Benauita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralBenauita
Fórmula químicaSrFe₃3+(HPO₄,PO₄)₂(OH)₆
Epònimmina Clara Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Clara, Vall de Rankach, Oberwolfach, Wolfach, Selva Negra, Baden-Württemberg, Alemanya
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.BL.10
Nickel-Strunz 9a ed.8.BL.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VII/B.36 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 7,28Å; c = 16,85Å;
Grup puntual3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral
Colorgroc a marró
Exfoliacióperfecta en {0001}
Fracturaconcoidal
Duresa3,5
Lluïssorvítria, resinosa
Color de la ratllagroguenc
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat3,65 g/cm³ (mesurada); 3,648 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,872 nε = 1,862
Birefringènciaδ = 0,010
Angle 2Vmesurat: 20°
Impureses comunesK, Ca, Ba, Pb, Cu, Zn, Al, As
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1995-001
SímbolBnu Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La benauita[nota 1] és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la plumbogummita. Rep el nom de la muntanya de Benau ("Benauer Berg"), a les vessants de les quals es troba la localitat tipus, la mina Clara.

Característiques[modifica]

La benauita és un fosfat de fórmula química SrFe₃3+(HPO₄,PO₄)₂(OH)₆. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5. És l'anàleg amb estronci de la kintoreïta.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la benauita pertany a «08.BL: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 3:1» juntament amb els següents minerals: beudantita, corkita, hidalgoïta, hinsdalita, kemmlitzita, svanbergita, woodhouseïta, gal·lobeudantita, arsenogoyazita, arsenogorceixita, arsenocrandal·lita, crandal·lita, dussertita, eylettersita, gorceixita, goyazita, kintoreïta, philipsbornita, plumbogummita, segnitita, springcreekita, arsenoflorencita-(La), arsenoflorencita-(Nd), arsenoflorencita-(Ce), florencita-(Ce), florencita-(La), florencita-(Nd), waylandita, zaïrita, arsenowaylandita, graulichita-(Ce), florencita-(Sm), viitaniemiïta i pattersonita.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta a la mina Clara, una mina situada a la vall de Rankach, al massís Selva Negra (Baden-Württemberg, Alemanya). També ha estat descrita a la mina La Paloma, a la localitat de Zarza la Mayor, a Càceres (Extremadura, Espanya) i a la pegmatita Kobokobo, a Mwenga (Kivu del Sud, Congo). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Notes[modifica]

  1. No benauïta (consulta núm. 92064 a l'Optimot).

Referències[modifica]

  1. «Benauite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 març 2019].