Bill Evans

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaBill Evans
Bill Evans.jpg
Fotografia de Bill Evans el 1978
Biografia
Naixement 16 d'agost de 1929
Plainfield, New Jersey
Plainfield
Mort 15 de setembre, 1980
Nova York
Fort Lee
Causa de mort Cirrosi hepàtica
Lloc d'enterrament Baton Rouge
Educació Southeastern Louisiana University Tradueix
Mannes College The New School for Music Tradueix
Activitat
Ocupació Pianista
Gènere artístic Jazz, jazz modal, Cool i post-bop Tradueix
Branca militar Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica
Instrument Piano
Discogràfica Warner Bros. Records, Concord Records, Fantasy Records Tradueix i Riverside Tradueix
Obra
Obres destacables Waltz for Debby Tradueix
Premis

Spotify: 4jXfFzeP66Zy67HM2mvIIF IMDB: nm0262572
Modifica les dades a Wikidata

Bill Evans (Plainfield, New Jersey, 16 d'agost de 1929 - Nova York, 15 de setembre, 1980) fou un pianista de jazz estatunidenc.

En acabar el servei militar, tocà en diversos conjunts, entre ells el de Tony Scott (1956). L'inici de la seva ascensió a figura representativa d'un dels tipus de jazz modern tingué lloc a partir dels vuit mesos en què reemplaçà a Red Garland en el sextet de Miles Davis, amb els saxos Coltrane, Adderley i Jimmy Cobb i el contrabaix Paul Chambers; amb ells enregistrà l'àlbum Kind of blue (1959). També gravà amb Oliver Nelson, Chet Baker, Gunther Schuller i Georg Russell, cultivadors de l'estil cool o <fred>. Amb tot, la peculiaritat de la seva concepció residia en el trio, amb bateria i contrabaix, o simplement amb el piano sol.

Foren els seus acompanyants de bateria Philly Jones, Larry Bunker i Paul Motian, i de contrabaix, Eddie Gómez, Scott La Faro, Gary Peacock i Chuck Israels. El 1959 efectuà la seva primera gira per Europa. Actuà en el Festival de Comblain-la-Tour (1964); tornà a Europa el 1965. També va estar a Buenos Aires (1973-1979). Tocà a Barcelona, l'agost de 1979 (Sala Zeleste i TVE). Guanyà cinc vegades el Grammy del Disc (1963, 1968, 1970 i 1971, aquesta última ocasió pel seu conjunt i com a solista).

Discografia[modifica]

La seva discografia consta de diverses col·leccions:

  • Conversations with Myself (1963)
  • Further Conversations
  • Alone (1968)
  • Portrait in Jazz (1959)
  • Exploration (1961)
  • Sunday et the Village Vanguard (1961)
  • Moonbeans (1962)
  • Live at Shelly's Manne Hole (1963)
  • Concert at Town Hall (1966)
  • At the Montreux Jazz Festival (1968)
  • We will meet again (1980)

La seva manera de tocar i la seva concepció musical dividien l'opinió del públic. Molts hagueren preferit una menor subtilesa i major duresa expressiva, en nom del jazz autèntic. Se li reconeixen influències de Bach, de l'impressionisme, i encara de Chopin, que ell, jutjà vingudes a través de Nat King Cole, Earl Hines o Bud Powell. A la vegada, influí pianistes com Keith Jarrett, Chick Corea, Joe Zawinul i McCoy Tyner.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bill Evans Modifica l'enllaç a Wikidata