Batalla de Macomer
| ||||||||||||||||||||||||||||||
Antecedents
El 1295 el Papa Bonifaci VIII proclamà la Pau d'Anagni per tancar la Guerra de Sicília, en la que Jaume el Just cedia el Regne de Sicília als Estats Pontificis i rebia del papa 12.000 lliures torneses i probablement la promesa d'infeudació de Còrsega i Sardenya;[1] pel Tractat de Cefalú es pactava el matrimoni de Jaume amb Blanca de Nàpols, filla de Carles II d'Anjou, i eren tornats a aquest els tres fills que havia hagut de deixar com a ostatges a Catalunya en canvi de la seva llibertat el 1323. Fins al 1420 Alfons el Magnànim no es decideix iniciar la conquesta, que no es finalitza fins al 1420 amb la rendició de l'Alguer i Sàsser[2]
El Virrei de Sardenya governava l'illa, i l'illa va patir epidèmies de peste i còlera, a més de la malària anual, amb el resultat del descens de població. Lleonard II d'Alagó i Arborea va iniciar un intent d'indepedència sarda el 1470 por el noble, pretenent resablir el Jutjat d'Arborea, derrotant als aragonesos a la batalla d'Uras el 1470. prenent el castell de Monreale[3] i altres terres reials i pretenia casar-se amb la filla del comte de Modica,[3] de manera que el virrei va anar a Barcelona acusant Lleonard II de revoltar l'illa contra el rei i obtingué la sentència de mort i la confiscació de béns el 15 d'octubre de 1477.[3]
Els revoltats van atacar el 1478 el Logudoro però no aconseguiren prendre el castell d'Ardara[3] i foren vençuts per Angelo Marongio a Mores.[3]
La batalla
L'exèrcit del virrei de Sardenya, Nicolau Carròs d'Arborea va desembarcar a Càller en abril de 1478[4] i va iniciar negociacions amb Lleonard d'Alagó i Arborea, que van fracassar.
Nicolau Carròs d'Arborea va derrotar als rebels definitivament a Macomer el 19 de maig de 1478.[4] En la batalla van morir entre 8.000 i 10.000 homes, entre ells Artal d'Alagó i Arborea.
Conseqüències
Lleonard d'Alagó i Arborea va fugir a Bosa on va embarcar a Gènova, però a alta mar fou traït i lliurat a l'almirall Joan III de Vilamarí, que el va dur a València on fou jutjat i condemnat a mort, pena commutada per cadena perpètua, i reclòs al castell de Xàtiva, on va morir el 3 de novembre de 1494.
Referències
- ↑ Crònica de Ramon Muntaner, Capítol CLXXXI
- ↑ (castellà) Manuel Alvar, Raíces de la literatura aragonesa
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Tola, Pasquale. Dizionario biografico degli uomini illustri di Sardegna (en italià). Tipografia Chirio e Mina, 1837, p. vol.1 p.64.
- ↑ 4,0 4,1 Suárez Fernández, Luis. Los Reyes Católicos: El Tiempo de la Guerra de Granada (en castellà). Ediciones Rialp, 1989, p.12. ISBN 8432125601.