Segnitita
 Segnitita | |
|---|---|
 Cristalls de segnitita amb boletes de lepidocrocita  | |
| Fórmula química | PbFe₃3+(AsO₄)₂(OH,H₂O)₆ |
| Epònim | E. Ralph Segnit (en)  |
| Localitat tipus | Kintore opencut, Broken Hill, Comtat de Yancowinna, Nova Gal·les del Sud, Austràlia |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BL.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BL.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.36 |
| Dana | 42.7.4.4 |
| Heys | 20.5.13 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7,359(3) Å; c = 17,113(8) Å; |
| Grup puntual | 3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral |
| Color | verdós a marró groguenc |
| Exfoliació | bona en {0001} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 4 |
| Lluïssor | adamantina, vítria |
| Color de la ratlla | groc clar |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 4,2 g/cm³ (mesurada); 4,77 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,975 nε = 1,955 |
| Birefringència | δ = 0,020 |
| Pleocroisme | feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1991-017 |
| Any d'aprovació | 1991 |
| Símbol | Sgt |
| Referències | [1] |
La segnitita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la dussertita. Rep el nom en honor d'Edgar Ralph Segnit (Adelaida, Austràlia, 5 de setembre de 1923 - Melbourne, 13 de juliol de 1999), geòleg i gemmòleg a la divisió de química mineral de CSIRO a Melbourne, per les seves contribucions a la mineralogia australiana.
Característiques[modifica]
La segnitita és un arsenat de fórmula química PbFe₃3+(AsO₄)₂(OH,H₂O)₆. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1991. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la segnitita pertany a «08.BL: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 3:1» juntament amb els següents minerals: beudantita, corkita, hidalgoïta, hinsdalita, kemmlitzita, svanbergita, woodhouseïta, gal·lobeudantita, arsenogoyazita, arsenogorceixita, arsenocrandal·lita, benauita, crandal·lita, dussertita, eylettersita, gorceixita, goyazita, kintoreïta, philipsbornita, plumbogummita, springcreekita, arsenoflorencita-(La), arsenoflorencita-(Nd), arsenoflorencita-(Ce), florencita-(Ce), florencita-(La), florencita-(Nd), waylandita, zaïrita, arsenowaylandita, graulichita-(Ce), florencita-(Sm), viitaniemiïta i pattersonita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a l'aflorament Kintore, a Broken Hill, dins el comtat de Yancowinna (Nova Gal·les del Sud, Austràlia). Tot i no tractar-se d'una espècie gens habitual, ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina l'Alforja, al municipi del mateix nom de la comarca del Baix Camp, i a la mina «Iris 18» d'Escornalbou, a Riudecanyes (Baix Camp), totes dues a la província de Tarragona.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Segnitita |
- ↑ «Segnitite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 maig 2019].
- ↑ Joan Vinyoles Verdaguer · Josep Lluís Garrido Rufaste · Adolf Cortel Ortuño · Josep Carreras Peñalvert «La mina "Iris 18" (grup miner "Porvenir") d'Escornalbou, Riudecanyes, el Baix Camp, Tarragona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya [Barcelona], 13, 2, novembre 2019, pàg. 3-46 [Consulta: 24 novembre 2023].