Bill Evans

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Singer icon transparent.png30x-Music.pngBill Evans
Bill Evans.jpg
Fotografia de Bill Evans el 1978
Naixement

16 d'agost de 1929


Plainfield, New Jersey
Mort 15 de setembre, 1980
Nova York
Ocupació Pianista
Origen Estats Units Estats Units
Activitat professional
Instrument Piano

Bill Evans (Plainfield, New Jersey, 16 d'agost de 1929 - Nova York, 15 de setembre, 1980) fou un pianista de jazz estatunidenc.

En acabar el servei militar, tocà en diversos conjunts, entre ells el de Tony Scott (1956). L'inici de la seva ascensió a figura representativa d'un dels tipus de jazz modern tingué lloc a partir dels vuit mesos en que reemplaçà a Red Garland en el sextet de Miles Davis, amb els saxos Coltrane, Adderley i Jimmy Cobb i el contrabaix Paul Chambers; amb ells enregistrà l'àlbum Kind of blue (1959). També gravà amb Oliver Nelson, Chet Baker, Gunther Schuller i Georg Russell, cultivadors de l'estil cool o <fred>. Amb tot, la quintaessencia de la seva concepció residia en el trio, amb bateria i contrabaix, o simplement amb el piano sol.

Foren els seus acompanyants de bateria Philly Jones, Larry Bunker i Paul Motian, i de contrabaix, Scott La Faro, Gary Peacock i Chuck Israels. El 1959 efectuà la seva primera gira per Europa. Actuà en el Festival de Comblain-la-Tour (1964); tornà a Europa el 1965. També va estar a Buenos Aires (1973-1979). Tocà a Barcelona, l'agost de 1979 (Sala Zeleste i TVE). Guanyà cinc vegades el Grammy del Disc (1963, 1968, 1970 i 1971, aquesta última ocasió pel seu conjunt i com a solista).

Discografia[modifica | modifica el codi]

La seva discografia consta de diverses col·leccions a piano sol:

  • Conversation with myself. Further Conversations. Bill Evans Alone, i trio:
  • Portrait in Jazz (1959),
  • Exploration, (1961),
  • Sunday et the Village Vanguard, (1961),
  • Moonbeans, (1962),
  • Live at Shelly's Manne Hole, (1963),
  • Concert at Town Hall, (1966),
  • At the Montreux Jazz Festival, (1968),
  • We will meet again, (1980).

La seva manera de tocar i la seva concepció musical dividien l'opinió del públic. Molts hagueren preferit una menor subtilesa i major duresa expressiva, en nom del jazz autèntic. Se li reconeixen influències de Bach, del impressionisme, i encara de Chopin, que ell, jutjà vingudes a través de Nat King Cole, Earl Hines o Bud Powell. A la vegada, influí en pianistes com Keith Jarrett, Chick Corea, Joe Zawinul i McCoy Tyner.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bill Evans Modifica l'enllaç a Wikidata