Vés al contingut

Kintoreïta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralKintoreïta

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaPbFe₃(PO₄)(PO₃OH)(OH)₆
EpònimKintore opencut, Broken Hill South mine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusBlock 14 opencut, Broken Hill mine (en) Tradueix i Kintore opencut, Broken Hill South mine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.BL.10
Nickel-Strunz 9a ed.8.BL.10 Modifica el valor a Wikidata
Dana42.7.3.6
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 7,2963(5) Å; c = 16,8491(5) Å;
Grup puntual3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral
Grup espacialGrup espacial 166 Modifica el valor a Wikidata
Colorcrema a verd groguenc i groc marronós
Duresa4
Lluïssorvítria, grassa
Color de la ratllaverd groguenc clar
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,935 a 1,955 nε = 1,935
Birefringènciaδ = 0,000 a 0,020
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1992-045
Any d'aprovació1992
SímbolKt Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La kintoreïta és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la plumbogummita. Rep el nom de l'aflorament Kintore opencut, a Austràlia, la seva localitat tipus.

Característiques

[modifica]

La kintoreïta és un fosfat de fórmula química PbFe₃(PO₄)(PO₃OH)(OH)₆. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1992, i la primera publicació data del 1995. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4. És el fosfat anàleg de la segnitita. Forma una sèrie de solució sòlida amb la corkita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kintoreïta pertany a «08.BL: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 3:1» juntament amb els següents minerals: beudantita, corkita, hidalgoïta, hinsdalita, kemmlitzita, svanbergita, woodhouseïta, gal·lobeudantita, arsenogoyazita, arsenogorceixita, arsenocrandal·lita, benauita, crandal·lita, dussertita, eylettersita, gorceixita, goyazita, philipsbornita, plumbogummita, segnitita, springcreekita, arsenoflorencita-(La), arsenoflorencita-(Nd), arsenoflorencita-(Ce), florencita-(Ce), florencita-(La), florencita-(Nd), waylandita, zaïrita, arsenowaylandita, graulichita-(Ce), florencita-(Sm), viitaniemiïta i pattersonita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descrita a partir d'exemplars de dos indrets molt propers, localitazats a Broken Hill, a Nova Gal·les del Sud (Austràlia): els afloraments Kintore i Block 14. També ha estat descrita en altres indrets del país, tant de Nova Gal·les del Sud com d'Austràlia Meridional, així com a Xile, els Estats Units, Àustria, Portugal, França, Alemanya, Bèlgica, Eslovàquia, Hongria, Itàlia, Espanya, República Txeca, Anglaterra i el Japó. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina San Miguel (Ribes de Freser, Ripollès).[2]

Referències

[modifica]
  1. «Kintoreite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 maig 2019].
  2. Pedro Mingueza, Joan Rosell-Riba, David Ruiz-Corominas, Jordi Ibáñez-Insa, Albert Vaquero, Valentín Bártulos «Estudi mineralògic de la mina "San Miguel", Ribes de Freser, el Ripollès, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 2, 2022, pàg. 3-38 [Consulta: 25 gener 2024].