Baltasar Hidalgo de Cisneros

Baltasar Hidalgo de Cisneros

El virrei Baltasar Hidalgo de Cisneros.
Biografia
Naixement	5 gener 1758 Cartagena (Regió de Múrcia)
Mort	9 juny 1829 (71 anys) Cartagena (Regió de Múrcia)
Virrei del Riu de la Plata
30 de juny de 1809 – 25 de maig de 1810
← Santiago de Liniers i de Bremond Francisco Javier de Elío →
Ministre de Marina
14 de setembre de 1818 – 13 de juny de 1819
← José Vázquez de Figueroa Josep Maria d'Alòs i de Mora →
Activitat
Ocupació	polític, militar
Activitat	3 març 1770  –
Carrera militar
Lleialtat	Exèrcit reialista a Amèrica
Rang militar	tinent general
Conflicte	Spanish-Barbary conflicts (en) , guerra angloespanyola, Guerra Gran, guerra anglo-espanyola, Anglo-Spanish War of 1804-1809 (en) , Guerra del Francès i batalla de Trafalgar
Família
Fills	José María Hidalgo de Cisneros (en)
Pare	Francisco Hidalgo de Cisneros y Seijas (en)
Premis (10 agost 1817)  Decoració de Lis (13 novembre 1816)  Gentilhome de cambra amb exercici (27 març 1816)  Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild (6 juliol 1806)  Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III
Secretari d'Estat Despacho de Marina de España (es) 14 setembre 1818 – valor desconegut Virrei del Riu de la Plata 13 febrer 1809 – 22 maig 1810 Capità de nau Santísima Trinidad

Baltasar Hidalgo de Cisneros (Cartagena, 1755 - idem, 9 de juny de 1829) fou un mariner i administrador colonial espanyol. Va arribar al grau d'Almirall i fou l'últim virrei del Riu de la Plata amb poder efectiu en tot el territori: Francisco Javier de Elío, designat com el seu successor pel Consell de Regència, va governar tan sols la ciutat de Montevideo, durant l'any 1811.

Biografia

El 1770 va ingressar a la carrera naval i el 1805 va combatre contra els anglesos en la Batalla de Trafalgar, resultant ser un dels marins espanyols més destacats que van participar en ella. Ostentava a més el rang de general i cap d'esquadra i va estendre la seva insígnia a la nau Santíssima Trinitat, que era el vaixell major de tots els que van prendre part de la batalla i que va protagonitzar un dels episodis més intensos.

Va participar en la resistència contra la invasió napoleónica al seu país, i va ser membre de la Junta de Cartagena. La Junta Central de Sevilla el va nomenar virrei del Riu de la Plata el 1809, en substitució de Santiago de Liniers i de Bremond. Va assumir el càrrec enmig del descontentament dels criolls, en un ambient polític preparat perquè esclatés una revolució en qualsevol moment. Només faltava el detonant. Va reprimir la revolució de Chuquisaca a finals de 1809.

Davant l'ocupació d'Espanya per les forces de Napoleó Bonaparte, el 22 de maig de 1810 va convocar a un Cabildo Obert. Aquest va decidir la formació d'una Junta de Govern, i va ser nomenat president d'ella. Però els seus membres van renunciar davant el rebuig per part dels caps militars, i el 25 de maig va haver de presentar la seva renúncia. Per decisió de la Primera Junta va retornar a Espanya.

El 1818 va ser nomenat ministre de Marina i al desembre del mateix any director general de l'Armada, amb ordre que exercís en comissió la capitania general de Cadis i s'encarregués dels preparatius de l'expedició organitzada per a reconquistar el Riu de la Plata, que va fracassar el gener de 1820, i que preparava el comte de la Bisbal. No obstant això, el 1820 va triomfar la revolta dels constitucionalistes i Cisneros va ser capturat i portat a l'arsenal de la Carraca, romanent en aquesta situació fins que el Rei va jurar la Constitució de 1812.

Bibliografia

• Pigna, Felipe. Los mitos de la historia argentina. 26. Argentina: Grupo editoral Norma, 2007. ISBN 987-545-149-5. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baltasar Hidalgo de Cisneros

Vegeu texts en català sobre Baltasar Hidalgo de Cisneros a Viquitexts, la biblioteca lliure.

• Astillero.net
• ElHistoriador.com.ar Arxivat 2006-03-21 a Wayback Machine.
• Centro Virtual Cervantes - Museo Naval de Madrid