George Peacock

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaGeorge Peacock
George Peacock 2.jpg
Retrat de 1860 per Douglas Yeoman Blakiston (1810–1870)
Dades biogràfiques
Naixement 9 d'abril de 1791
Thornton Hall, Comtat de Durham, Anglaterra
Mort 8 de novembre de 1858(1858-11-08) (als 67 anys)
Londres, Anglaterra
Sepultura Cementiri d'Ely
52° 24′ 14″ N, 0° 16′ 17″ E / 52.4039466°N,0.2714361°E / 52.4039466; 0.2714361
Alma mater Trinity College (Cambridge)
Activitat professional
Tesi títol desconegut (1816)
Director de tesi John Hudson
Camp de treball Anàlisi matemàtica
Ocupació Matemàtiques
Organització Universitat de Cambridge
Obra
Estudiants de doctorat Augustus De Morgan
Altres dades
Membre de
Cònjuge Frances Elizabeth Selwyn
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

George Peacock (1791-1858) fou un matemàtic i religiós anglès.

Vida[modifica]

Peacock, fill d'un ministre de l'església, ve ser enviat a estudiar pel seu pare a Richmond (Yorkshire) quan tenia disset anys. El 1809 va ingressar al Trinity College (Cambridge) com a becari.[1] Al College va coincidir amb Herschel i Babbage amb els quals va fundar la Societat Analítica el 1812.[2]

El 1813 es va graduar amb honors i l'any següent va ser escollit fellow del Trinity College en el qual seria, successivament tutor assistent, tutor titular (1823) i tutor principal (1835).[3]

El 1837 va ser nomenat catedràtic (Lowndean professor) d'astronomia i geometria de la universitat de Cambridge, càrrec que va mantenir fins a la seva mort, malgrat les protestes d'alguns col·legues, ja que, a partir de 1839, va deixar de viure a Cambridge.[4]

El 1839 va ser nomenat degà del capítol catedralici d'Ely (Cambridgeshire), a on es va traslladar a viure i sent el més ferm impulsor de la plena restauració de la seva catedral, joia de l'art gòtic.[5]

La seva salut no havia sigut mai gaire bona, amb episodis constants de grip i bronquitis, que es van complicar encara més el 1858 amb un atac de disenteria. Va morir l'any següent. S'havia casat el 1847, però no va tenir fills.[6]

Obra[modifica]

Peacock és considerat com el primer matemàtic en percebre l'àlgebra com una ciència abstracta hipotètic-deductiva.[7] Ja el 1816, juntament amb els altres membres de la Societat Analítica, van fer una traducció del Traité du calcul differentiel et du calcul integral de Lacroix, cosa que el va convertir en un reformador dels estudis a la universitat, aspecte que continuarà durant tota la seva vida i no solament en el camp de les matemàtiques, sinó del ensenyament[8] i d'altres aspectes de la vida pública en general.[9]

En les seves dues obres principals, A treatise on Algebra (1830) i "Report on the Recent Progress and Present State of Certain Branches of Analysis (1833), ressalta el contingut simbòlic de l'àlgebra, deixant clar que la seva naturalesa no és fruit d'un mer procés de generalització,[10] sinó que és un procés formal, a través del qual es manipulen uns determinats símbols d'acord a unes estrictes regles.[11] Aquesta aproximació va despertar alguna reacció negativa com la de Hamilton,[12] però, en definitiva, va ser la que va encetar el camí de la lògica simbòlica que es desenvoluparia en els anys següents de la mà de Augustus De Morgan i George Boole.[13]

Referències[modifica]

  1. Proceedings, pàgina 536.
  2. McMackin Garland, pàgina 20.
  3. Proceedings, pàgina 537.
  4. Pycior, pàgina 25.
  5. Proceedings, pàgina 541.
  6. Proceedings, pàgina 543.
  7. Richards, pàgina 344.
  8. McMackin Garland, pàgina 21.
  9. Pycior, pàgina 26.
  10. Richards, pàgina 347.
  11. Richards, pàgina 348.
  12. Pycior, pàgina 40.
  13. Pycior, pàgina 41.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «George Peacock» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Koppelman, Elaine. «Peacock, George». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 30 maig 2016].