Masayoshi Ōhira

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMasayoshi Ōhira
Masayoshi Ohira at Andrews AFB 1 Jan 1980 cropped 1.jpg
Nom original (ja) 大平正芳
Biografia
Naixement 12 de març de 1910
Kan'onji, Japó
Mort 12 de juny de 1980
Tòquio, Japó
Causa de mort Infart miocardíac
Lloc d'enterrament Cementiri de Tama
Emblem of the Prime Minister of Japan.svg  68é i 69é Primer ministre del Japó
7 de desembre de 1978 – 12 de juny de 1980
Emperador Showa
  Ministre de Finances
  Ministre d'Afers Exteriors
  Ministre d'Indústria i Comerç Internacional
  Ministre d'Afers Exteriors
  Secretari General del Gabinet
Religió Cristianisme
Educació Hitotsubashi University Tradueix
Activitat
Ocupació Polític
Partit polític PLD
Família
Cònjuge Shigeko
Premis
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

Masayoshi Ōhira (大平正芳 Ōhira Masayoshi, 12 de març de 1910-12 de juny de 1980) va ser el 68é i 69é Primer Ministre del Japó des del 7 de desembre de 1978 fins a la seua mort.

Naixqué a la Prefectura de Kagawa i estudià a la Universitat Hitotsubashi. El 1978 Ôhira va ser triat com a President del Partit Liberal Democràtic del Japó i poc després, en desembre del mateix any, va ser nomenat com a Primer Ministre del Japó, succeint així a Takeo Fukuda. Va ser el segon cristià en accedir al càrrec després del socialista Tetsu Katayama. En les Eleccions generals japoneses de 1979 el PLD no va traure majoria absoluta, però va poder formar govern gràcies als diputats independents de la Dieta Imperial. No obstant això, poc temps després, al 1980, va deixar de ser Primer Ministre a causa d'una moció de confiança a la qual donaren suport alguns membres del seu partit abstenint-se ja que eren de la facció contrària (Takeo Fukuda). Ōhira va morir d'un atac al cor durant la campanya electoral dels següents comicis. Masayoshi Ito, el seu cap de gabinet, el substituí després de la seua mort. Yoshio Sakurauchi, Secretari General del PLD, va aconseguir en aquelles eleccions posteriors a la mort del Primer Ministre Ôhira una de les majors victòries del partit en la seua història, captant la simpatia de l'electorat pel difunt Primer Ministre.