Atzeroler
Crataegus azarolus | |
---|---|
L'atzerolera o soroller | |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 33987 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Rosales |
Família | Rosaceae |
Gènere | Crataegus |
Espècie | Crataegus azarolus L., 1753 |
L' atzeroler, atzerolera o soroller (Crataegus azarolus)[1] és una planta amb flors del gènere Crataegus dins la família de les rosàcies.[2]
També s'han recollit les variants lingüístiques atzaroler, atzeroller, ceroler, seroler, serolera, seroller, siroler i sirolera. El fruit s'anomena atzerola però addicionalment pot rebre el nom de sorolla, i s'han recollit les variants lingüístiques serola i sirola.[1]
Distribució[modifica]
És una planta originària de l'est del Mediterrani. L'atzerolera és conreada o subespontània als Països Catalans.
Al Rosselló i a Mallorca hi apareix un híbrid natural entre l'atzarolera i l'espinaler, espinal o cirerer de pastor (Crataegus monogyna) que ha rebut el nom de Crataegus ruscinonensis. Aquest híbrid es caracteritza per tenir fruits de només 1 cm de diàmetre.
Morfologia[modifica]
Petit arbre caducifoli de 5 a 10 m d'alt, molt lent en créixer però que pot viure 600 anys o més. El tronc, quan l'arbre és vell, presenta l'escorça esquinçada en tires, la fusta és molt dura i apreciada en ebenisteria. Branques espinoses, fulles coriàcies pubescents triangulars, amb 3 a 5 lòbuls, flors blanques fragants que apareixen a la primavera en corimbes de fins a 20 flors. Els fruits, que maduren cap a setembre, són en forma de poms arrodonits de 2 a 3 cm de color variable (des de vermells a blancs), la polpa és farinosa i de gust dolç i acídul. Té d'una a quatre llavors molt dures.
Conreu[modifica]
És una planta molt resistent a glaçades de fins a 20 graus Celsius sota zero. Accepta la majoria de sòls excepte els molt argilosos i massa humits. Es pot reproduir per llavors sotmeses al procés d'estratificació per estovar-les i facilitar la germinació. També es multiplica per empelt en altres espècies del gènere Crataegus o sobre l'aranyoner.
El conreu ja es feia en època dels romans i abans era molt comú a Aragó i el País Valencià principalment. Hi ha un cert interès a recuperar aquest conreu molt adaptable a l'agricultura ecològica per la seva resistència a plagues i malalties, al contrari que la majoria dels fruiters. Es conrea a Califòrnia en regadiu i aleshores l'arbre no és tan lent en créixer.
Els fruits (molt heterogenis segons les varietats conreades pel que fa a qualitats organolèptiques) es poden consumir directament o fer-ne sucs i melmelades molt apreciades. També es poden menjar les fulles tendres i les flors.
Propietats[modifica]
Com altres espècies del gènere dels arçs (Crataegus) té propietats medicinals comprovades científicament. Els fruits són rics en flavonoides i vitamines A i C. Les flors són antiespasmòdiques, fan baixar la tensió (hipotensives) són sedatives (contra problemes d'insomni) vasodilatadores i tòniques per al cor.
Curiositats[modifica]
El nom deriva del nom de l'atzerola en àrab, segurament a través de l'aragonès va passar a les altres llengües llatines.
El calendari republicà francès va dedicar a l'atzeroler un dels dies de la tardor.
L'atzerola no s'ha de confondre amb la planta tropical Malpighia emarginata coneguda com a acerola en anglès.
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Fotos i informació sobre l'atxeroler (francès)