Batalla de Torà
| ||||||||||||||||||||||||||||
La batalla de Torà fou una batalla lliurada el 1006 a Torà entre una aliança dels comtes catalans i un exèrcit del Califat de Còrdova.
Les fonts
La font principal per a la batalla és Andreu de Fleury, qui probablement va rebre la informació, detallada i precisa, durant un viatge a Catalunya. La va incorporar al seu Miraculosa Sancti Benedicti[1] al voltant de 1043.[2] La batalla no està datada precisament, però els noms dels comtes donats per Andreu la limiten entre els anys 992 i 1010. Andreu afirma que el califa Hisham II va morir en la trobada, però això és una llegenda.
Antecedents
Ramon Borrell va dirigir el 1003 una expedició a Lleida que va ser contestada amb una nova ràtzia del fill del recentment mort hàjib Almansor, Abd al-Malik al-Muzaffar,[2] que va devastar amb un exèrcit musulmà de 17.000 homes les regions occidentals del comtat de Barcelona, la serra del Montseny, les comarques d'Igualada i Manresa a l'Osona, i destruint els castells de Montmagastre, Meià i Castellolí, passant al sud del comtat d'Urgell.
La batalla
El 1006,[3] Abd al-Malik al-Muzaffar realitzà una nova incursió contra la Segarra i la Ribagorça, destruint totes les seves esglésies entre elles, la catedral de Roda d'Isàvena.[4]
Els comtes catalans es van unir per fer front a l'hadjib i Ramon Borrell de Barcelona, Bernat Tallaferro de Besalú, Guifré II de Cerdanya i Ermengol I d'Urgell van enfrontar-se amb els exèrcits musulmans a castrum Thoranum.[5] Els musulmans van ser derrotats, patint 5.000 baixes, entre ells un dels seus principals homes.
Conseqüències
Abd al-Malik al-Muzaffar es va retirar al seu propi territori.
Referències
- ↑ (llatí) Andreu de Fleury, Miracula Sancti Benedicti
- ↑ 2,0 2,1 Erdmann, Carl. Die Entstehung des Kreuzzugsgedankens. 1a ed. Stuttgart Kohl hammer, 1935, p.90.
- ↑ Hernàndez Cardona, Francesc Xavier. Història militar de Catalunya, vol. I, dels íbers als carolingis. 1a ed. Rafael Dalmau Editor, 2001, p.164. ISBN 84-232-0639-4.
- ↑ Junyent, Eduardo. L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic. L'Abadia de Montserrat, 1983, p.53. ISBN 8472025551.
- ↑ Castell o lloc fortificat de Torà