G-7

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: G7)
No s'ha de confondre amb G8.
Infotaula d'organitzacióG-7
Dades
Nom curtG7 Modifica el valor a Wikidata
Tipusorganització internacional
septet
organització intergovernamental (valor desconegut–) Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaG6 (1977)
G8 (2014), Causat per: annexió de Crimea a la Federació de Rússia Modifica el valor a Wikidata
Creació1997
Reemplaçat perG8 (1997) Modifica el valor a Wikidata
Format per
1a cimera del G7
2nd G7 summit (en) Tradueix
3rd G7 summit (en) Tradueix
4th G7 summit (en) Tradueix
5th G7 summit (en) Tradueix
6th G7 summit (en) Tradueix
7th G7 summit (en) Tradueix
8th G7 summit (en) Tradueix
9th G7 summit (en) Tradueix
10th G7 summit (en) Tradueix
11th G7 summit (en) Tradueix
12th G7 summit (en) Tradueix
13th G7 summit (en) Tradueix
14th G7 summit (en) Tradueix
15th G7 summit (en) Tradueix
16th G7 summit (en) Tradueix
17th G7 summit (en) Tradueix
18th G7 summit (en) Tradueix
19th G7 summit (en) Tradueix
20th G7 summit (en) Tradueix
21st G7 summit (en) Tradueix
22nd G7 summit (en) Tradueix
40th G7 summit (en) Tradueix
41st G7 summit (en) Tradueix
42nd G7 summit (en) Tradueix
43a cimera del G7
44a cimera del G7
45a cimera del G7
46a cimera del G7
47a cimera del G7 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webg7italy.it… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: G7 Twitter (X): G7 Instagram: g7 Modifica el valor a Wikidata
Grup dels set
Mapa de les nacions membres del G-7 i de la Unió Europea
 Alemanya
 Canadà
 Estats Units
 França
 Itàlia
 Japó
 Regne Unit

Amb representació permanent:

Unió Europea Unió Europea

Es denomina Grup dels Set (abreujat com G7 o G-7) a un grup de països del món amb un pes polític, econòmic i militar considerat rellevant a escala global. Representa als set principals poders econòmics avançats.[1][2] Està conformat per Alemanya, Canadà, els Estats Units, França, Itàlia, Japó i el Regne Unit. A més, la Unió Europea compta amb representació permanent, sent membre de facto.[3]

A partir de l'any 2018, el G7 representa al voltant del 58 % de la riquesa neta mundial (317 bilions de dòlars americans) i més del 46 % del producte interior brut (PIB) mundial, basat en valors nominals.[4][5]

En aquest sentit, el G-7 pot ser definit com «una aliança conformada per un grup selecte d'estats, amb un posicionament estructural similar —resultat de la coincidència en les seves capacitats nacionals—, sense barreres ideològiques, amb disposició per coordinar les seves polítiques cap a la consecució d'objectius comuns i la voluntat per establir alguns mitjans tècnics de cooperació».[6]

Creació i evolució del G-7[modifica]

Els orígens del G-7 s'estableixen al març de 1973 quan, a petició del secretari del Tresor nord-americà George Shultz, es van reunir els ministres de finances de l'Alemanya Occidental, els Estats Units, França, Japó i el Regne Unit. En la cimera de 1975, en Rambouillet, França, es va produir l'entrada d'Itàlia. El 1977, a San Juan (Puerto Rico), es va unir el Canadà. Amb l'ingrés d'aquest últim es va formar el G-7, que a partir de 1998, amb la integració de Rússia - pel seu pes polític i no pel seu pes financer -, es va passar a denominar fòrum polític G8.

Cimera de 1977, la primera amb els 7 estats membres actuals: Helmut Schmidt (GER), Pierre Trudeau (CAN), Valery Giscard d'Estaing (FRA), James Callaghan (GBR), Jimmy Carter (USA), Giulio Andreotti (ITA) i Takeo Fukuda (JAP).

Els representants d'aquests set països es reuneixen anualment en poblacions dintre d'algun dels estats membres en les anomenades Cimeres del G-7. La finalitat d'aquestes reunions és analitzar l'estat de la política i les economies internacionals i intentar conjuminar posicions respecte a les decisions que es prenen entorn del sistema econòmic i polític mundial. Al llarg de l'any, els ministres es troben per preparar la cimera anual, acostant posicions i negociant consensos.

Al juny de 1997, a Denver (Colorado, Estats Units), la reunió de líders va ser batejada com a «Cim dels Vuit», doncs la Federació Russa hi va assistir per primera vegada en qualitat de soci i no com a observador, com venia fent fins llavors, encara que tampoc com a membre de ple dret.

Rússia, malgrat pertànyer al grup, ha estat durant tots aquests anys marginada al debat dels temes econòmics i financers del G8 per no pertànyer encara a l'Organització Mundial del Comerç (OMC), donades les seves discrepàncies amb els Estats Units. Aquest és l'únic país amb el qual els ex-soviètics encara no han conclòs les negociacions comercials bilaterals requerides per accedir a l'organització multilateral, integrada per 149 països.

El 24 de març de 2014, Rússia va ser exclosa del grup polític G8 després d'haver-se annexionat la península de Crimea (enmig d'una crisi política i econòmica, després de les fallides negociacions d'Ucraïna amb la Unió Europea), per la qual cosa els 7 membres originals del grup, reunits en la cimera anual, aquest cop a La Haia (Països Baixos), van aplicar diverses sancions econòmiques a Rússia i van acordar la seva exclusió del grup.[7]

Existeixen diverses propostes per ampliar el G-7. Alguns juristes dels països membres han suggerit diversos països candidats potencials, com Austràlia i Espanya, a causa de les seves posicions polític-econòmiques i els seus pesos històric-geogràfics.[8][9] Anteriorment, Donald Trump també va suggerir les candidatures de Corea del Sud i Índia, més la reincorporació de Rússia.[10] Encara que el Govern de Boris Johnson va estar d'acord amb l'expansió, a excepció de la tornada dels russos, la controvertida proposta de Trump va ser fermament rebutjada per part de la resta de membres del G-7 i Polònia.[11][12][13]

Membres del G-7[modifica]

Països del G-7 segons el seu producte interior brut (PIB)

Cimeres[modifica]

# Data Organitzador President de torn Localitat
1 15–17 novembre 1975  França Valéry Giscard d'Estaing Rambouillet
2 27–28 juny 1976  Estats Units Gerald Ford Dorado (Puerto Rico)[14]
3 7–8 maig 1977  Regne Unit James Callaghan Londres
4 16–17 juliol 1978  Alemanya Occidental Helmut Schmidt Bonn
5 28–29 juny 1979  Japó Masayoshi Ōhira Tòquio
6 22–23 juny 1980  Itàlia Francesco Cossiga Venècia
7 20–21 juliol 1981  Canadà Pierre E. Trudeau Montebello, Quebec
8 4–6 juny 1982  França François Mitterrand Versalles
9 28–30 maig 1983  Estats Units Ronald Reagan Williamsburg, Virginia
10 7–9 juny 1984  Regne Unit Margaret Thatcher Londres
11 2–4 maig 1985  Alemanya Occidental Helmut Kohl Bonn
12 4–6 maig 1986  Japó Yasuhiro Nakasone Tòquio
13 8–10 juny 1987  Itàlia Amintore Fanfani Venècia
14 19–21 juny 1988  Canadà Brian Mulroney Toronto
15 14–16 juliol 1989  França François Mitterrand París
16 9–11 juliol 1990  Estats Units George H. W. Bush Houston
17 15–17 juliol 1991  Regne Unit John Major Londres
18 6–8 juliol 1992  Alemanya Helmut Kohl Múnic
19 7–9 juliol 1993  Japó Kiichi Miyazawa Tòquio
20 8–10 juliol 1994  Itàlia Silvio Berlusconi Nàpols
21 15–17 juny 1995  Canadà Jean Chrétien Halifax
22 27–29 juny 1996  França Jacques Chirac Lió
23 20–22 juny 1997  Estats Units Bill Clinton Denver
24 15–17 maig 1998  Regne Unit Tony Blair Birmingham
25 18–20 juny 1999  Alemanya Gerhard Schröder Colònia
26 21–23 juliol 2000  Japó Yoshirō Mori Nago
27 21–22 juliol 2001  Itàlia Silvio Berlusconi Gènova
28 26–27 juny 2002  Canadà Jean Chrétien Kananaskis, Alberta
29 1–3 juny 2003  França Jacques Chirac Évian-les-Bains
30 8–10 juny 2004  Estats Units George W. Bush Sea Island, Geòrgia
31 6–8 juliol 2005  Regne Unit Tony Blair Gleneagles, Escòcia
32 15–17 juliol 2006  Rússia[15] Vladimir Putin Strelna, Sant Petersburg
33 6–8 juny 2007  Alemanya Angela Merkel Heiligendamm, Mecklenburg-Pomerània Occidental
34 7–9 juliol 2008  Japó Yasuo Fukuda Tōyako[16]
35 8–10 juliol 2009  Itàlia Silvio Berlusconi L'Aquila[a]
36 25–26 juny 2010[18]  Canadà Stephen Harper Huntsville (Ontario)[19]
37 26–27 maig 2011  França Nicolas Sarkozy Deauville[20]
38 18–19 maig 2012  Estats Units Barack Obama Camp David[b]
39 17–18 juny 2013  Regne Unit David Cameron Llac Erne, Irlanda del Nord[22]
40 4–5 juny 2014 Unió Europea Unió Europea[c] Herman Van Rompuy

i José Manuel Durão Barroso

Brussel·les, Bèlgica
41 7–8 juny 2015  Alemanya Angela Merkel Schloss Elmau, Baviera[24]
42 26–27 maig 2016[25][26]  Japó Shinzō Abe Shima, prefectura de Mie[27]
43 26–27 maig 2017[28]  Itàlia Paolo Gentiloni Taormina[29]
44 8–9 juny 2018  Canadà[30] Justin Trudeau La Malbaie, Quebec
45 24–26 agost 2019  França[31] Emmanuel Macron Biarritz
46 Suspesa[d]  Estats Units N[31] Donald Trump N Camp David N
47 11–13 juny 2021  Regne Unit[33] Boris Johnson Saint Ives[34]
48 26–28 juny 2022  Alemanya[33] Olaf Scholz Elmau, Baviera[35]
49 s/d, 2023  Japó[33] s/d s/d
50 s/d, 2024  Itàlia[33] s/d s/d

Consell Assessor per a la igualtat entre homes i dones del G-7[modifica]

L'any 2018, coincidint amb la presidència de torn canadenca, el primer ministre Justin Trudeau va crear el Consell Assessor per a la igualtat entre homes i dones del G-7, per promoure la igualtat de gènere com un dels eixos prioritaris de treball del G-7, sumat al desenvolupament econòmic, comerç i tecnològic.[36] França va assumir la presidència del G-7 en 2019 i el president Emmanuel Macron va donar continuïtat al Consell durant el seu mandat.[37]

Notes[modifica]

  1. ↑ La cimera havia de celebrar-se a La Maddalena, però el govern italià va decidir traslladar-la a la regió d'Abruços per mostrar el seu suport després del Terratrèmol de L'Aquila de 2009.[17]
  2. ↑ L'organització de la cimera va modificar les dates i el lloc de celebració. La ciutat inicialment designada per rebre els mandataris fou Chicago.[21]
  3. ↑ La cimera s'havia de celebrar a Sotxi, Rúsia, però després de l'exclusió, la Unió Europea es va oferir a organitzar-la.[23]
  4. ↑ El President Trump va suspendre la celebració de la cimera a causa de la Pandèmia de COVID-19.[32]

Referències[modifica]

  1. ↑ «'What Is the Group of Seven (G-7)? The Group of Seven (G-7) is an intergovernmental organization made up of the world's largest developed economies: France, Germany, Italy, Japan, the United States, the United Kingdom, and Canada.». Investopedia, 27-01-2021. [Consulta: 28 juny 2021].
  2. ↑ «What is the G7? The G7 (or Group of Seven) is an organisation made up of the world's seven largest so-called advanced economies: Canada, France, Germany, Italy, Japan, the United Kingdom and the United States.». BBC News, 24-08-2019. [Consulta: 28 juny 2021].
  3. ↑ Laub, Zachary. «The Group of Seven (G7) - Canada, France, Germany, Italy, Japan, the United Kingdom and the United States are the members of G7 and only the European Union has participated fully in the G7 since 1981 as a nonenumerated member and is represented by the presidents of the European Council, which represents the EU memberstates' leaders, and the European Commission, the EU's executive body.» (pdf). Council on Foreign Relations, 09-05-2014. [Consulta: 28 juny 2021].
  4. ↑ «Why wealth matters. The Global wealth report». Credit Suisse. [Consulta: 28 juny 2021].
  5. ↑ «Report for Selected Countries and Subjects: October 2020». International Monetary Found. [Consulta: 28 juny 2021].
  6. ↑ Morales Ruvalcaba, Daniel. Poder, estructura y hegemonía: pautas para el estudio de la gobernanza internacional. Vol. III: ciclos políticos hegemónicos. Guadalajara, Mèxic: Ediciones GIPM, 2015, p. 190.  Arxivat 2021-06-28 a Wayback Machine.
  7. ↑ «Medidas restrictivas de la UE en respuesta a la crisis de Ucrania». Consejo de la Unión Europea, 01-10-2014. [Consulta: 28 juny 2021].
  8. ↑ «Australia set to be part of Trump's G7 expansion». The Sydney Morning Herald, 31-05-2020.
  9. ↑ «L’Espagne peut-elle intégrer le G7?» (en francès). Challenges, 02-03-2021.
  10. ↑ Wintour, Patrick. «Trump cancels summit but says he will invite Putin to later G7 event». The Guardian, 31-05-2020. [Consulta: 28 juny 2021].
  11. ↑ «D-10 Strategy Forum». Atlantic Council.
  12. ↑ «Japan opposes S.Korea's G7 inclusion». New Straits Times, 30-06-2020.
  13. ↑ «Poland opposes Trump bid for Russia's G7 return». France 24, 02-09-2019.
  14. ↑ Shabecoff, Philip. «GO‐SLOW POLICIES URGED BY LEADERS IN ECONOMIC TALKS». New York Times, 29-06-1976. [Consulta: 15 juliol 2010].
  15. ↑ Kirton, John «THE G8-G20 PARTNERSHIP». Studia Diplomatica, 63, 2, 2010, pàg. 23–34. ISSN: 0770-2965.
  16. ↑ Kirton, John; Feinberg, Julie; Huigens, Judith; Elliott, Sally; Kotris, Kathryn. A Summit of Substantial Success: The Performance of the 2008 G8, 2008. 
  17. ↑ «Berlusconi Proposes Relocation of G8 Summit to L'Aquila». Running in heels, 24-04-2009. Arxivat de l'original el 8/08/2016. [Consulta: 12 juny 2016].
  18. ↑ «Canada’s G8 Plans as of June 23/10» (pdf). G8 Research Group, 2010. [Consulta: 29 juny 2021].
  19. ↑ «Prime Minister announces Canada to host 2010 G8 Summit in Huntsville». Office of the Prime Minister (Canadà). Arxivat de l'original el 08/02/2010. [Consulta: 29 juny 2021].
  20. ↑ «The city of Deauville». G20-G8 France 2011. Arxivat de l'original el 19/03/2012. [Consulta: 29 juny 2021].
  21. ↑ «2012 G8 Summit Relocation». G8.utoronto.ca. [Consulta: 26 març 2013].
  22. ↑ «Lough Erne resort in Fermanagh to host G8 summit». BBC, 20-11-2012. [Consulta: 29 juny 2021].
  23. ↑ «Leaders plan Brussels G7 in June instead of G8 in Sochi». Independent.ie, 24-03-2014. [Consulta: 29 juny 2021].
  24. ↑ «Germany to hold 2015 G8 summit at Alpine spa». The Washington Post, 23-01-2014. Arxivat de l'original el 23/01/2014.
  25. ↑ «Japan announced to host G7 summit in 2016 in Shima». prepsure.com, 23-06-2015. Arxivat de l'original el 2015-06-30. [Consulta: 27 juny 2015].
  26. ↑ «Japan Announces Dates for G7 Summit in 2016». NDTV, 23-06-2015.
  27. ↑ «来年のサミット 三重県志摩市で開催へ (Next Year's Summit To Be Held in Shima City, Mie Prefecture)» (en japonès), 05-06-2015. Arxivat de l'original el 5/06/2015. [Consulta: 5 juny 2015].
  28. ↑ «Renzi announces to host G7 summit in 2017 in Taormina». RaiNews24, 26-05-2016. [Consulta: 27 maig 2016].
  29. ↑ «G7 a Taormina, è ufficiale. Renzi chiama da Boston il sindaco Giardina: "Il vertice si farà nella Perla"», 01-04-2016.
  30. ↑ «Canada to host 2018 G7 Summit in Charlevoix, Quebec». Office of the Prime Minister (Canadà), 27-05-2017. [Consulta: 27 maig 2017].
  31. ↑ 31,0 31,1 «G7 Summit in Brussels, 4–5 June, 2014: Background note and facts about the EU's role and action», 03-06-2014. [Consulta: 2 abril 2015].
  32. ↑ «Trump cancels G7 at Camp David over coronavirus, to hold videoconference instead». Financial Post, 19-03-2020. [Consulta: 29 juny 2021].
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 33,3 «Come funziona il G7?». www.g7italy.it.
  34. ↑ «G7: UK to host Cornwall seaside summit in summer» (en anglès britànic). BBC News, 17-01-2021. [Consulta: 17 gener 2021].
  35. ↑ «¿Qué se logró en la cumbre del G7 en Elmau, Alemania?» (en castellà). Deutsche Welle, 28-06-2022. [Consulta: 11 agost 2022].
  36. ↑ «Cumbre del G7 urgida a impulsar la igualdad de género» (en castellà). IPS Agencia de Noticias, 23-08-2019. [Consulta: 23 agost 2019].
  37. ↑ «Francia crea un fondo para ayudar a los movimientos feministas en el mundo» (en castellà). Agencia EFE, 19-02-2019. [Consulta: 23 agost 2019].

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: G-7
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=G-7&oldid=33397431»