Batalla de Premuda

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarBatalla de Premuda
Primera Guerra Mundial
Teatre de la Mar Mediterrània
Campanya de l'Adriàtica
[[File:
|300x300px|upright=1.1]]
Bundesarchiv Bild 134-C1133, Szent István, Sinkendes Linienschiff.jpg
El cuirassat austrohongarès SMS Szent István mentre s'enfonsa davant la costa de Premuda
Tipus batalla naval
Data 10 de juny de 1918
Coordenades 44° 20′ 00″ N, 14° 36′ 00″ E / 44.333333333333°N,14.6°E / 44.333333333333; 14.6
Lloc Costa de Premuda, en la mar Adriàtica
Resultat Victòria italiana
Bàndols
Bandera d'Itàlia (1861-1946) Regia Marina Pavelló de la K.u.K Marine. k.u.k. Kriegsmarine
Comandants en cap
Bandera d'Itàlia (1861-1946) Lorenzo Cusani Visconti Pavelló de la K.u.K Marine. Miklos Horthy
Forces
MAS 15 [N 1]
MAS 21 [N 2]
Grup d'atac
Grup de suport
(vegeu el text)
Baixes
Cap SMS Szent István enfonsat,
1 oficial mort i 3 desapareguts,
13 mariners morts i 72 desapareguts,
29 ferits.
Modifica les dades a Wikidata

La batalla de Premuda va ser una acció naval realitzada pels MAS 15 i 21, comandats respectivament per Luigi Rizzo i Giuseppe Aonzo, que durant la matinada del 10 de juny de 1918, en plena Primera Guerra Mundial, van penetrar en secret enmig de les unitats d'una formació naval enemiga que es dirigia al canal d'Òtranto, i van enfonsar el cuirassat SMS Szent István.

Antecedents[modifica]

Vegeu també: Bloqueig del canal d'Òtranto

L'1 de març de 1918, l'almirall Miklós Horthy va prendre el comandament de l'armada austrohongaresa (k.u.k. Kriegsmarine) reemplaçant a l'almirall Maximiliano Njegovan. Amb el nomenament d'Horthy, fins i tot l'almirall italià Paolo Emilio Thaon di Revel va intuir la possibilitat que el nou comandant austrohongarès podria implementar una flota consolidada fora de la mar Adriàtica. Fins llavors, la barrera del canal d'Òtranto havia estat atacada dinou vegades, i en quatre d'aquest atacs va estar present l'almirall Horthy com a comandant del SMS Novara. Per tant, era molt probable que el nou comandant tingués la intenció de donar un senyal de canvi en la conducció de la guerra i era conegut per tothom que el canal d'Òtranto estava entre els seus plans.[2]

Es van veure signes d'un nou atac imminent contra la barrera quan 14 avions amb el suport dels destructors SMS Dukla i SMS Uszok van fer un atac aeri al 9 de març, de manera que l'almirall Revel va ordenar de col·locar quatre submarins francesos al nord de Durrës i dos submarins italians (F10 i F14) davant de Pula a per a poder fer emboscades.[2]

La missió austrohongaresa[modifica]

Les sospites no eren infundades; el comandament suprem de l'Imperi austrohongarès havia preparat una poderosa ofensiva en la qual va incloure l'ús de la major part de la flota.

El grup d'atac estava format per:[3]

El grup de suport estava format per unitats més grans acompanyades per torpediners i estava dividit de la següent manera:

La seva missió consistia en que el grup d'atac estigués en les posicions assignades a les 07.30 h del dia 11 de juny, en espera de tenir contacte amb els vaixells italians. Es pensava que l'acció del grup d'atac induiria al comandament italià a fer sortir sortir els seus creuers cuirassats de Bríndisi i Vlorë per a perseguir la flota austrohongaresa, sent llavors envoltats per les principals unitats navals del grup de suport, amb l'ajuda d'una gran quantitat de submarins i d'avions.[4]

El SMS Viribus Unitis i el SMS Prinz Eugen van arribar a la seva posició durant matinada l'11 de juny, a mig camí entre Bríndisi i Vlorë; els dos grups formats per el SMS Szent István i el SMS Tegetthoff, malgrat els problemes menors que va patir el Szent István i que els va fer retardar la marxa, també van arribar a les seves posicions assignades.[5]

L'acció dels MAS[modifica]

Mentrestant, el 9 de juny, el MAS 15 (capità de corbeta Luigi Rizzo) i el MAS 21 (guardiamarina Giuseppe Aonzo) havien sortit d'Ancona per a una missió a l'Adriàtica central. A les 02:00 h del dia 10 de juny, els dos MAS es van col·locar entre Guiza i Banco di Selve a prop de l'illa de Premuda per assegurar la barrera amb torpedes i romandre en espera fins a l'alba per reunir-se amb els torpediners de suport 18 OS i 15 OS.

A les 03:15h, degut al retard acumulat provocat pels problemes del Szent István, les unitats austrohongareses van creuar la zona de patrulla dels dos MAS, que en aquell moment es dirigien cap a Lutorstrak, el punt de trobada amb els torpediners.[5][N 3]

Motoscafo Armato Silurante (MAS)

Rizzo, en un intent de colpejar a un dels dos grans vaixells a la distància més curta possible, va maniobrar entre dos torpediners que protegien al SMS Szent István, va augmentar la velocitat a 12 nusos i va llançar els torpedes del MAS una distància d'uns 300 metres. Els dos torpedes van colpejar el vaixell, provocant altes columnes d'aigua i de fum. La reacció del torpediner 76 no va trigar a arribar, va marxar a la recerca del MAS d'en Rizzo i va obrir foc des d'una distància d'entre 100 i 150 metres. Rizzo va decidir llançar dues bombes antisubmarins, una de les quals va explotar i va fer que el torpediner abandonés l'atac.

El MAS 21 d'Aonzo van llançar seus torpedes contra l'altra unitat principals, el SMS Tegetthoff, des d'una distància d'entre 450 i 500 metres, però només un dels torpedes va colpejar la nau. Ell també va ser perseguit per un torpediner, però el va poder deixar enrere durant la seva fugida.[7]

El cuirassat Szent István

El SMS Szent István va patir grans danys amb els torpedes del MAS 15; l'aigua va penetrar a les sales de màquines de proa i de popa, pel que van haver de parar les màquines. Cada quart d'hora, la inclinació del cuirassat augmentava al voltant d'1° i el SMS Tegetthoff va intentar diverses vegades remolcar al vaixell, però només va aconseguir passar el primer calabrot a les 05:45 h, quan el vaixell ja tenia 18° d'inclinació. En aquest moment la inclinació va patir un augment sobtat i la corda va haver de ser tallada. A les 06:00 h, el vaixell va començar a bolcar i es va enfonsar per complet. Hi va haver un mort i tres desapareguts entre els oficials i 13 morts 72 desapareguts i 29 ferits entre la tripulació.[8]

A les 07:00 h, els dos MAS van arribar a Ancona i immediatament van partir dos hidroavions que van albirar algunes unitats de la classe Tatra a prop de l'illa Grossa i Promontore que es dirigien cap al sud.

A les 09:00 h, van sortir més avions per a fer un reconeixement i van confirmar l'absència de vaixells enemics. Els austrohongaresos, a causa de l'efecte sorpresa d'aquesta operació, van decidir tornar a les seves bases.anul·li l'efecte sorpresa en què es basava tota l'operació, va haver de tornar a les seves bases.

El SMS Tegetthoff va arribar a Pula a l'alba de l'11 de juny, i els grups SMS Viribus Unitis i SMS Prinz Eugen van aconseguir arribar al port a les 19:00 h.

Conseqüències[modifica]

El cop psicològic de Premuda va tenir importants repercussions en la moral de l'Imperi austrohongarès, de manera que en el curs restant de la guerra, la k.u.k. Kriegsmarine no va realitzar cap més operació naval, deixant els seus vaixells als ports. Amb aquesta acció, els torpedes de Rizzo van esdevenir un element sorpresa i va truncar la missió enemiga en la seva fase inicial, que finalment va obligar a la flota austrohongaresa a abandonar l'ambiciós projecte. L'acció de Premuda també va convèncer als aliats d'abandonar el tema de la creació dels comandaments navals en la Mediterrània, deixant el control total de l'Adriàtica a Itàlia.[9]

Una demostració de la gran resultat del MAS va ser que el Comandant en Cap de la Grand Fleet, l'almirall David Beatty, va fer arribar a almirall Lorenzo Cusani, comandant de la flota italiana, el següent telegrama: «La Gran Flota estén la seva més sincera felicitació a la flota italiana per la meravellosa empresa van dur a terme amb tant valor i tanta audàcia contra l'enemic d'austrohongarès.»[9]

En reconeixement a l'heroisme demostrat en l'acció, el capità Luigi Rizzo va ser guardonat amb la Croce di Cavaliere dell’Ordine Militare di Savoia (Creu de Cavaller l'Orde militar de Savoia) però, arran de la seva negativa pels seus ideals republicans,[10] l'honor va ser commutada per una Medaglia d’oro al valor militare (medalla d'or al valor militar).[N 4]

El 13 de març de 1939, l'armada italiana va decidir celebrar la seva festa el 10 de juny en memòria d'aquesta acció.[9]

Notes[modifica]

  1. MAS 15: Capità de corbeta Luigi Rizzo, cap timoner de 2a classe Armando Gori, canoner Giorgio Varchetta, fogoner Salvatore Annaloro, fogoner Giuseppe De Fano, torpediner Eraldo Bertucci, mariner Letterio Donato, mariner Francesco Bagnato, voluntari motonauta Emilio Manfredi.[1]
  2. MAS 21: Guàrdiamarina Giuseppe Aonzo, pilot Luigi Rossi, canoner Querino Capuano, torpediner Bruno Santarelli, torpediner Lorenzo Feo, fogoner Giovanni Calipari, fogoner Ugo Tomat.[1]
  3. A les 03:15 h, sent a prop de 6,5 milles Lutorstrak s'albirat, mirant a la dreta de la popa, un gran núvol de fum...[...] Així que vaig decidir aprofitar la llum tènue per a evitar l'atac i així ho vaig fer, seguit pel MAS 21 en direcció cap a les unitats enemigues a velocitat mínima. [...] Al apropar-me a l'enemic, em vaig adonar que hi havia dos grans vaixells escortats per 8 0 10 destructors [...]. (Informe del capità de corbeta Luigi Rizzo).[6]
  4. Luigi Rizo va ser l'únic italià que va rebre dues medalles d'or al valor militar durant la Primera Guerra Mundial. L'altra medalla li va ser concedida per l'enfonsament del cuirassat SMS Wien al port de Trieste durant la nit del 9 i 10 de desembre de 1917.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Favre, Franco. La Marina nella grande guerra (en italià). Udine: Gaspari, 2008. ISBN 88-7541-135-2. 
  • Halpern, Paul G. La grande guerra nel Mediterraneo (en italià). Volum I (1914-1916). Gorizia: Editrice goriziana, 2009. ISBN 978-88-6102-061-0. 
  • Halpern, Paul G. La grande guerra nel Mediterraneo (en italià). Volum II (1917-1918). Gorizia: Editrice goriziana, 2009. ISBN 978-88-6102-091-7. 
  • Horthy, Miklós. Memorias (en castellà). Barcelona: AHR, 1955 (Libros que hacen Historia). 
  • Sokol, Hans. La guerra marittima dell'Austria-Ungheria 1914-1918 (en italià). Editrice Goriziana, 2007. ISBN 978-88-6102-017-7. 

Enllaços externs[modifica]

Coord.: 44° 19′ 57″ N, 14° 37′ 09″ E / 44.3325°N,14.619167°E / 44.3325; 14.619167