Bella Dutton

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaBella Dutton
Biografia
Naixement2 desembre 1899 Modifica el valor a Wikidata
Les Cayes (Haití) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 maig 1982 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Laren (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótennista Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esporttennis Modifica el valor a Wikidata

Marie Celine Isabela Dutton, coneguda com a Bella Dutton o Isabela Dutton de Pons (Les Cayes, Haití, 2 de desembre de 1899 - Laren, 22 de maig de 1982) va ser una tennista de nacionalitat britànica nascuda a Haití i instal·lada amb la seva família a Barcelona, pionera del tennis femení català i cinc vegades campiona d'Espanya (1926, 1928, 1931, 1932, 1933).[1][2][3]

Pertanyent al Reial Club de Tennis Barcelona, aleshores Lawn Tennis Club del Turó, estigué activa com a jugadora en els anys 1920 i 1930. Va ser també una de les primeres dones esportistes a Espanya a implantar els pantalons curts per jugar a tennis a principi dels anys 1930.

Biografia[modifica]

Filla d'Ernst Louis Dutton i Thérèse Gerdes, va néixer a Los Cayos, Haití, el 2 de desembre de 1899.[4] Amb pocs anys es va traslladar amb la seva família primer a Suïssa i més tard a Barcelona. Parlava francès com a primera llengua, anglès i espanyol. En el seu moment va tenir molts seguidors formant part de l'elit dels circuits de tennis. Era amiga dels anomenats Les Quatre Mousquetaires: Borotra, Cochet, Brugnon i Lacoste.[5]

Trajectòria esportiva[modifica]

Va començar a practicar el tennis a principis de la dècada de 1920. Tenia unes altres dues germanes també tennistes: Monna i Germaine Dutton.[6] Al 1924 la Federació regional va publicar la classificació oficial de tennis de Catalunya i l'ordre en la primera categoria en la qual Bella ocupava el cinquè lloc després de María Luisa Marnet, Isabel Fonrodona, Rosa Torras i J. de Vizcaya.

Dos anys després, el 1926, va guanyar el seu primer campionat d'Espanya en categoria individual vencent en un ajustat partit a Carola Fabra per 6/8, 6/1, 6/1.[6] Va revalidar el títol unes altres quatre vegades: el 1928, vencent Mari Cruz López Lerena per 6/3 i 6/1, i els anys 1931, 1932, 1933. També va ser dues vegades campiona d'Espanya en dobles amb Rosa Torras (1931) i amb Mari Cruz López Lerena (1932), amb la qual també va aconseguir tres subcampionats (1928, 1933, 1934).[7]

El 1933 Bella Duton va participar i va guanyar el campionat internacional del Club de Puerta de Hierro a Madrid, en què van participar reconegudes tennistes d'altres països, entre les quals l'alemanya Stein. Va aconseguir aquesta victòria una setmana abans de revalidar per última vegada el seu títol nacional.[6]

També va participar el 1934 en la segona edició dels campionats internacionals de Madrid en els quals competien només tres espanyoles: Pepa Chávarri, Isabel "Bely" Maier i Bella Dutton. Bely Maier es va imposar en la final a Bella Dutton. Totes dues havien aconseguit imposar-se a totes les seves rivals europees entre les quals hi havia les italianes Ucci Manzutto i Elsa Riboli, les franceses Simone Iribarne i Jeanne Peyré, de Baiona, a més de la francesa d'origen rus Ida Adamoff.[6][8][9]

Va participar en els tornejos de Roland Garros i Wimbledon.[1]

Vida personal[modifica]

Es va casar amb Alejandro Pons Comella. Un cop divorciada, al 1934 es va retirar del tennis i va traslladar la seva residència a Londres, on treballaria per al dissenyador de moda Norman Hartnell sent entre altres coses la ajustadora de barrets de la Reina mare i de la llavors Princesa Elizabeth.[10] Després seguí la seva neboda i el seu marit a Montevideo, primer, i a Holanda, després, on moriria, a edat avançada.[5]

Introductora dels pantalons curts en el tennis femení espanyol[modifica]

També en el tennis, igual que en altres esports com l'hoquei o l'atletisme, en els quals s'imposava el canvi de vestuari amb roba més còmoda, les teles es van anar escurçant i ajustant. El 1921 la cèlebre tennista francesa Suzanne Lenglen ja havia revolucionat el vestuari femení del tennis fent servir en el tornejos de Roland Garros i Wimbledon una faldilla lleument per sota del genoll i mostrant els braços.[11] L'efecte Lenglen va portar a escurçar la faldilla i buscar solucions còmodes per al joc. El 1931 per primera vegada una dona va vestir faldilla pantaló per jugar el Roland Garros i Wimbledon, l'espanyola Lilí Álvarez, amb un disseny d'Elsa Schiaparelli, i el 1933 les dones van ser autoritzades oficialment a jugar en shorts, encara que algunes tennistes ja els portaven anteriorment en alguns clubs.[12] A Espanya Bella Dutton va ser una de les primeres tennistes a usar-los.[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Isabela Dutton de Pons». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 21 agost 2017].
  2. «Graftombe.nl - Informatie over Bella Pons». graftombe.nl. [Consulta: 21 agost 2017].
  3. «ABC (Madrid) - 12/10/1969, p. 155 - ABC.es Hemeroteca» (en castellà). hemeroteca.abc.es. [Consulta: 21 agost 2017].
  4. «Isabella Dutton» (en anglès americà). geni_family_tree. [Consulta: 21 agost 2017].
  5. 5,0 5,1 Adrio Arrojo, Manuel. «Bella Dutton de Pons». Real Academia de la Historia. [Consulta: 31 octubre 2020].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 El origen del deporte femenino en España. 1a edició. J. García, 2015, p. 241, 247. ISBN 9788460836377. OCLC 937827804. 
  7. Pernas, Juli. «BarcelonaSportiva: Rosa Torras (1895-1986), la primera olímpica barcelonina i catalana». BarcelonaSportiva, dimecres, 17 junio 2015. [Consulta: 21 agost 2017].
  8. «Découvrez l'historique du club de tennis de l'aviron Bayonnais!!!». www.tennisavironbayonnais.com. [Consulta: 21 agost 2017].[Enllaç no actiu]
  9. «ABC (Madrid) - 28/04/1934, p. 51 - ABC.es Hemeroteca» (en castellà). hemeroteca.abc.es. [Consulta: 21 agost 2017].
  10. «Biographies of Female Tennis Players» (en anglès). www.tennisforum.com. [Consulta: 21 agost 2017].
  11. «Suzanne Lenglen, la Divine, habillée par Jean Patou» (en francès). [Consulta: 22 agost 2017].
  12. Cos, esport i pedagogia. Històries i discursos. Editorial UOC, 2012. ISBN 9788497886611.