Bill Evans

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBill Evans
Bill Evans.jpg
Fotografia de Bill Evans el 1978
Biografia
Naixement 16 d'agost de 1929
Plainfield, New Jersey
Plainfield (Nova Jersey)
Mort 15 de setembre, 1980
Nova York
Fort Lee (Nova Jersey)
Causa de mort Causes naturals (Cirrosi hepàtica)
Lloc d'enterrament Baton Rouge
Formació Universitat del Sud-est de Louisiana
Mannes College The New School for Music Tradueix
Activitat
Ocupació Pianista
Activitat 1980 –
Gènere Jazz, jazz modal, cool-jazz i post-bop Tradueix
Carrera militar
Branca militar Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica
Instrument Piano
Discogràfica Warner Bros. Records
Riverside Tradueix
Fantasy
Concord Records
Riverside Records
Obra
Obres destacables
Premis

IMDB: nm0262572 Spotify: 4jXfFzeP66Zy67HM2mvIIF iTunes: 117975 Last fm: Bill+Evans Musicbrainz: 8247a3f2-3a8e-4256-b322-6c57b03a4e36 Songkick: 3371551 Discogs: 252310 Allmusic: mn0000764702 Find a Grave: 32618087
Modifica les dades a Wikidata

Bill Evans (Plainfield, New Jersey, 16 d'agost de 1929 - Nova York, 15 de setembre, 1980) fou un pianista de jazz estatunidenc.

En acabar el servei militar, tocà en diversos conjunts, entre ells el de Tony Scott (1956). L'inici de la seva ascensió a figura representativa d'un dels tipus de jazz modern tingué lloc a partir dels vuit mesos en què reemplaçà a Red Garland en el sextet de Miles Davis, amb els saxos Coltrane, Adderley i Jimmy Cobb i el contrabaix Paul Chambers; amb ells enregistrà l'àlbum Kind of blue (1959). També gravà amb Oliver Nelson, Chet Baker, Gunther Schuller i Georg Russell, cultivadors de l'estil cool o <fred>. Amb tot, la peculiaritat de la seva concepció residia en el trio, amb bateria i contrabaix, o simplement amb el piano sol.

Foren els seus acompanyants de bateria Philly Jones, Larry Bunker i Paul Motian, i de contrabaix, Eddie Gómez, Scott La Faro, Gary Peacock i Chuck Israels. El 1959 efectuà la seva primera gira per Europa. Actuà en el Festival de Comblain-la-Tour (1964); tornà a Europa el 1965. També va estar a Buenos Aires (1973-1979). Tocà a Barcelona, l'agost de 1979 (Sala Zeleste i TVE). Guanyà cinc vegades el Grammy del Disc (1963, 1968, 1970 i 1971, aquesta última ocasió pel seu conjunt i com a solista).

Discografia[modifica]

La seva discografia consta de diverses col·leccions:

  • Conversations with Myself (1963)
  • Further Conversations
  • Alone (1968)
  • Portrait in Jazz (1959)
  • Exploration (1961)
  • Sunday et the Village Vanguard (1961)
  • Moonbeans (1962)
  • Live at Shelly's Manne Hole (1963)
  • Concert at Town Hall (1966)
  • At the Montreux Jazz Festival (1968)
  • We will meet again (1980)

La seva manera de tocar i la seva concepció musical dividien l'opinió del públic. Molts hagueren preferit una menor subtilesa i major duresa expressiva, en nom del jazz autèntic. Se li reconeixen influències de Bach, de l'impressionisme, i encara de Chopin, que ell, jutjà vingudes a través de Nat King Cole, Earl Hines o Bud Powell. A la vegada, influí pianistes com Keith Jarrett, Chick Corea, Joe Zawinul i McCoy Tyner.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bill Evans