Josies

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosies
Åhus kyrka-12.jpg
Biografia
Naixement 648 aC
Mort 609 aC (38/39 anys)
Jerusalem
Causa de mort Mort en combat
  Rei de Judà
Activitat
Ocupació Sobirà
Família
Cònjuge Joiaquim
Fills Joiaquim
Sedecies
Joahaz de Judà
Pares AmonJedidah Tradueix
Modifica les dades a Wikidata
Josies i Manassès en una escultura de Juan Bautista Monegro a El Escorial

Segons la Bíblia, Josies (en hebreu יאשיהו בן-אמון Yôšiyyāhû ben Amon) fou el setzè rei de Judà (639 - 608 aC). Apareix esmentat en els llibres bíblics de Reis i Cròniques. Era fill del rei Amon i Jedidà, filla d'Adaià, de Boscat. Era descendent del Rei David d'Israel i pertanyia a la tribu de Judà.

Biografia[modifica]

Quan tenia sis anys, el seu avi, el rei Manassès de Judà va morir i el seu pare fou coronat rei de Judà. Només dos anys més tard, Manassès fou assassinat al seu propi palau en una conspiració de cortesans. La gent de Jerusalem, enfurismada, va assaltar el palau i va executar els assassins del rei. Aleshores es va proclamar nou rei de Judà el príncep Josies de tan sols 8 anys.

Va tenir fins a tres fills que van arribar a convertir-se en rei de Judà. Amb la dama Hamutal va tenir Joahaz, rei de Judà; i Matanià, rei de Judà. Amb la dona Zebudà va tenir *Eliaquim, qui es vendria als egipcis i seria coronat rei després de l'engarjolament del seu germà i Xal·lum.

Quan va complir 24 anys, va començar la reconstrucció del Temple de Jerusalem per deixar-lo com estava abans de les obres que va realitzar el seu avi Manassès de Judà, que havia dividit el Temple per a diversos cultes i religions. Segons la tradició jueva, l'any 622 aC es va localitzar a les obres del Temple La Torà, un llibre antic que parlava de les lleis de Moisès. També va ordenar enderrocar tots els temples, imatges i altars a déus pagans i estrangers. Va armar el seu exèrcit i va entrar en territori del desaparegut Regne d'Israel (en aquells temps sota dominació d'Assíria) i va cremar els altars i imatges de déus forans.

L'any divuitè del seu regnat es va tornar a celebrar la Pasqua que recordava l'alliberament d'Egipte per part de Moisès. Les festes foren extraordinàries i els annals no recorden cap festa tan important des del temps dels jutges d'Israel.

L'any trenta-unè del seu regnat va esclatar una guerra entre Babilònia i Egipte. El faraó Necó va pujar amb el seu exèrcit per travessar el Regne de Judà i marxar en ajuda d' Assíria, que es trobava en una situació molt difícil per la pressió militar dels babilonis. Josies li plantà cara i volgué impedir el seu pas pel territori de Judà. No és clar per què ho va fer, tenint en compte la superioritat aclaparadora de l'exèrcit egipci i que el faraó tenia pressa per socórrer els seus aliats i no podia entretenir-se ocupant Judà ni altres petits territoris. Potser Josies volia aprofitar l'afebliment del poder assiri i alhora frenar l'expansió egípcia. Els exèrcits es van trobar a Megiddo i els egipcis van massacrar els jueus. Josies resultà mort i el seu cos fou portat a Jerusalem on, després d'enterrar-lo, el seu fill Joahaz fou coronat rei de Judà.

La mort de Josies fou molt lamentada pels seu poble. A més plantejà un greu problema teològic; per què aquest rei just va fer tan mala fi i no va arribar a vell. El Segon llibre de les Cròniques [1]diu que va desobeir Déu, ja que el faraó Necó comptava amb el favor diví en la seua expedició contra els caldeus. [2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josies Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 2 Cr 35,20-21. 
  2. Cal tenir en compte que ni els Libres dels Reis ni els de les Cròniques són realment històrics, sinó teològics. El narrador de Reis  sovint fa censures implícites, desaprovant conductes sense fer cap comentari, deixant que el lector ho dedueixi, mentre que en Cròniques  els comentaris i valoracions són  més freqüents i llargs. Així per exemple en 2 Re 14, 9-14 i el passatge paral·lel  de 2 Cr 25, 17-24 referint-se a la guerra entre Amasies de Judà i el rei d’Israel. O en 1 Re 22,   49-50 i 2 Cr 20, 37-37 relatant el projecte naval  fallit de Josafat de Judà i Ahazià d’Israel. En el cas de Josies el Llibre dels Reis és molt concís  en el relat de la seva desfeta i mort, mentre que en Cròniques se n’explica la causa. Potser el narrador del Llibre dels Reis censurava implícitament un projecte que no tenia aprovació divina o que fins i tot havia estat considerat inconvenient per algun profeta. Si calla és per no tacar la gloriosa memòria del rei pietós, però és clar que Déu, que havia donat victòries a Judà en situacions molt difícils, no acompanyà el monarca en aquesta ocasió.


Precedit per:
Amon
Rei de Judà
Succeït per:
Joahaz