Bit Dakkuri

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Bit Dakkuri fou un estat caldeu (arameu) de Babilònia. Hauria estat fundat al segle ix aC o VIII aC i abraçava les terres de l'Eufrates al sud de Borsippa.

Durant el setge de Sapia, capital de Bit Amukkani, el 731 aC, el rei Balasu o Belesys, cap de la tribu Bit Dakkuri, va enviar or, plata i pedres precioses al rei assiri Teglatfalassar III. Vers el 710 aC l'estat fou ocupat i annexionat pels assiris sota Sargon II, però més tard els caldeus en van recuperar el control i el regne fou restaurat.

Vers el 680 aC els territoris de Babilònia i Borsippa havien caigut en mans de la tribu dels dakkuri (Bit Dakkuri); quan els babilonis van començar a retornar per reconstruir la ciutat per orde del rei d'Assíria, aquest va decidir eliminar a aquests ocupants; el rei dels dakkuri, Shamash-ibni, fou deposat, i posat al seu lloc Nabu-usallim, fill del rei Balasu, ja esmentat en temps de Teglafalassar III. Una vegada desallotjat de les terres que havien ocupat, aquestes foren restaurades als seus antics propietaris. Els Dakkuri però van retenir els seus territoris al sud de Babilònia.

El rei caldeu de Bit Dakkuri, Nabopolasar es va proclamar rei de Babilònia el 626 aC i va fundar la dinastia Dakkuri (XIV de Babilònia). El seu objectiu immediat era posar fi al poder d'Assíria, la seva principal amenaça. El 616 aC va iniciar l'ofensiva a la zona de l'Eufrates, intentant tallar les comunicacions entre Assíria i les seves possessions occidentals. Però Egipte va intervenir en favor d'Assíria, i l'exèrcit babiloni es va haver de retirar. El 615 aC Nabopolasar va envair l'Assíria pròpia i va assetjar Assur la capital religiosa del país, però fou rebutjat. Llavors van intervenir els medes, poble assentat a l'altiplà iranià, que van atacar Assur i la van ocupar l'hivern del 614-614 aC. Quan Nabopolasar va arribar la ciutat ja havia estat conquerida però es va signar un tractat d'aliança amb el rei Ciaxares de Mèdia reforçat per un enllaç reial: l'hereu babiloni, Nabucodonosor II, es va casar amb la princesa mede Amitis. Després d'un any d'operacions poc decisives, les forces combinades dels medes i babilonis van assetjar Nínive (maig del 612 aC) que fou conquerida el juliol. El rei Sinsharishkun probablement, es va suïcidar. El darrer rei assiri, Assurballit, es va refugiar a Harran i es van produir diverses campanyes en aquesta zona. Els egipcis van ajudar als assiris i els faraó Necó II va enviar un exèrcit. Josies de Judà, rei rebel contra els assiris als territoris jueus, va intentar oposar resistència, però fou derrotat i mort a Megiddo. Però els egipcis foren derrotats pels babilonis (dirigits per l'hereu Nabucodonosor) el 605 aC a Karkemish.

El mateix any va morir Nabopolasar i el seu fill Nabucodonosor, el va succeir. Va conquerir les darreres possessions assíries i els egipcis es van retirar a Gaza i Sinaí. Els jueus, rebel·lats contra Assíria i que s'oposaven a ser dominats pels babilonis, foren derrotats i Jerusalem fou ocupada el 597 aC; la dinastia de Judà va romandre un temps com a tributària, però quant es va revoltar, la ciutat fou ocupada per segona vegada el 586 aC i la població deportada a Babilònia (l'anomenada "captivitat de Babilònia") que va durar fins que el rei dels perses va canviar la seva política gairebé 40 anys després. La darrera ciutat que es va oposar a Nabucodonosor fou Tir, que fou conquerida el 575 aC.

Nabucodonosor va morir el 562 aC i el va succeir el seu fill Amel-Marduk, que fou aviat assassinat i substituir per son cunyat Neriglissar (560-556 aC), que va formar una nova i efímera dinastia (XV de Babilònia).

Bibliografia[modifica]