Becada eurasiàtica
Scolopax rusticola  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Pes | 24,5 g (pes al naixement) |
| Envergadura | 58 cm |
| Nombre de cries | 4 |
| Període d'incubació de l'ou | 22 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22693052 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Scolopacidae |
| Gènere | Scolopax |
| Espècie | Scolopax rusticola Linnaeus, 1758 |
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | |
_Jugendmarke_1965_10_Pf.jpg)
La becada, bequerada, polla bruna o cega[1] (a les Balears) (Scolopax rusticola) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids, molt apreciat pels caçadors per la bonesa de la seua carn.
Morfologia[modifica]
- Fa 35 cm de llargària i 55-65 d'envergadura alar.
- Té el dors i les parts superiors de color castany, i groguenques les inferiors, amb àmplies bandes negres darrere el cap.
- Té el bec llarg i molt sensible, capaç de trobar els cucs de què s'alimenta ficant-lo en el sòl humit, i pot agafar els cucs i empassar-se'ls sense treure el bec de terra.
- Gràcies a la gran habilitat que té amb el bec (l'extrem de la mandíbula superior és mòbil i molt sensible), no necessita l'ajut dels ulls per cercar aliment i per això els seus ulls foscos estan situats molt enrere, per ampliar el camp visual i poder controlar tot el que passa al seu voltant mentre s'ocupa de la tasca de la nutrició.
Reproducció[modifica]
Fa un forat a terra i l'omple de fulles seques. Al març-juny hi pon 4 ous, que els incubarà la femella durant 21 dies. Els polls són alimentats per ambdós progenitors i de seguida deixen el niu. Normalment fan dues cries.[2]
Alimentació[modifica]
Menja cucs, insectes, aràcnids, llavors i mol·luscs que troba en terrenys tous.
Hàbitat[modifica]
És típic dels boscos humits europeus (rouredes, castanyedes, boscos de ribera, pinedes subalpines, boscos planifolis, etc.) on, gràcies a la seua coloració -que es confon amb la del medi- i als seus costums tranquils i poc sorollosos, passa desapercebut al bosc.
Distribució geogràfica[modifica]
Cria a les regions temperades i subàrtiques d'Euràsia i hiverna al sud del mateix continent. Les poblacions de l'Europa Occidental, de clima més suau, són sedentàries.
De novembre a març és molt comuna als Països Catalans (als boscos humits del Pirineu i del Pre-pirineu).
Costums[modifica]
Les becades són solitàries, crepusculars i emeten dues modalitats de crit. Durant el dia, està refugiada, amagada gràcies al seu plomatge mimètic. També és sedentària i migradora. Als nostres boscos arriba a mitjans de novembre fins al gener.
Referències[modifica]
- ↑ «LÈXIC DE L'ARRÒS I S'ALBUFERA».
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 50-51. ISBN 84-315-0434-X
Enllaços externs[modifica]
- «becada». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Estudi de la població de becada del Principat de Catalunya. (català)
- Hàbits migratoris i conservació d'aquesta espècie. Arxivat 2008-03-22 a Wayback Machine. (francès)
- Estudi de la població de becada a Portugal. (portuguès)
- Fotografies i enregistraments sonors de la becada. (anglès)
- Comportament social i reproducció de la becada. (francès)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
