Sedecies

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaSedecies
Zedekiah.jpg
 Rei de Judà
Dades biogràfiques
Naixement 617 aC (2632/2633 anys)
Mort Babilim
Ocupació rei
Modifica dades a Wikidata

Segons la Bíblia, Sedecies (en hebreu צִדְקִיָּהוְ [ṣiḏqiyyahû]) fou el vintè i últim rei de Judà, del 597 aC-587 aC, sota l'imperi de Babilònia.

El seu nom real era Matanià (en hebreu מַתַּנְיָה [mattanyah]). Era fill del rei Josies, i pertanyia, per tant, a la casa de David, a la tribu de Judà.

Història[modifica | modifica el codi]

Matanià (que així es deia originalment) va néixer del rei Josies i de Hamutal. El rei Joahaz era germà seu de pare i de mare. El rei Joiaquim era germanastre seu, fill de Josies però d'una altra mare. El rei Jeconies, l'immediat predecessor, era el seu nebot. Així, Sedecies és el tercer fill de Josies que va ser rei.

Cal recordar que el seu germà Joiaquim es va rebel·lar contra Nabucodonosor II de Babilonia, i va morir poc abans que el rei de Babilonia arribàs a portar a terme el càstig que li tenia preparat. Sembla que aquest és el motiu per el que Nabucodonosor no va voler que el fill d'aquest rei rebel regnàs al seu lloc, i per això va deposar de seguida a Jeconies i el va dur captiu a Babilònia.

Aleshores Nabucodonosor II va nomenar rei de Judà Matanià, que va prender el nom de Sedecies.[1]

Nou anys després, i davant la llunyania de la capital de l'imperi, Sedecies va sublevar-se i va negar-se a pagar els tributs al rei de Babilònia.

L'exèrcit de Nabucodonosor II va assetjar Jerusalem i no va poder entrar a la ciutat fins dos anys més tard. Sedecies aconseguí escapar durant el saqueig de la ciutat, però fou arrestat prop de Jericó.

Els babilonis van dictar sentències contra la família reial sublevada; tots els fills de Sedecies foren degollats en presència seva i a Sedecies li tragueren els ulls i se l'emportaren encadenat cap a Babilònia.

Jerusalem fou incendiada juntament amb el Temple de Salomó i el palau reial, que foren saquejats i enrunats. Tots els líders de la rebel·lió foren degollats i tots els sacerdots foren deportats a Babilònia juntament amb la resta de població de la ciutat excepte els més pobres. Es tractava de la segona deportació a Babilònia, després de la primera que hi havia hagut 11 anys abans.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Jeconies
Rei de Judà
Succeït per:
Administració babilònica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sedecies Modifica l'enllaç a Wikidata