Augustus De Morgan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgAugustus De Morgan
Augustus De Morgan.jpg
Naixement 27 de juny de 1806
Madurai, Presidència de Madràs; avui Tamil Nadu (India)
Mort 18 de març de 1871(1871-03-18) (als 64 anys)
Londres, Anglaterra
Sepultura Cementiri de Kensal Green (Londres)
51° 31′ 42″ N, 0° 13′ 02″ O / 51.528232°N,0.217146°O / 51.528232; -0.217146
Alma mater Trinity College (Cambridge)
Es coneix per Lleis de De Morgan
Ocupació Matemàtiques
Lògica
Institució University College de Londres
Cònjuge Sophia Elizabeth Frend
Pares John De Morgan
Tesi No la va llegir, en negar-se a fer el test de teologia. (1826)
Director de tesi George Peacock; William Whewell
Estudiants notables James Joseph Sylvester
Isaac Todhunter
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Augustus De Morgan (1806-1871) fou un matemàtic i lògic britànic.

Vida[modifica | modifica el codi]

Tot i haver nascut a l'actual India, fill d'un coronel de l'exèrcit britànic i d'una descendent de James Dodson, la família es va traslladar a Anglaterra quan ell tenia només set mesos i havent perdut la vista del seu ull dret. La família es va instal·lar a Worcester, tot i que el pare va retornar a la India tot sol el 1808.[1] El pare va morir el 1816, durant el seu viatge de retorn a Anglaterra.[2]

Després dels seus estudis secundaris en diverses escoles,[3] el 1823 va ingressar al Trinity College (Cambridge) on va ser deixeble de George Peacock,[4] de William Whewell i de George Biddell Airy[5] i on es va graduar el 1827 com quart wrangler.[6] Les seves intencions eren de començar una carrera jurídica i, per això, va ingressar a l'Honorable Societat del Lincoln's Inn; però poc després va ser designat catedràtic de matemàtiques aplicades a la recentment creada University College de Londres,[7] amb la que mantindrà una llarga relació.

El 1831 va dimitir del seu càrrec en protesta per l'acomiadament del anatomista Pattison, però va retornar a la institució el 1837. Durant aquest cinc anys va escriure nombrosos articles per la Society for the Diffusion of Useful Knowledge i també va treballar con actuari per la Rock Life Assurance Office fundada per William Frend, qui era el seu sogre. També va tenir com estudiant Ada Lovelace, la filla de lord Byron.[8]

De 1837 a 1866 va ser catedràtic de matemàtiques al University College. El 1866 va tornar a dimitir pel, segons ell, tractament injust que la universitat va donar al filòsof James Martineau.[9] De Morgan, que ja tenia seixanta anys, no va tornar a la docència.

El octubre de 1867 va morir el seu fill George, també professor de matemàtiques en qui tenia posades moltes esperances i amb qui havia fundat la London Mathematical Society. Això va significar un fort cop en la vida de De Morgan.[10] Els últims anys de la seva vida els va passar estudiant les sagrades escriptures i comparant les seves diferents versions i traduccions del grec.[11]

Obra[modifica | modifica el codi]

A part dels més de sis-cents articles que va escriure per la Penny Cyclopedia (de l'Associació per a la Difusió del Coneixement Útil), De Morgan va escriure diversos llibres de text de matemàtiques i unes guies per al estudi d'aquesta disciplina. En totes elles intentava defensar el seu concepte de coneixement matemàtic i el seu paper en la vida intel·lectual. En aquest sentit sempre va estar al costat dels membres de la Societat Analítica (Babbage, Peacok i Herschel).[12]

Va escriure diverses obres de lògica en les que es troba la idea d'aplicar en aquest camp els mètodes matemàtics, així com els primers resultats de la seva aplicació. En la lògica matemàtica moderna, porten el nom de De Morgan les següents lleis fonamentals de l'àlgebra de la lògica: la negació de la conjunció és equivalent a la disjunció de les negacions i la negació de la disjunció és equivalent a la conjunció de les negacions.

Formalment, les lleis de De Morgan s'expressen com segueix:

Obres més importants[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. De Morgan, pàgines 1-2.
  2. De Morgan, pàgina 3.
  3. De Morgan, pàgines 4-11.
  4. Crowther, pàgina 630.
  5. Richards, pàgina 10.
  6. De Morgan, pàgina 17. Els wranglers eren els que obtenien les millors notes en l'examen de matemàtiques al Trinity College.
  7. De Morgan, pàgina 28.
  8. Crowther, pàgina 631.
  9. De Morgan, pàgines 338-339.
  10. De Morgan, pàgina 363.
  11. De Morgan, pàgina 364.
  12. Rcihards, pàgina 11.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Augustus De Morgan Modifica l'enllaç a Wikidata
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Augustus De Morgan» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Dubbey, John M. «De Morgan, Augustus». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 12 octubre 2016].