Suzanne Lenglen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Suzanne Lenglen
Suzanne Lenglen
Nom real Suzanne Rachel Flore Lenglen
País França França
Naixença 24 de maig de 1899
Compiègne (França)
Defunció 4 de juliol de 1938(1938-07-04) (als 39 anys)
París (França)
Hall of Fame 1978 (Pàgina membre)
Individual
Títols 81
Grand Slams
Roland Garros G (1925, 1926)
Wimbledon G (1919, 1920, 1921, 1922, 1923,
1925)
US Open 2R (1921)
Altres torneigs
Jocs Olímpics Or Or (1920)
Dobles
Grand Slams
Roland Garros G (1925, 1926)
Wimbledon G (1919, 1920, 1921, 1922, 1923,
1925)
Altres torneigs
Jocs Olímpics Bronze Bronze (1920)
Dobles mixtos
Grand Slams
Roland Garros G (1925, 1926)
Wimbledon G (1920, 1922, 1925)
Jocs Olímpics Or Or (1920)

Darrera actualització: 11/10/2015

Suzanne Rachel Flore Lenglen (Compiègne, Picardia, França, 24 de maig de 1899 − París, 4 de juliol de 1938) fou una tennista francesa, considerada una de les millors tennistes de tots els temps. Va aconseguir guanyar al llarg de la seva carrera 31 títols del Grand Slam, 12 d'ells en categoria individual, i tres medalles olímpiques. Dominadora del tennis femení a la dècada del 1920, fou anomenada La Divina per la premsa francesa.

L'any 1997, la segona pista de l'Stade Roland Garros, on es juga el Torneig de Roland Garros, fou batejada amb el nom de "Suzanne Lenglen", i la guanyadora de la prova individual femenina rep la "Copa Suzanne Lenglen".

Biografia[modifica | modifica el codi]

Filla de Charles and Anaïs Lenglen, va néixer el 24 de maig de 1899 a la ciutat de Compiègne, població situada al departament de l'Oise, a 70 quilòmetres al nord de París.[1] Durant la seva joventut va patir diversos problemes de salut, incloent asma crónica, una malaltia que al final de la seva vida es va tornar molt severa. Degut al seu estat de salut, el seu pare Charles Lenglen, propietari d'una companyia de transport, va decidir que seria bo per a ella practicar tennis per tal que el seu cos guanyés fortalesa. El seu primer intentva ser el 1910, quan als onze s'inicià en la pista que tenien a la casa familiar de Marest-sur-Matz. La jove gaudia del joc, de manera que el seu pare va decidir entrenar de forma més completa. Un dels mètodes emprats per entrenar consistia a estendre diversos mocadors en diferents llocs de la pista, i Suzanne havia llançar les pilotes sobre ells.

Quatre anys després de començar a jugar a tennis ja es va plantar a la final del Championnat de France de 1914 amb només catorze anys, en aquella època la inscripció només era oberta a membres de clubs francesos. En la final va perdre davant la defensora del títol Marguerite Broquedis en tres sets. Aquell mateix any però ja es va imposar en el World Hard Court Championships de Saint-Cloud, esdevenint la campiona més jove en un gran torneig en la història del tennis. Malauradament va esclatar la Primera Guerra Mundial i totes les competicions nacionals i internacionals es van suspendre els següents cinc anys, suspenent temporalment la seva prometedora carrera.

Va morir el 4 de juliol de 1938 a la seva residència de la ciutat de París, a conseqüència d'una leucèmia que l'havia deixat cega. Fou enterrada en el Cimetière parisien de Saint-Ouen de Saint-Ouen, prop de París.

Torneigs de Grand Slam[modifica | modifica el codi]

Individual: 8 (8−0)[modifica | modifica el codi]

Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador
Guanyadora 1. 1919 Wimbledon, Londres, Regne Unit Flag of the United Kingdom.svg D. Lambert Chambers 10−8, 4−6, 9−7
Guanyadora 2. 1920 Wimbledon (2) Flag of the United Kingdom.svg D. Lambert Chambers 6−3, 6−0
Guanyadora 3. 1921 Wimbledon (3) Flag of the United States.svg Elizabeth Ryan 6−2, 6−0
Guanyadora 4. 1922 Wimbledon (4) Flag of the United States.svg Molla Bjurstedt Mallory 6−2, 6−0
Guanyadora 5. 1923 Wimbledon (5) Flag of the United Kingdom.svg Kathleen McKane Godfree 6−2, 6−2
Guanyadora 6. 1925 Internationaux de France, París, França Flag of the United Kingdom.svg Kathleen McKane Godfree 6−1, 6−2
Guanyadora 7. 1925 Wimbledon (6) Flag of the United Kingdom.svg Joan Fry Lakeman 6−2, 6−0
Guanyadora 8. 1926 Internationaux de France (2) Flag of the United States.svg Mary Browne 6−1, 6−0

Dobles: 8 (8−0)[modifica | modifica el codi]

Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador
Guanyadora 1. 1919 Wimbledon, Londres, Regne Unit Flag of the United States.svg Elizabeth Ryan Flag of the United Kingdom.svg D. Lambert Chambers
Flag of the United Kingdom.svg Ethel Larcombe
4−6, 7−5, 6−3
Guanyadora 2. 1920 Wimbledon (2) Flag of the United States.svg Elizabeth Ryan Flag of the United Kingdom.svg D. Lambert Chambers
Flag of the United Kingdom.svg Ethel Larcombe
6−4, 6−0
Guanyadora 3. 1921 Wimbledon (3) Flag of the United States.svg Elizabeth Ryan Flag of the United Kingdom.svg Geraldine Beamish
Red Ensign of South Africa 1910-1912.svg Irene Peacock
6−1, 6−2
Guanyadora 4. 1922 Wimbledon (4) Flag of the United States.svg Elizabeth Ryan Flag of the United Kingdom.svg Kathleen McKane Godfree
Flag of the United Kingdom.svg Margaret McKane Stocks
6−0, 6−4
Guanyadora 5. 1923 Wimbledon (5) Flag of the United States.svg Elizabeth Ryan Flag of the United Kingdom.svg Joan Austin
Flag of the United Kingdom.svg Evelyn Colyer
6−3, 6−1
Guanyadora 6. 1925 Internationaux de France, París, França Flag of France.svg Didi Vlasto Flag of the United Kingdom.svg Evelyn Colyer
Flag of the United Kingdom.svg Kathleen McKane Godfree
6−1, 9−11, 6−2
Guanyadora 7. 1925 Wimbledon (6) Flag of the United States.svg Elizabeth Ryan Flag of the United Kingdom.svg Kathleen Bridge
Flag of the United Kingdom.svg Mary McIlquham
6−2, 6−2
Guanyadora 8. 1926 Internationaux de France (2) Flag of France.svg Didi Vlasto Flag of the United Kingdom.svg Evelyn Colyer
Flag of the United Kingdom.svg Kathleen McKane Godfree
6−1, 6−1

Dobles mixtos: 5 (5−0)[modifica | modifica el codi]

Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador
Guanyadora 1. 1920 Wimbledon, Londres, Regne Unit Flag of Australia.svg Gerald Patterson Flag of the United States.svg Elizabeth Ryan
Flag of the United Kingdom.svg Randolph Lycett
7−5, 6−3
Guanyadora 2. 1922 Wimbledon (2) Flag of Australia.svg Pat O'Hara Wood Flag of the United States.svg Elizabeth Ryan
Flag of the United Kingdom.svg Randolph Lycett
6−4, 6−3
Guanyadora 3. 1925 Internationaux de France, París, França Flag of France.svg Jacques Brugnon Flag of France.svg Julie Vlasto
Flag of France.svg Henri Cochet
6−2, 6−2
Guanyadora 4. 1925 Wimbledon (3) Flag of France.svg Jean Borotra Flag of the United States.svg Elizabeth Ryan
Flag of Italy.svg Umberto de Morpurgo
6−3, 6−3
Guanyadora 5. 1926 Internationaux de France (2) Flag of France.svg Jacques Brugnon Flag of France.svg Suzanne Le Besnerais
Flag of France.svg Jean Borotra
6−4, 6−3

Altres torneigs: 14 (5−4−5)[modifica | modifica el codi]

Individual: 6 (5−1)[modifica | modifica el codi]

Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador
Finalista 1. 1914 Championnat de France, París, França Flag of France.svg Marguerite Broquedis 5−7, 6−4, 6−3
Guanyadora 2. 1920 Championnat de France Flag of France.svg Marguerite Broquedis 6−1, 7−5
Guanyadora 3. 1921 Championnat de France (2) Flag of France.svg Germaine Golding Renúncia
Guanyadora 4. 1922 Championnat de France (3) Flag of France.svg Germaine Golding 6−4, 6−2
Guanyadora 5. 1923 Championnat de France (4) Flag of France.svg Germaine Golding 6−1, 6−4

Dobles: 5 (4−1)[modifica | modifica el codi]

Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador
Finalista 1. 1914 Championnat de France, París, França Flag of France.svg Germaine Golding Flag of France.svg Blanche Amblard
Flag of France.svg Suzanne Amblard
4−6, 6−8
Guanyadora 1. 1920 Championnat de France Flag of France.svg Élisabeth d'Ayen Flag of France.svg Germaine Golding
Flag of France.svg Jeanne Vaussard
6−1, 6−1
Guanyadora 2. 1921 Championnat de France (2) Flag of France.svg Germaine Bourgeois Flag of France.svg Marguerite Broquedis
Flag of France.svg Suzanne Deve
6−2, 6−1
Guanyadora 3. 1922 Championnat de France (3) Flag of France.svg Germaine Bourgeois Flag of France.svg Marie Conquet
Flag of France.svg Marie Danet
6−3, 6−1
Guanyadora 4. 1923 Championnat de France (4) Flag of France.svg Julie Vlasto Flag of Greece (1822-1978).svg Helene Contostavlos
Flag of France.svg Daisy Speranza
6−1, 6−0

Dobles mixtos: 5 (5−0)[modifica | modifica el codi]

Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador
Guanyadora 1. 1914 Championnat de France, París, França Flag of France.svg Max Decugis
Guanyadora 2. 1920 Championnat de France (2) Flag of France.svg Max Decugis Flag of France.svg Marie Conquet
Flag of France.svg Marcel Dupont
6−0, 6−3
Guanyadora 3. 1921 Championnat de France (3) Flag of France.svg Jacques Brugnon Flag of France.svg Marguerite Broquedis
Flag of France.svg Max Decugis
6−4, 6−1
Guanyadora 4. 1922 Championnat de France (4) Flag of France.svg Jacques Brugnon Flag of France.svg Germaine Golding
Flag of France.svg Jean Borotra
6−0, 6−0
Guanyadora 8. 1923 Championnat de France (5) Flag of France.svg Jacques Brugnon Flag of France.svg Yvonne Bourgeois
Flag of France.svg Henri Cochet
6−1, 7−5

Carrera esportiva[modifica | modifica el codi]

Medaller
Tennis
Jocs Olímpics
Or Anvers 1920 Individual femení
Or Anvers 1920 Dobles mixtos
Bronze Anvers 1920 Dobles femenins

Degut a l'aturada de tots els torneigs per la Primera Guerra Mundial, fins a l'any 1919 no va poder disputar un altre torneig de Grand Slam. Per primera vegada va jugar sobre la superfície d'herba i va arribar a la final individual femenina enfrontant-se a l'ídol local Dorothea Douglass Lambert Chambers, 7 vegades campiona del torneig. Aquest partit es disputà davant de 8.000 espectadors incloent els reis britànics Jordi V i Maria de Teck. En aquesta final aconseguí derrotar la britànica per 10–8, 4–6 i 9–7, aconseguint així el seu primer Grand Slam. A part de la victòria, també va centrar l'atenció dels mitjans de comunicació per la vestimenta utilitzada, mostrant els avantbraços i els panxells quan la resta de participants femenins portaven un vestit que cobria gairebé tot el cos. Lenglen es va imposar en la final de Wimbledon en totes les edicions fins a l'any 1925 a excepció de 1924, quan s'hagué de retirar en semifinals degut a problemes físics. Fou la darrera tennista francesa en guanyar aquest torneigs fins Amélie Mauresmo l'any 2006. En categoria de dobles femenins debutà igualment el 1919, i al costat de l'estatunidenca Elizabeth Ryan aconseguí també sis títols coincidint amb les victòries individuals. En la categoria de dobles mixts aconseguí tres títols amb l'australià Gerald Patterson (1920), l'australià Pat O'Hara Wood (1922) i el francès Jean Borotra (1925)

L'any següent es van disputar els Jocs Olímpics d'estiu de 1920 a Anvers (Bèlgica), on Lenglen va aconseguir tres medalles per les tres proves que va disputar. Va dominar l'esdeveniment individual femení, ja que només va cedir quatre jocs en tots els partits. En la prova de dobles femenins va aconseguir la medalla de bronze fent parella amb Élisabeth d'Ayen, mentre que en la prova de dobles mixts va guanyar l'or junt a Max Décugis.

Lenglen debutà en el Torneig de Roland Garros l'any 1914, aleshores conegut com a Championnat de France amateur international de tennis perquè només hi podien participar membres de clubs de tennis francesos, però degut a la suspensió del torneig per la Primera Guerra Mundial, la següent edició no es va disputar fins al 1920. En totes les següents edicions fins a 1926 a excepció de 1924, acumulant un total de sis títols individuals. L'obertura a tots els jugadors amateurs es va produir l'any 1925, de manera que els dos darrers títols els va aconseguir amb l'obertura internacional. Al palmarès individual cal sumar també sis títols de dobles femenins al costat de Élisabeth d'Ayen (1920), Germaine Golding (1921, 1922) i Julie Vlasto (1923, 1925, 1926); i set més de dobles mixtos amb les parelles Max Decugis (1914, 1920), Jacques Brugnon (1921, 1922, 1923, 1925, 1926). Es pot resumir que en les edicions de 1920, 1921, 1922, 1923, 1925 i 1926 va guanyar el títol en les tres categories que va participar.

El 1921 va viatjar als Estats Units per disputar diversos partits d'exhibició contra la tennista estatunidenca d'origen noruec Molla Bjurstedt Mallory per recaptar fons per a la reconstrucció del seu país a causa de la Primera Guerra Mundial. Després d'un viatge força complicat a causa dels retards, va arribar a Nova York tot just el dia abans de l'inici dels US Championships, torneig al qual fou inscrita per l'organització sense el seu consentiment. Degut a la pressió del públic i malgrat els problemes de salut que patia a causa del viatge, va acceptar participar-hi a canvi de ser alliberada de la primera ronda per poder-se recuperar mínimament. El primer partit el disputà contra Mallory, defensora del títol en aquell moment. Lenglen va perdre el primer set 6-2 i començà a tossir i plorar a causa dels problemes de salut que patia que l'obligaren a abandonar. Tant el públic present com la premsa la va criticar durament, i més quan per prescripció mèdica li aconsellaren cancel·lar els partits d'exhibició que tenia planificats quan li diagnosticaren tos ferina. Finalment va decidir tornar a França sense jugar cap partit més. Degut a l'experiència viscuda, no va tornar a disputar cap partit més als Estats Units.

El 1926 va disputar un dels partits més memorables de la seva carrera a Canes davant una jove tennista estatunidenca anomenada Helen Wills, que ja havia guanyat en dues ocasions el US Championships i que dominaria el tennis femení d'una forma semblant com havia fet Lenglen. El preu de les entrades per veure el partit en directe eren desorbitats degut a la gran demanda. Lenglen va guanyar per 6-3 i 8-6 després d'estar prop d'un col·lapse en diversos ocasions degut a la màxima tensió nerviosa. Aquest partit va quedar recollit en el llibre The Goddess and the American Girl: The Story of Suzanne Lenglen and Helen Wills de Larry Englemann.

Professionalisme[modifica | modifica el codi]

Lenglen fou la primera gran tennista que es convertí en jugadora professional de tennis. Així el 1926 acceptà l'oferta de 75.000 dòlars per fer una gira pels Estats Units enfront Mary K. Browne, antiga campiona del US Championships. Per primera vegada en la història del tennis, un partit femení fou el principal esdeveniment d'una gira que incloïa tennistes masculins. En finalitzar la gira, Lenglen havia guanyat Browne en els 38 partits que havien disputat. Els metges li van recomanar un bon període de descans per recuperar-se de la llarga gira, però ella va decidir retirar-se del tennis competitiu i iniciar una escola de tennis a París amb l'ajuda de Jean Tillier.

La seva decisió d'entrar al món professional fou llargament criticada, i per exemple, l'All England Club de Wimbledon li va retirar la seva condició de membre honorífic. Lenglen va explicar que va prendre aquesta decisió per escapar-se de la sensació d'esclavatge que tenia formant part del circuit amateur, havia guanyat molts diners però tots eren per pagar les quotes d'admissió per participar en els torneigs, però res per la seva vida privada. Malgrat haver dominat el circuit femení i haver guanyat multitud de premis, no era rica i havia de seguir treballant per poder sobreviure. Amb aquestes declaracions criticava durament el circuit amateur perquè només les persones riques podien competir-hi sense risc d'arruïnar-se.

Jocs Olímpics[modifica | modifica el codi]

Individual[modifica | modifica el codi]

Any Campionat Oponent Resultat
1920 Jocs Olímpics, Anvers, Bèlgica Flag of the United Kingdom.svg Dorothy Holman 6−3, 6−0

Dobles[modifica | modifica el codi]

Any Campionat Parella Oponents Resultat
1920 Jocs Olímpics, Anvers, Bèlgica Flag of France.svg Élisabeth d'Ayen Flag of Belgium.svg Marie Storms
Flag of Belgium.svg Fernande Arendt
Renúncia

Dobles mixtos[modifica | modifica el codi]

Any Campionat Parella Oponents Resultat
1920 Jocs Olímpics, Anvers, Bèlgica Flag of France.svg Max Décugis Flag of the United Kingdom.svg Kathleen McKane
Flag of the United Kingdom.svg Maxwell Woosnam
6−4, 6−2

Llegat[modifica | modifica el codi]

Prèviament a l'aparició de Lenglen, el tennis femení tenia molt poc interès a nivell mediàtic. Tant el seu nivell tennístic com la seva passió i el seu caràcter temperamental i un punt extravagant dins la pista, van despertar l'interès de molts seguidors del tennis. Esportivament destacava per la seva condició física, molt àgil, un bon joc de peus i molta rapidesa, però també per la seva precisió en els cops. El seu domini en el tennis femení durant set anys, junt a la introducció del glamour en les pistes de tennis van contribuir en aquest increment.

L'any 1997, la segona pista del Roland Garros Stadium, seu del torneig de Grand Slam Roland Garros, es va canviar de nom a pista Suzanne Lenglen (Court Suzanne-Lenglen) en el seu honor. Addicionalment, el trofeu que premia la categoria individual femenina d'aquest torneig es va anomenar Copa Suzanne Lenglen (Coupe Suzanne Lenglen). L'any 2001, la federació de tennis francesa va organitzar la primera Suzanne Lenglen Cup per dones majors de 35 anys. Inicialment es disputava anualment a França però posteriorment passà a disputar-se en un país diferent cada edició.

Lenglen fou escollida per entrar al International Tennis Hall of Fame l'any 1978 degut a la seva condició d'una de les millors tennistes de la història.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Entrevista amb Suzanne Lenglen» (en anglès). Femina, 01-07-14. [Consulta: 17 octubre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Suzanne Lenglen Modifica l'enllaç a Wikidata