Bernardo Mozo de Rosales

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaBernardo Mozo de Rosales
 Diputat a les Corts Espanyoles
Escudo de España 1874-1931.svg
15 de gener de 1814 – 10 de maig de 1814
 Ministre de Justícia
Escudo de España 1874-1931.svg
1 de novembre de 1819 – 9 de març de 1820
President Joaquín José Melgarejo y Saurín
Dades biogràfiques
Naixement 20 d'agost de 1762
Sevilla
Mort 4 de juliol de 1832 (69 anys)
Agen
Activitat professional
Ocupació Polític
Modifica dades a Wikidata

Bernardo Mozo de Rosales (Sevilla, 20 d'agost de 1762 - Agen, 4 de juliol de 1832) va ser un polític espanyol.

Biografia[modifica]

Diputat reaccionari en les Corts de Cadis[1] fou qui lliurà a Fernando VII, al seu retorn de França, l'anomenat Manifest dels Perses.[2] Per això, el Rei li concedí el títol de marquès de Mataflorida. L'1 de novembre de 1819 fou nomenat secretari de Despatx de Gracia i Justícia càrrec que ocuparia fins al 20 de març següent.[3]

Exiliat a França durant el Trienni liberal, formà part de l'anomenada Regència d'Urgell el 1822 al costat d'Eroles i de l'arquebisbe de Tarragona. Poc abans de la mort de Fernando VII va haver d'exiliar-se a França per formar part dels anomenats apostòlics, germen dels posteriors carlins.[4]

Referències[modifica]