Berthe di Vito-Delvaux

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaBerthe di Vito-Delvaux
Biografia
Naixement17 maig 1915 Modifica el valor a Wikidata
Angleur (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 abril 2005 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Angleur (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori Reial de Lieja
Conservatori reial de Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, professora de música Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLéon Jongen Modifica el valor a Wikidata
Premis
Musicbrainz: 23c0a5be-5010-484e-b8b6-5cbc6a2f1bf9 Lieder.net: 25938 Discogs: 4332023 Allmusic: mn0002229947 Modifica el valor a Wikidata

Berthe di Vito-Delvaux (Kinkempois, Angleur, Lieja, 17 de maig de 1915 - 2 d'abril de 2005) va ser una prolífica compositora belga del segle xx, amb més de 200 creacions. El seu estil s'emmarca entre el neoclassicisme i el post-impressionisme: sempre va mantenir-se fidel als principis clàssics i el folklorisme, mentre rebutjava l'atonalitat i el dodecafonisme.[1]

Biografia[modifica]

Va néixer al poble de Kinkempois, prop de la ciutat de Lieja.[1] El seu pare, ebenista de formació especialitzat en la venda i reparació de pianos i organista amateur, va haver de deixar al marge els prejudicis masclistes quan va adonar-se del gran talent musical que posseïa la seva filla.[1] Als quinze anys va entrar al Conservatori de Lieja i, tot i casar-se a la tendra edat de 18 anys, mai va voler deixar al marge la seva formació com a música.[1]

Després de guanyar alguns premis menors com a compositora (entre els quals el "Marie de la Ville de Liège", dedicat al contrapunt i la fuga), Vito-Delvaux decideix preparar-se per al Premi de Roma, sota la direcció del professor Léon Jongen, del Conservatori de Brusseles.[1]El guanyarà l'any 1943, gràcies a la cantata "La navigation d'Ulisses". Passada la guerra, la compositora s'instal·la a Hasselt, abans de retornar a Lieja per ensenyar harmonia al conservatori.[2]

El 1962, el SABAM (Societat d'autors i editors a Bèlgica) li atorgava una distinció per la totalitat de la seva obra coral. Després de la seva jubilació el 1981, Berthe di Vito-Delvaux es consagrà a altres activitats culturals: la galeria d'art que va fundar, "Mnémosyne", va ser al mateix temps sala de concerts i lloc de trobada on descobrir joves talents emergents. Actualment és un important centre promotor de la música belga.[1][3]

Obra[modifica]

Les seves obres comprenen més de 150 números d'opus, des d'obres orquestrals i música de cambra fins a obres corals.[2] És remarcable també la producció escènica de Vito-Delvaux: vuit òperes, dos ballets i nombrosos exemples de músiques escèniques.[2] En comunió amb l'Opéra de Ghent, en particular, va poder estrenar i difondre la major part de drames lírics, entre els quals destaquem "Abigaïl" (opus 45) i "Spoutnik" (opus 82), aquest últim estrenat per tres directors successivament.[1]

Si haguéssim de definir el seu estil musical, ens decantaríem pel compost post-impressionisme; la compositora belga va restar sempre fidel a la formació clàssica i al marge de determinats corrents d'avantguarda.[2] Tot i que va ser una gran admiradora de Puccini, Prokofiev i Messenet, de Vito es manté dins uns cànons compositius més aviat clàssics: ni l'atonalisme ni el dodecafonisme apareixen al seu catàleg, tot i que sí que hi ha nombroses referències al folklore flamenc o való.

Algunes de les obres del seu catàleg són les següents:[4][5][1]

Obres escèniques[modifica]

  • La Malibran, òpera romàntica en 3 actes i 2 escenes, op. 29 (1944-6) amb text de N. De Sart
  • Les amants de Sestos, drama líric en 2 actes i 3 escenes, op. 37 (1949) amb text de F. Bodson
  • Un jour de vacances, ballet, op. 73
  • Abigail, òpera amb text de J. De Sart. Actes 1, 3 i 4 op. 45 (1950-1951) i acte 2 op. 74 (1956)
  • Le semeur du mal, ballet en dos actes, op, 77 (1975)
  • Spoutnik, òpera en un acte, op. 82 (1959) amb text de Clément Morraye
  • Sous le chapiteau, ballet, op 83 (1959)
  • Pourquoi, ballet en 2 actes, op. 85 (1960) amb coreografia de A. Bourdaloue
  • Magda: “L'ange dans les ténpebres”, òpera-ballet en 4 actes, op.87 (1961) amb text de J. De Sart.
  • Spel van Munsterbilzen, música incidental, op. 92 (1963)
  • Le miroir, ballet en 4 escenes soobre La 4a dimensió (B. Lotigiers), op. 134 (1974)
  • Grétry, òpera comique en tres actes, op. 137 (1975-6) amb text de J.Schetter.
  • Monsieur Grétri ou les mémoires d'un solitaire, òpera, op. 140 amb text de Marcelle Dambremont

Obres orquestrals[modifica]

  • Imatges d'Espanya, op. 13 (1941)
  • Improvisació i finale, op. 30, per a pianoforte i orquestra (1944)
  • Obertura dramàtica, op. 32 (1945)
  • L'amant timide, op. 34, per a orquestra de cambra (1946)
  • Caprici op.43a per a orquestra de cambra (1949)
  • Variacions sobre el tema “Te Hasselt de baan”, op. 78, per a orquestra de corda (1957)
  • Dos concerts per a trompa, op. 93 (1963) i op.100 (1965)
  • Concert per a piano op.120 (1969)
  • Nellovim, op. 123, per a trompeta i orquestra (1970)
  • Variacions sobre Un vieux cramignon, op.132 (1972)

Obres corals[modifica]

  • L'enfant prodigue, cantata per a cor i orquestra, op.10 (1940) amb text de H. Liebrecht
  • Héro et Léandre, cantata per a cor i orquestra, op. 11 (1940) amb text de Bodson
  • Gethsemani, oratori per a cor i orquestra, op. 132 (1972) amb text de S. Berth

Música de cambra i instrument solista[modifica]

  • Sonata per a piano op.7, (1939)
  • Suite per a clarinet i piano, op. 14 (1941)
  • Suite per a piano i fagot op.15 (1941)
  • Suite per a quartet de corda, op. 35 (1947)
  • Sonata per a viola, op. 60 (1953)
  • Sonatina per a clarinet i piano, op. 61 (1953)
  • Suite per a piano, op. 63 (1954)
  • Sonata per a violí, op. 81 (1959)
  • Suite per a quartet de vent fusta, op.98 (1965)
  • 3 moviments per a dos pianos, op. 99 (1965)
  • 3 sonatines per a piano, op.102 (1965), op. 108 (1966) i op. 110 (1966)
  • Quintet de vent fusta, op.112 (1966)

Cançons[modifica]

  • 6 melodies, op. 1 (1938)
  • Èxtasi: 6 cants d'amor, op. 25 (1943) amb text de N. De Sart
  • La font encantada, per a soprano i piano, op. 41 (1949) amb text de S. Boussa
  • L'amor victoriós, per a soprano i piano, op. 46 (1951) amb text de Bodson
  • Núvols grisos, núvols blaus, op.80 (1959) amb text de C. Morraye
  • L'estimada, op.106 (1965) amb text de M. Carême.
  • 6 melodies, op.31 (1972) de S. Berth
  • Carnaval per a mezzo o baríton i percussió, op. 138 (1978) amb text de M. L. Voilier

Premis i reconeixement[modifica]

  • Premi "Maria" de la ciutat de Lieja (1938)
  • Premi "Modeste Grétry", concedit per la seva obra lírica a càrrec de SABAM (1962)
  • Premi de consagració de la província de Lieja (1978)

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Bayard, Nicole Nizet, Philippe. «Bayard-Nizet : Berthe di Vito-Delvaux». www.bayard-nizet.com. [Consulta: 8 octubre 2016].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Les compositeurs wallons: Berthe DI VITO-DELVAUX». www.lamediatheque.be. [Consulta: 8 octubre 2016].
  3. ↑ «CeBeDeM | composers | VITO-DELVAUX, Berthe di». www.cebedem.be. Arxivat de l'original el 2011-07-26. [Consulta: 8 octubre 2016].
  4. ↑ Ballman, Christine «Vito-Delvaux, Berthe». Oxford music online, 2001.
  5. ↑ «> Berthe di Vito-Delvaux (1915-2005)» (en anglès). Earsense.[Enllaç no actiu]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Berthe_di_Vito-Delvaux&oldid=30952495»