol·lo coneguts

[modifica]
Nom Any Descobridor/s
2012 DA14 2012 OAM
2009 ST19 2009 Josep Maria Bosch
2009 DD45 2009 Rob McNaught
2007 TU24 2007 Catalina Sky Survey
2007 WD5 2007 Andrea Boattini
2006 SU49 2006 Spacewatch
2004 XP14 2004 LINEAR
2004 AS1 2004 LINEAR
2002 TD66 2002 LINEAR
(162173) Ryugu 1999 LINEAR
1998 KY26 1998 Spacewatch
1997 XR2 1997 LINEAR
(69230) Hermes 1937 Karl Reinmuth
(53319) 1999 JM8 1999 LINEAR
(52760) 1998 ML14 1998 LINEAR
(35396) 1997 XF11 1997 Spacewatch
(29075) 1950 DA 1950 Carl A. Wirtanen
(25143) Itokawa 1998 LINEAR
(6489) Golevka 1991 Eleanor F. Helin
(4769) Castalia 1989 Eleanor F. Helin
(4660) Nereus 1982 Eleanor F. Helin
(4581) Asclepius 1989 Henry E. Holt, Norman G. Thomas
(4486) Mithra 1987 Eric Elst, Vladímir Xkódrov
(4197) 1982 TA 1982 Eleanor F. Helin, Eugene Shoemaker
4183 Cuno 1959 Cuno Hoffmeister
(4179) Toutatis 1989 Christian Pollas
(4015) Wilson-Harrington 1979 Eleanor F. Helin
(3200) Faeton 1983 Simon F. Green, John K. Davies / IRAS
(2101) Adonis 1936 Eugène Joseph Delporte
(2063) Bacchus 1977 Charles T. Kowal
(1866) Sisyphus 1972 Paul Wild
(1862) Apol·lo 1932 Karl Reinmuth
(1685) Toro 1948 Carl A. Wirtanen
(1620) Geographos 1951 Albert George Wilson, Rudolph Minkowski
(1566) Ícar 1949 Walter Baade

Vegeu també

[modifica]