Vés al contingut

BRICS

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióBRICS
lang=ca
Els Presidents Lula da Silva, Xi Jinping i Cyril Ramaphosa, el Primer Ministre Narendra Modi i el Ministre d'Afers Estrangers Sergey Lavrov a la XV Cimera dels BRICS (2023) Modifica el valor a Wikidata

EpònimBRIC, Brasil, Rússia, Índia, República Popular de la Xina i Sud-àfrica Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuscoalició país
comunitat geopolítica Modifica el valor a Wikidata
Indústriacomerç Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació16 juny 2009
Esdeveniment significatiu
cimera dels BRICS
24 desembre 2010 ampliació
15 juliol 2014 fundació
24 agost 2023 ampliació Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Filial
Format per

Brasil (2009–)
Rússia (2009–)
Índia (2009–)
República Popular de la Xina (2009–)
Sud-àfrica (2010–)
Iran (2024–)
Egipte (2024–)
Aràbia Saudita (2024–)
Etiòpia (2024–)

Emirats Àrabs Units (2024–)

X: bricsmedia Modifica els identificadors a Wikidata

BRICS+ o simplement BRICS és un acrònim que defineix inicialment una agrupació de les economies mundials de Brasil, Rússia, Índia, Xina, Sud-àfrica, a les que s'hi afegeixen Aràbia Saudita, Emirats Àrabs Units, Egipte, Etiòpia i Iran. Inicialment la unió era coneguda com a BRIC i formada pels primers 4 països, fins a l'addició el 2010 de Sud-àfrica.[1][2][3][4] L'acrònim original de "BRIC" fou ideat per l'economista de Goldman Sachs Jim O'Neill en un escrit de 2001 titulat Building Better Global Economic BRICs.[5][6][7] Aquest acrònim ha tingut un ús molt generalitzat com a símbol del canvi en l'economia global, entre les economies desenvolupades del G7 i el món en procés de desenvolupament.[8]

Els BRICS engloben al voltant del 30% de la superfície terrestre del món i el 45% de la població mundial.[a] El Brasil, Rússia, l'Índia i la Xina es troben entre els deu països més grans del món per població, àrea i PIB, i junt amb Sud-àfrica i Aràbia Saudita són membres del G20. El 5 països originals del BRICS tenien el 2018 un PIB nominal combinat de 28 bilions de dòlars EUA (aproximadament el 27% del producte mundial brut), un PIB total (PPA) d'uns 57 bilions de dòlars EUA (33% del PIB mundial PPA) i un estimat de 4,5 bilions de dòlars EUA en reserves externes combinades.[10][11]

Inicialment, els BRICS es van constituir com a grup amb la finalitat de destacar oportunitats d'inversió, però sense esdevenir una organització intergovernamental formal.[12] Progressivament, des del 2009, s'han format cada cop més com un bloc geopolític més cohesionat, amb els seus governs reunint-se anualment en cimeres formals i coordinant polítiques multilaterals. Les relacions bilaterals entre els BRICS es duen a terme principalment sobre la base de la no interferència, la igualtat i el benefici mutu.[13]

Història

[modifica]

El 13 d'abril de 2011 s'afegí formalment la "S" a l'antic "BRIC" per transformar-lo en "BRICS" després de l'admissió de Sud-àfrica dins del grup.[14][15][16]

Segons un document publicat el 2005, Mèxic i Corea del Sud eren els únics països comparables als països BRICS, però les seves economies foren excloses inicialment del grup perquè foren considerades més desenvolupades que les altres, atès que ja eren membres de l'OCDE.[17]

Segons Rong Ying, investigador del China Institute of International Studies, la cimera dels BRICS fou una fita on s'ha demostrat, per primer cop a la història moderna, que alguns països en desenvolupament, i aquestes cinc economies emergents en particular, estan pensant a créixer i ho estan fent. També diu que els BRICS demostren que les cinc economies emergents són una força emergent que defineix el nou ordre polític i econòmic internacional.[18]

Ampliació del grup

[modifica]

En la cimera dels BRICS de Johannesburg (Sud-àfrica) del 2023, es va aprovar un document que fixava els criteris per a l'ampliació futura del grup. Fins aleshores un total de 22 països havien presentat la sol·licitud de membresia: Aràbia Saudita, Algèria, Argentina, Bahrain, Bangladesh, Belarús, Bolívia, Cuba, Egipte, Emirats Àrabs Units, Etiòpia, Hondures, Indonèsia, Iran, Kazakhstan, Kuwait, Nigèria, Palestina, Senegal, Tailàndia, Veneçuela i Vietnam.[19]

El 24 d'agost els líders del grup van convidar a sis països a ser membres de ple dret dels BRICS a partir del 2024: Aràbia Saudita, Argentina, Egipte, Emirats Àrabs Units, Etiòpia i Iran.[20] Finalment s'hi van incorporar l'1 de gener de 2024 totes les esmentades menys Argentina, que arran de la presa de possessió del president Javier Milei va formalitzar la renúncia a entrar al grup, que a partir d'aleshores seria conegut com BRICS+.[21]

Membres del grup de BRICS

Notes

[modifica]
  1. Els països BRICS+ sumen una superfície de 44.300.000km² i tenen una població estimada de 3.670 milions de persones.[9]

Referències

[modifica]
  1. «Courier Market». [Consulta: 29 agost 2023].
  2. «S. Africa Joins; BRIC Now BRICS, 13 de abril de 2011». Arxivat de l'original el 24 febrer 2011. [Consulta: 15 abril 2011].
  3. Meyer, Henry; Pronina, Lyubov «BRICS Gain Global Influence as South Africa Joins, Medvedev Says» (en anglès). Bloomberg, 12-04-2011 [Consulta: 27 març 2021].
  4. Fletcher, Owen «China Seeks Heft for 'BRICS'» (en anglès). Wall Street Journal, 13-04-2011. ISSN: 0099-9660 [Consulta: 27 març 2021].
  5. Kowitt, Beth «For Mr. BRIC, nations meeting a milestone». CNNMoney.com, 17-06-2009 [Consulta: 18 juny 2009].
  6. Global Economics Paper No. 99, Dreaming with BRICs Arxivat 2008-10-26 a Wayback Machine. and Global Economics Paper 134, How Solid Are the BRICs?
  7. Economist's Another BRIC in the wall 2008 article
  8. Nagashybayeva, Gulnar. «Research Guides: BRICS: Sources of Information: Introduction» (en anglès americà), novembre 2016. [Consulta: 23 juliol 2023].
  9. «Total Population – Both Sexes». World Population Prospects, the 2019 Revision. United Nations Department of Economic and Social Affairs, Population Division, Population Estimates and Projections Section, juny 2019. [Consulta: 17 juny 2019].
  10. «Report for Selected Countries and Subjects» (en anglès americà). [Consulta: 17 abril 2023].
  11. "Amid BRICS' rise and 'Arab Spring', a new global order forms" Arxivat 20 October 2011 a Wayback Machine. . The Christian Science Monitor. 18 October 2011. Retrieved 20 October 2011.
  12. «Goldman's BRIC Era Ends as Fund Folds After Years of Losses». , 08-11-2015.
  13. Gutemberg Pacheco Lopes Junior. «The Sino-Brazilian Principles in a Latin American and BRICS Context: The Case for Comparative Public Budgeting Legal Research; Wisconsin International Law Journal; 13 May 2015». Arxivat de l'original el 30 de setembre 2021. [Consulta: 7 setembre 2016].
  14. «S. Africa Joins; BRIC Now BRICS, April 13, 2011». Arxivat de l'original el de febrer 24, 2011. [Consulta: d'abril 20, 2011].
  15. Meyer, Henry; Pronina, Lyubov «BRICS Gain Global Influence as South Africa Joins, Medvedev Says» (en anglès). Bloomberg, 12-04-2011 [Consulta: 10 novembre 2022].
  16. Fletcher, Owen «China Seeks Heft for 'BRICS'» (en anglès). The Wall Street Journal, 13-04-2011 [Consulta: 10 novembre 2022].
  17. «How Solid are the BRICs?» (PDF). Global Economics. Arxivat de l'original el 2011-07-17. [Consulta: 21 setembre 2010].
  18. «BRICS shaping new global order: Expert» (en anglès). The Indian Express [Pequín], 18-04-2011 [Consulta: 10 novembre 2022].
  19. «BRICS leaders adopt document setting parameters for expansion — top South African diplomat» (en anglès). TASS, 23-08-2023. [Consulta: 24 agost 2023].
  20. «6 new countries to join BRICS, including Iran and Saudi Arabia» (en anglès). Politico, 24-08-2023. [Consulta: 25 agost 2023].
  21. «Los BRICS, un complejo bloque de economías emergentes». nationalgeographic.com, 01-01-2024. [Consulta: 3 gener 2024].

Vegeu també

[modifica]