Baltasar Hidalgo de Cisneros

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBaltasar Hidalgo de Cisneros
Baltasar Hidalgo de Cisneros.jpg
El virrei Baltasar Hidalgo de Cisneros. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 gener 1758 Modifica el valor a Wikidata
Cartagena (Regió de Múrcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 juny 1829 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Cartagena (Regió de Múrcia) Modifica el valor a Wikidata
Flag of Spain (1785-1873 and 1875-1931).svg  Virrei del Riu de la Plata
30 de juny de 1809 – 25 de maig de 1810
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg  Ministre de Marina
14 de setembre de 1818 – 13 de juny de 1819
Activitat
OcupacióPolític i militar Modifica el valor a Wikidata
Activitat3 març 1770 Modifica el valor a Wikidata –
Carrera militar
LleialtatExèrcit reialista a Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Rang militartinent general Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSpanish-Barbary conflicts (en) Tradueix, guerra angloespanyola, Guerra Gran, guerra angloespanyola, guerra anglo-española de 1804-1809 (es) Tradueix i Guerra del Francès Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJosé María Hidalgo de Cisneros (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareFrancisco Hidalgo de Cisneros y Seijas (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Baltasar Hidalgo de Cisneros (Cartagena, 1755 - idem, 9 de juny de 1829) fou un mariner i administrador colonial espanyol. Va arribar al grau d'Almirall i fou l'últim virrei del Riu de la Plata amb poder efectiu en tot el territori: Francisco Javier de Elío, designat com el seu successor pel Consell de Regència, va governar tan sols la ciutat de Montevideo, durant l'any 1811.

Biografia[modifica]

El 1770 va ingressar a la carrera naval i el 1805 va combatre contra els anglesos en la Batalla de Trafalgar, resultant ser un dels marins espanyols més destacats que van participar en ella. Ostentava a més el rang de general i cap d'esquadra i va estendre la seva insígnia a la nau Santíssima Trinitat, que era el vaixell major de tots els que van prendre part de la batalla i que va protagonitzar un dels episodis més intensos.

Va participar en la resistència contra la invasió napoleónica al seu país, i va ser membre de la Junta de Cartagena. La Junta Central de Sevilla el va nomenar virrei del Riu de la Plata el 1809, en substitució de Santiago de Liniers i de Bremond. Va assumir el càrrec enmig del descontentament dels criolls, en un ambient polític preparat perquè esclatés una revolució en qualsevol moment. Només faltava el detonant. Va reprimir la revolució de Chuquisaca a finals de 1809.[1][2]

Davant l'ocupació d'Espanya per les forces de Napoleó Bonaparte, el 22 de maig de 1810 va convocar a un Cabildo Obert. Aquest va decidir la formació d'una Junta de Govern, i va ser nomenat president d'ella. Però els seus membres van renunciar davant el rebuig per part dels caps militars, i el 25 de maig va haver de presentar la seva renúncia. Per decisió de la Primera Junta va retornar a Espanya.

El 1818 va ser nomenat ministre de Marina i al desembre del mateix any director general de l'Armada, amb ordre que exercís en comissió la capitania general de Cadis i s'encarregués dels preparatius de l'expedició organitzada per a reconquistar el Riu de la Plata, que va fracassar el gener de 1820, i que preparava el comte de la Bisbal. No obstant això, el 1820 va triomfar la revolta dels constitucionalistes i Cisneros va ser capturat i portat a l'arsenal de la Carraca, romanent en aquesta situació fins que el Rei va jurar la Constitució de 1812.

Referències[modifica]

  1. Gerardo M. Martí, El fracaso de Cisneros y la Revolución de Mayo, Ediciones AqL, Villa Martelli, Argentina, 2010. ISBN 978-987-1159-88-8
  2. [1]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baltasar Hidalgo de Cisneros
Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Baltasar Hidalgo de Cisneros
Vegeu texts en català sobre Baltasar Hidalgo de Cisneros a Viquitexts, la biblioteca lliure.