Bluetooth LE

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreBluetooth LE
Fitxa tècnica
Autor http://www.bluetooth.com
Llengua Anglès
Publicació Internacional, 2004
Editor Bluetooth Special Interest Group
Detalls de l'obra
Gènere Protocol de comunicacions
Més informació
Lloc web oficial Lloc web
Modifica les dades a Wikidata
Fig.1 Logo Bluetooth LE o Smart

Bluetooth LE (acrònim de Bluetooth Low Energy, també s'anomena Bluetooth Smart) és un estàndard que defineix una tecnologia de comunicacions sense fils per a crear xarxes d'àrea personal de baixa potència. Fou dissenyada i és mantinguda pel SIG (Bluetooth Special Interest Group). SIG és una organització sense ànim de lucre fundada el setembre de 1998 i amb seu a Kirkland, Washington.[1][2]

Bluetooth LE és semblant al Bluetooth clássic però el consum d'energia és molt més baix.[3]

L'IEEE va definir Bluetooth amb l'estàndard IEEE 802.15.1[4]

Aplicacions[modifica]

  • Dispositius d'atenció sanitària i salut.
  • Dispositius d'entreteniment domèstic (sistemes d'àudio).
  • Sensors genèrics (temperatura, humitat)
  • Connectivitat a internet.
  • Internet de les coses.

Versions de Bluetooth LE[modifica]

  • Bluetooth 4.0 definida el 2010.[5][6]
  • Bluetooth 4.1 definida el 2013.
  • Bluetooth 4.2 definida el 2014.
  • Bluetooth 5 definida el 2016.[7]

Comparativa Bluetooth clàssic/Bluetooth Low Energy[modifica]

Paràmetre Bluetooth clàssic Bluetooth LE
Banda de freqüència 2,4 GHz 2,4 GHz
Consum Baix (30mA) Molt Baix (<15mA)
Canals 79 40
Modulació GFSK, FHSS, GFSK, FHSS, DSSS
Distància màxima 100m >100m
Topologia de xarxa Scatternet Estrella/Malla
Velocitat de transmissió 1-3Mbit/s 125KHz-1MHz-2MHz
Dispositius

connectats màxims

7 Depèn de l'aplicació
Seguretat 64/128 bits AES de 128 bits

Circuits integrats per a implementar Bluetooth LE[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]