Aurora Picornell Femenies

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAurora Picornell Femenies
Aurora Picornell.JPG
Aurora Picornell, fragment d'una fotografia del grup de comunistes abans de partir d'excursió
Dades biogràfiques
Naixement 1 d'octubre de 1912
Palma
Mort 5 de gener de 1937(1937-01-05) (als 24 anys)
Porreres
Ciutadania Espanya
Es coneix per Dirigent comunista
Activitat professional
Ocupació política i sindicalista
Altres dades personals
Partit polític Partit Comunista d'Espanya
Modifica dades a Wikidata

Anurora Picornell Femenies (Palma, 1 d'octubre de 1912 - Porreres, 5 de gener de 1937)[1] va ser una política i sindicalista mallorquina, d’ideologia comunista i feminista, activa a Mallorca, València i Menorca durant la Segona República. Fou assassinada pels franquistes la nit de Reis de 1937.[2] És el símbol de l'esquerra mallorquina.[3]

Vida i obra[modifica | modifica el codi]

Aurora Picornell va néixer al Molinar de Llevant de Palma, l'1 d’octubre de 1912, filla del fuster comunista Gabriel Picornell Serra i de Joana Femenies Coll.[3] Era la sisena de set germans, dins una família que quedaria mutilada pel cop d’estat franquista: son pare i els seus germans Ignasi i Gabriel també foren assassinats, mentre que els germans Joan i Llibertat, embarcats el 18 de juliol de 1936 cap a les Olimpíades Populars de Barcelona, pogueren salvar la vida, però per conèixer l’exili. Joan fou internat a un camp nazi durant la Segona Guerra Mundial i morí poc després de ser alliberat. Aurora deixà una filla, Octubrina Quiñones Picornell (1934-1969).

El primer escrit conegut d’Aurora Picornell és la introducció, signada als 16 anys, juntament amb Glòria Vilalta, de Barcelona, i Evangelina Cáceres, de Granada, del llibre editat a Mallorca per la feminista i espiritualista granadina Margarita Leclerc Herreros, La mujer, ¿es superior al hombre? Estudio dividido en tres meditaciones (1928). Aurora coneix Margarita Leclerc, resident a s’Arenal de Palma, probablement per mediació d’Ateu Martí, comunista i maçó, que també la introdueix dins la Lliga Laica, de la qual és única dona i vocal de la Junta des de 1930.

Aurora Picornell amb la seva filla, Octubrina Roja.

Reconeguda per les seves intervencions públiques a la Lliga Laica, Aurora comença el gener de 1931, amb 18 anys, la seva  col·laboració regular al setmanari Ciutadania, del Partit Republicà Federal. L’abril del mateix any també inicia els seus articles al setmanari comunista Nuestra Palabra, primer sota el pseudònim “Amanecer”, en què reflecteix les condicions de vida de les treballadores, estimulant la formació de societats de defensa i la sindicació, cosa que ella fa, al mateix temps, directament, organitzant el sindicat de sastresses.

L'estiu de 1931 ingressà en el PCE després d'uns primers mesos de militància en la Joventut Republicana Federal.

Durant els anys 1932-1933 es trasllada a València amb el seu company Heriberto Quiñones, càrrec responsable del Partit Comunista. Allà actua sota el nom d'Amparo Pinós, escollit segons la tradició de fer servir un nom de guerra amb les mateixes inicials que el nom legal.

A la tornada a Mallorca, l’any 1934, amb Quiñones empresonat per la repressió de l’Octubre asturià, Aurora intensifica la seva activitat política. Es desplaça a Menorca, i en queden com a testimoni diversos articles a Nuestra Palabra, i organitza a Mallorca el sector femení del Partit Comunista.

La repressió que segueix a l’Octubre asturià del 1934 la veu intensificar la seva activitat. L’octubre de 1935 és detinguda i empresonada per vendre premsa comunista –i en segueixen articles explicant les condicions de vida dins la presó.  La lluita per l’amnistia als represaliats d’Astúries, la direcció de l’organització local del Socors Roig internacional, la preparació de la unitat popular per a les eleccions de febrer del 1936, la responsabilitat de l’edició de Nuestra Palabra i la incorporació de la dona a la lluita sindical i política centren la seva acció, amb nombrosos articles i mítings arreu de Mallorca, i troba el punt àlgid en el míting del 8 de març, dia de la Dona Treballadora, del 1936 a la Casa del Poble de Palma, on, per primera vegada, un acte multitudinari que reuneix milers de persones està presidit exclusivament per dones, representant les sensibilitats d’un Front Popular que acaba de guanyar les eleccions.

Aurora, tercera per la dreta, mostra un exemplar de Nuestra Palabra.

Simultàniament a la seva activitat pública, Aurora, amb Joan Mercant Rabassa, també comunista i també assassinat a Porreres la mateixa nit que ella, ensenyen als vespres a llegir i escriure als infants sense escola del barri dels Socors de Palma.

Segons algunes fonts, el 18 de juliol de 1936 va fer part del grup de militants del Front Popular que exigiren al governador civil de Balears Antonio Espina que distribuís armes als obrers per fer front al cop d'estat contra la República. Fou detinguda el 19 de juliol, possiblement en les proximitats de la Casa del Poble de Palma.

Tancada a la Presó Provincial de Palma (o "dels Caputxins") el novembre fou traslladada, amb la resta de les dones, a la de Can Sales. La nit del 5 al 6 de gener de 1937 fou treta juntament amb les seves companyes del Partit Comunista Catalina Flaquer, les seves filles –Antònia i Maria Pascual Flaquer– i Belarmina González Rodríguez (sense militància coneguda). Les cinc dones –conegudes com les Roges del Molinar– van ser vexades i assassinades a l'oratori de la Creu, de Porreres.[3]

Circularen nombroses llegendes entorn de les circumstàncies que envoltaren la seva mort, com que estava embarassada, que plantà cara als assassins i que un falangista anomenat Mateu exhibí l'endemà la seva roba interior a un bar del Molinar.

Posteriorment Aurora Picornell ha esdevingut un dels principals símbols mobilitzadors de l'esquerra a Mallorca. Ja durant la Guerra Civil i el franquisme es publicaren articles d'homenatge a la seva figura a la premsa antifranquista. El 1978 tingué lloc un homenatge popular al cementeri de Porreres, el 1987 se li dedicà un carrer al barri del Molinar i el 1994 s'inaugurà l'Institut d'Ensenyament Secundari Aurora Picornell al barri de la Soledat. El novembre del 2016 s'iniciaren les obres d'exhumació de la fossa de Porreres, però de moment no han estat trobades les seves restes.

Façana posterior de l'oratori de Santa Creu de Porreres, on s'afusellava.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bosch Bauzà, Francisca: Aurora Picornell, la lluita mai no mor. Palma: ciclostilat, s.d.
  • Capellà, Llorenç: Diccionari vermell. Palma: Moll, 1989.
  • Ginard, David: Aurora Picornell (1912-1937). De la història al símbol. Palma: Documenta Balear, 2016.
  • Nadal, Antoni. “Aurora Picornell”, dins: Memoria Civil, núm. 30, Baleares, 27 juliol 1986.
  • Picornell, Aurora: Escrits 1930-1936, i altres veus a Mallorca en defensa de les treballadores. Pins del Vallès: Associació d’idees, 2012.

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

  • Un institut de secundària de Palma porta el seu nom.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Aurora Picornell i Femenias». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Aurora Picornell Femenías». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 27 de juliol 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 Guinard i Féron, David. «Aurora Picornell, símbol de l’esquerra mallorquina». Diari Ara, 08-01-2017.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]