Shinzō Abe
98è 
Shinzō Abe 安倍 晋三 (Nagato, 21 de setembre de 1954) és un polític japonès, va ser president del Partit Liberal Democràtic (PLD) i Primer ministre del Japó des del desembre de 2012 fins al setembre de 2020.[1] També ocupà el càrrec anteriorment durant un any entre setembre de 2006 i setembre de 2007. any en què dimití i fou reemplaçat per Yasuo Fukuda. Era el president del Grup Parlamentari de Propulsió d'Oyagaku, i va ser 90é i 96é Primer Ministre del Japó. Fou el primer ministre més jove des del final de la Segona Guerra Mundial i el primer nascut després de la guerra.
Biografia[modifica]
Abe va nàixer a Nagato, Yamaguchi el 21 de setembre de 1954 en el si d'una família involucrada en política. Va estudiar Ciències Polítiques al Japó i als Estats Units. L'abril de 1979 Abe començà a treballar en Kobe Steel.[2]
Tant el seu avi Kan Abe com son pare, Shintarō Abe, foren polítics. Sa mare, Yōko Kishi, és la filla del Primer Ministre Nobusuke Kishi, que fou empresonat sota acusacions de ser un criminal de guerra. Va treballar al sector privat fins a 1982, quan començà a treballar per a diversos governs. Entrà en política el 1993 en guanyar unes eleccions en la Prefectura de Yamaguchi. Abe estigué a les ordres dels Primers Ministres Yoshirō Mori i Junichiro Koizumi, esdevenint ràpidament el Secretari Principal del gabinet Koizumi. Abe va guanyar fama nacional per la ferma posició que va adoptar contra de Corea del Nord, i que arribat el moment el va impelir a dirigir el Partit Liberal Democràtic.
Va convertir-se en el Primer Ministre el 26 de setembre 2006 en substitució de Junichiro Koizumi el 12 de setembre de 2007 anuncià que renunciaria al càrrec de Primer Ministre per manca de confiança del poble japonès en la seva gestió. Des del primer moment el seu mandat havia estat ple d'errades i casos de corrupció dels seus ministres i escassa popularitat, atribuïble en part a la seva falta de lideratge.[3] El seu primer govern va durar menys d'un any, encetant una successió de primers ministres que ocupaven el càrrec menys d'un any. El 23 de setembre del 2007 el Partit Liberal Democràtic va escollir com al seu President a Yasuo Fukuda, cosa que el convertí en el seu successor com a Primer Ministre.
El 26 de setembre de 2012 va superar l'ex Ministre de Defensa Shigeru Ishiba en la pugna per la presidència del PLD. Va assumir de nou el càrrec de Primer Ministre el 26 de desembre de 2012, després de guanyar les eleccions generals.[4] A les eleccions generals japoneses de 2014 i les de 2017 va revalidar la seua majoria[5] parò no va aconseguir majories suficients per impulsar la reforma de l'article 9 de la Constitució del Japó i legalitzar un exèrcit.[6] El 28 d'agost de 2020 va anunciar la seva dimissió per motius de salut, i aquesta es va fer efectiva amb l'elecció del seu successor,[7] Yoshihide Suga, en la votació del Parlament japonès el 16 de setembre del 2020,[8] ratificant l'elecció de líder que havia fet el seu partit dos dies abans.[9]
Referències[modifica]
- ↑ 324cat. «El primer ministre del Japó, Shinzo Abe, dimitirà per motius de salut», 28-08-2020. [Consulta: 2 octubre 2020].
- ↑ Perfil de Shinzo Abe a BBC News en anglés
- ↑ «Dimiteix el primer ministre japonès». El Punt Avui, 12-09-2007. [Consulta: 13 setembre 2020].
- ↑ Fernandez, Eduard. «Els conservadors arrasen i recuperen el poder al Japó». El Punt Avui, 17-12-2012. [Consulta: 13 setembre 2020].
- ↑ Ambrós, Isidre. «La arrolladora victoria de Abe acaba con la ‘era pacifista’ en Japón» (en castellà). La Vanguardia, 23-10-2017. [Consulta: 13 setembre 2020].
- ↑ Sieg, Linda; Takenaka, Kiyoshi. «Japan's pro-constitution reform forces fall short of two-thirds upper house majority: NHK» (en anglès). Reuters, 21-07-2019. [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ Yuko Kato «Shinzo Abe: Japan's PM resigns for health reasons» (en anglès). BBC news, 28-08-2020 [Consulta: 28 agost 2020]. «He will remain in his post until a successor is chosen»
- ↑ «Suga assumix el Govern nipó amb una promesa de continuïtat i reptes heretats». Levante-EMV, 16-09-2020 [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ «Suga obté un ampli suport del seu partit per ser nou primer ministre». El Punt Avui, 15-09-2020 [Consulta: 18 setembre 2020].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Shinzō Abe |
