Internet de les coses

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Fig.1 Esquema gràfic d'internet de les coses

La Internet de les coses (de l'anglès Internet of Things o IoT) es refereix, en termes d'informàtica, a una xarxa d'objectes de la vida quotidiana interconnectats.[1] El terme d'Internet de les coses s'atribueix a Auto-ID Center, que va ser fundat el 1999 i inspirat en el MIT.[2][3][4][5]

El concepte és molt senzill però la seva aplicació és complicada. Si tots els llibres, samarretes, llaunes o parts d'una motocicleta estiguessin equipats amb dispositius d'identificació minúsculs, la vida rutinària en el nostre planeta patiria una transformació. Desapareixerien els objectes perduts, perquè nosaltres sabríem concretament el que es consumeix a l'altra banda de la Terra. Al mateix torn, els robatoris s'extingirien, ja que coneixeríem el lloc on es troba el producte en qualsevol moment.

Si tots els objectes quotidians, des del iogurt fins a un helicòpter, estiguessin equipats amb etiquetes de ràdio, podrien ser identificats i gestionats per equips de la mateixa manera que si ho fossin per éssers humans.[6][7] Amb el nou sistema de generació d'identificadors amb el protocol IPv6 es poden identificar tots els objectes, cosa que abans no era possible amb IPv4. Aquest sistema és capaç d'identificar de forma instantània qualsevol tipus d'objecte.[8]

L'Internet de les coses podria codificar de 50 a 100.000 milions d'objectes i seguir el moviment d'aquests. Cada ésser humà es troba envoltat de 1.000 a 5.000 objectes.[9]

El servei touchatag d'Alcatel-Lucent touchatag i el gadget Violeta Mirror poden proporcionar una visió d'orientació pragmàtica als consumidors de l'Internet de les coses, pel que qualsevol pot enllaçar elements del món real al món en línia utilitzant les etiquetes RFID (i codis QR en el cas de touchatag).

Hi ha estimacions de 200 mil milions de dispositius connectats en un futur pròxim. El valor del mercat es projecta a 80 mil milions de dòlars.[10]

Accessibilitat universal a les coses mudes[modifica | modifica el codi]

Una visió alternativa, des del món del web semàntic, se centra més bé en fer que tots els objectes (a més de les electròniques, intel·ligents o RFID) tinguin una adreça fonamentada en algun dels protocols existents com, per exemple, URI. Els objectes, les coses, no poden parlar, però d'aquesta manera podrien ser referenciats per altres agents, tals com potents servidors centralitzats que actuïn pels seus propietaris humans.

Evidentment, aquests dos punts de vista convergeixen a progressivament a mida en adreçables i en més intel·ligents. Això és poc probable que succeeixi en situacions amb poc spime i, mentrestant, els dos punts de vista tenen implicacions molt diferents. En particular, l'enfocament universal d'adreçament inclou coses que no poden tenir comportaments de comunicació propis, com resums de documents.

Tendències i característiques[modifica | modifica el codi]

Intel·ligència[modifica | modifica el codi]

La Internet de les coses probablement serà “no determinista” i de xarxa oberta (ciberespai), en la que entitats intel·ligents autoorganitzades (servei web, components SOA) o objectes virtuals (avatars) seran interoperables i capaços d'actuar independentment (que persegueixen objectius propis o compartits), en funció del context, les circumstàncies o l'ambient. Es generarà una intel·ligència ambiental (construïda en computació ubiqua).

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

El sistema serà probablement un exemple "d'arquitectura orientada a esdeveniments" [11], construïda de baix a dalt (fonamentada en el context de processos i operacions, en temps real) i tindrà en consideració qualsevol nivell addicional. Per tant, el model orientat a esdeveniments i l'enfocament funcional coexistiran amb nous models capaços de tractar excepcions i l'evolució insòlita de processos (Sistema multi-agent, B-ADSC, etc.).

El significat d'un esdeveniment no estarà necessàriament basat en models determinístics o sintàctics. Possiblement es basi en el context del mateix succés: així, serà també una Web Semàntica. En conseqüència, no seran estrictament necessàries normes comuns que no serien capaces de conduir tots els contextos o usos: alguns actors (serveis, components, avatars) estaran auto referenciats de forma coordinada i, si fos necessari, s'adaptarien a normes comuns (per a predir alguna cosa només seria necessari definir una “finalitat global”, cosa que no és possible amb cap dels actuals enfocaments i normes).

Sistema caòtic o complex?[modifica | modifica el codi]

En semi-bucles oberts o tancats (és a dir, les cadenes de valor, sempre que siguin una finalitat global poden ser resoltes), per aquest motiu, seran considerades i estudiades com un sistema complex, per la gran quantitat d'enllaços diferents i interaccions entre agents autònoms, i la seva capacitat per integrar nous actors. A l'etapa global (de bucle obert complet), probablement això serà vist com una caòtica mediambiental (sempre que els sistemes tinguin sempre finalitat).

Consideracions temporals[modifica | modifica el codi]

En aquesta Internet dels objectes, feta de milers de milions d'esdeveniments paral·lels i simultanis, el temps ja no serà utilitzat com una dimensió comú i lineal,[12] sinó que dependrà de l'entitat dels objectes, processos, sistema d'informació, etc. Aquesta Internet de les coses haurà de fonamentar-se en els sistemes de TI en paral·lel massiu (computació paral·lela).

Subsistemes[modifica | modifica el codi]

No tots els elements de la Internet de les coses han d'executar-se necessàriament en un espai global. Si pensem en la domòtica, per exemple, veiem que només s'executen dins d'una casa intel·ligent. La mateixa tecnologia[6] es pot emprar en altres indrets, en canvi, aquest sistema funcionaria i estaria disponible només a través de la xarxa local.

Història[modifica | modifica el codi]

Tot va començar el 1990 quan John Romkey va crear el primer dispositiu connectat, una torradora de pa que es podia encendre i apagar a través d’Internet. Paul Saffo’s va donar la primera breu descripció sobre sensors i el seu futur el 1997.[13]

El terme Internet of Things (IoT) va ser inventat el 1999 per Kevin Ashton un investigador britànic que treballava en el Massachusetts Institute of Technology (MIT) desenvolupant sistemes de sensors i identificadors de radio freqüència (RFID).[13]

L’any 2000 LG va anunciar que pretenia desenvolupar el primer refrigerador intel·ligent que determinaria per ell mateix si els productes del seu interior s’havien de reposar o no.[13]

L’any 2003 es va desplegar RFID a nivell massiu en l’exèrcit dels Estats Units al seu programa de Savi. El mateix any Walmart va implementar RFID en totes les seves botigues arreu del món[3]. Segons Cisco en aquest any encara no existia IoT ja que el nombre de dispositius per persona era inferior a un, encara no havia començat la invasió dels dispositius com els Smartphones.[14]

L’any 2005 apareixien articles sobre IoT i el seu futur en The Guardian, Scientific American and Boston Globe.[13]

L’any 2008 un grup d’empreses van posar en marxa l’Aliança IPSO per promoure l’ús del Internet Protocol (IP) en les xarxes d’objectes intel·ligents.[13]

Cisco considera que el “naixement” d’Internet of Things es va produir entre 2008 i 2009 ja que el nombre de dispositius connectats superava el nombre d’habitants del planeta[14]

Finalment, el llançament de IPv6 el 2011 desencadenaria el creixement dels interessos i possibilitats en aquest camp. Més tard, gegants com Cisco, IBM i Ericsson prenen iniciatives educacionals i comercials en el món de Internet of Things.[13]

Dispositius i aplicacions[modifica | modifica el codi]

Dades[modifica | modifica el codi]

IoT ofereix una manera de recopilar, analitzar i processar una gran quantitat d'estadístiques de comportament. La idea és que les relacions entre aquestes estadístiques revolucioni el màrqueting específic de productes i serveis.[15] Per tant, aquesta gran quantitat de dades ofereix als mitjans de comunicació i professionals de la publicitat una nova eina per treballar.

Un 51% dels “world’s top global marketers” espera que IoT revolucioni el panorama del màrqueting al 2020. La idea és que la interconnexió dels dispositius ofereix oportunitats a les marques d’escoltar i respondre les necessitats dels seus clients amb el missatge correcte, en el moment adequat i en el dispositiu adequat.[16]

Una forma d’aplicar IoT per tal de respondre les necessitats del client en el moment adequat i amb un missatge correcte és utilitzant beacons. Els beacons són petits dispositius sense fils que utilitzen la tecnologia bluetooth low energy explicada anteriorment i emeten un senyal de ràdio de poc abast. Aquests dispositius permeten posicionar una persona de forma molt precisa. Aquest fet ajuda a deduir la informació que li pot interessar a l’usuari. Per exemple, quan una tenda detecta que un usuari esta a prop pot enviar-li al seu telèfon mòbil (a través d’una aplicació de la tenda que l’usuari s’ha descarregat prèviament) una oferta especial i personalitzada per a ell.[17]

Una altra aplicació actual i més complexa de com s’està utilitzant IoT és un projecte de tanques publicitàries que han anunciat recentment les empreses Cloudian i Dentsu a Tokio. Aquestes tanques incorporaran càmeres que reconeixeran fins a 200 models diferents de cotxe en temps real i seran capaços de recopilar informació de paràmetres com marca, model i any de fabricació.[18]

Monitoratge ambiental[modifica | modifica el codi]

Gràcies a IoT podem monitorar anomalies que podrien posar en perill la vida humana i animal.  Això és possible gràcies al fet que, amb els sensors podem detectar/mesurar fenòmens naturals com la pluja, la temperatura, el vent o el creixement d’un riu en temps real i processar aquesta informació. A més, els sensors permeten recollir informació a zones no accessibles per a l’ésser humà. Per exemple, zones volcàniques, avencs oceànics, zones remotes... Aquests sensors enviarien la informació a un punt de decisió per tal de detectar condicions anòmales. Un exemple més concret d’aplicació és la detecció d’incendis. Quan els sensors de temperatura o fum detectin alguna anomalia poden enviar una alarma de forma ràpida.[19]

Manufacturació[modifica | modifica el codi]

Industrial Internet of Things (IIoT) és una característica destacable de la pròxima revolució industrial, a la qual es fa referència com a “Industria 4.0”.[19] IoT Analytics ha realitzat un estudi per veure quin segment de IoT tenia més projectes. A partir d’una extracció de centenars de pagines d’inici han aconseguit verificar 650 projectes de IoT empresarials reals. Han exclòs projectes de consum com dispositius portàtils o projectes de hobby. La següent gràfica reflexa que la majoria de projectes estan en entorns industrials seguits de prop per les ciutats intel·ligents.[20]

IIoT permet millorar la productivitat, qualitat i seguretat en la indústria manufacturera. Això és possible gràcies al fet que amb IIoT es pot, per exemple, realitzar el monitoratge del rendiment de la producció, fer una gestió intel·ligent del inventari, automatitzar activitats complexes per avaluar la qualitat del producte utilitzant càmeres o ajudar a fer una formació dels empleats més eficient.[21]

Gràcies als dispositius IoT en la realització del monitoratge del rendiment es poden vigilar les màquines de les plantes per determinar el seu funcionament en funció del temps de inactivitat, la qualitat de les peces que produeixen.[21] A més, es pot combinar la producció en temps real de dades amb les dades dels empleats i representar-ho gràficament. Així, es poden prendre decisions informades per millorar la productivitat, la qualitat del producte i la seguretat de forma dinàmica o mitjançant la millora / adaptació dels processos de producció de la planta.[22]

Amb la gestió intel·ligent del inventari es poden reduir costos en mà d’obra i el temps implicat en el moviment i cerca de productes. Aquesta proposta també permet les plantes de producció reduir al mínim el inventari de productes i/o la calefacció o capacitat de refrigeració mínima necessària per al manteniment dels productes.[21]

A través de la traçabilitat de la planta cap al client es permet als clients realitzar un seguiment dels productes que compren des de la planta que els produeix i permet als fabricants conèixer l’origen de les peces d’un producte. A més, pot ajudar a proporcionar seguretat contra els falsificadors.[21] Per implementar aquestes idea es poden adherir sensors RFID a cada producte. Tota la informació de seguiment i traçabilitat corresponent s’emmagatzema en una base de dades detallada.[23]

Amb la tecnologia RFID també es pot millorar la seguretat del treballador posant identificadors RFID a la roba de seguretat del treballador o a l’equip de la planta de producció. El que es pretén és alertar el treballador (o el seu supervisor) si no porta la protecció ben posada o no la porta posada o si esta entrant a zones restringides on no es pot passar.[21]

Salut i cures humanes[modifica | modifica el codi]

A través de la utilització de Iot en el camp de l’assistència mèdica es pretén beneficiar els pacients. Es busca escurçar el temps de tractament als hospitals, reduir els costos sanitaris i obtenir la millor assistència sanitària possible. Per fer-ho, es connecten sensors directament al pacient i a dispositius com tabletes i smartphones per tal d’obtenir dades en temps real. Aquesta informació pot ser consultada tant pel pacient com pel metge i permet observar i supervisar la salut del pacient. A continuació es mostra un exemple d’escenari on es connecten els sensors amb un telèfon mòbil.[24]

A part d’ajudar als pacients IoT pot ajudar als metges, tècnics i infermers en la seva feina ja que IoT es pot utilitzar per supervisar amb sensors aquells equips dels hospitals que necessiten ser emplenats o calibrats. Un exemple serien els tancs d’oxigen. D’aquesta manera quan el sistema detecta que algun d’aquests equips necessita atenció pot alertar al personal corresponent.[25]

Amb IoT es poden implementar sistemes que recullin de forma diària mesures com la pressió sanguínia, el sucre a la sang, la temperatura corporal, freqüència cardíaca... A més, en cas d’emergència es poden enviar avisos al metge o a emergències directament. Una altra ajuda és el control de la medicació per evitar oblits. D’aquesta manera els metges i cuidadors poden saber si el pacient s’ha pres la medicació.[26]

A part dels dispositius enfocats a l’entorn mèdic també existeixen altres dispositius creats per ser usats en un entorn més personal. Les balances intel·ligents, per exemple, donen mesures del pes, ritme cardíac i mesuren la qualitat de l'aire en interiors entre altres. A més, aquestes balances envien les dades al teu telèfon i a través d’una aplicació pots veure diverses estadístiques.[27] Un altre exemple d’aquests tipus de dispositius son les polseres intel·ligents. Aquestes polseres poden registrar el ritme cardíac i gràcies al GPS poden registrar rutes, velocitat, distància recorreguda...[28]

Llar[modifica | modifica el codi]

IoT ens ofereix una forma d’automatitzar algunes de les tasques de la llar i accedir als dispositius de la llar des de fora. Per fer-ho podem aplicar IoT de moltes maneres: comptadors intel·ligents, persianes automàtiques, sistemes de climatització intel·ligents, il·luminació automàtica, control d’incendis intel·ligent.[29]

Les persianes automàtiques poden detectar la llum del sol per filtrar-la de forma automàtica i detectar si plou o fa vent per tancar les finestres. A més, es pot accedir al sistema des d’una aplicació o pàgina web per controlar les finestres de forma remota.[30]

Els sistemes de climatització intel·ligent poden mantenir diferents sales a diferents temperatures aprofitant tant la informació actual com prediccions sobre el futur immediat.[29] A més, a través de la geolocalització del smartphone el sistema pot refrigerar l’ambient a la temperatura programada abans que arribis a casa i apagar el sistema quan marxes.

Els sistemes de control d’incendis intel·ligents poden enviar una notificació al smartphone de l’usuari a través d’una aplicació en cas d’alarma. En cas de falsa alarma, l’usuari pot silenciar el sistema des del telèfon.[31]

Amb IoT també podem connectar electrodomèstics a Internet. Per exemple, ja tenim models al mercat de neveres que es connecten per WiFi a Internet i tenen càmeres al seu interior per mostrar a través de l'smartphone de l’usuari imatges del contingut de la nevera.[32] Un altre exemple son les cafeteres intel·ligents que es poden controlar des del mòbil. A més, a través de la geolocalització poden detectar quan l’usuari esta prop de casa i preguntar-li si vol un cafè, així al arribar ja esta llest.

Implementació a escala metropolitana[modifica | modifica el codi]

IoT ens ajuda en l’optimització i  la gestió dels serveis públics tradicionals com per exemple en el transport i pàrquing, en l’enllumenat, en el manteniment i vigilància d’espais públics, la recollida de brossa i el manteniment d’edificis. A més, les dades recollides amb IoT poden ser explotades, per exemple, per a augmentar el coneixement  de la gent sobre l’estat de la seua ciutat.[33]

Per al control dels embussos de tràfic es pot fer una vigilància de la congestió de la ciutat amb càmeres, sensors i utilitzant la localització GPS dels cotxes moderns. Aquesta informació és interessant per als habitants ja que així poden utilitzar rutes alternatives.[33]

Per a l’enllumenat intel·ligent es poden utilitzar sensors perquè l’enllumenat reguli la seua intensitat segons factors com l’hora del dia o les condicions climàtiques.[33]

Un exemple de manteniment d’espais públics de forma intel·ligent és el sistema de reg de la ciutat de Barcelona. El sistema permet que es puguin controlar a distància les electrovàlvules que obrin el pas de l’aigua. A més, el sistema atura el reg quan es detecta pluja o l’ajusta quan fa vent per tal que l’aigua no caigui fora de l’espai a regar.[34]

Anteriorment he comentat que IoT ens pot ajudar al manteniment d’edificis històrics, per fer-ho es poden instal·lar sensors als edificis que detectin vibracions i deformacions, humitat, temperatura.[33]

Una altra aplicació serien els semàfors intel·ligents. Aquests es poden utilitzar, per exemple, per evitar que els conductors tinguin que esperar en un semàfor en vermell mentre no hi ha altres cotxes o persones a la vora. Per fer-ho, es poden utilitzar càmeres per detectar el tràfic i posar el semàfor en verd o roig en funció de les dades recollides.[35] Un exemple és la ciutat de Barcelona, on els semàfors emeten un soroll quan una persona invident acciona un petit comandament. A més, els semàfors ajuden als bombers ja que quan aquests corren cap a una emergència el sistema regula la ruta per posar en verd els semàfors i torna a la seua programació normal un cop els bombers ja han passat.[34]

Privacitat i seguretat[modifica | modifica el codi]

IoT introdueix nous reptes sobre la privacitat de les persones i la confidencialitat i integritat de les dades transmeses entre dispositius.[36] Hi ha alguns problemes generals pendents a l’hora de parlar de seguretat en IoT. Com a primer problema tenim que els dispositius IoT es dissenyen per poder treballar de forma autònoma i transparent als usuaris fet que complica la detecció de possibles atacs. El segon problema és que normalment els dispositius IoT tenen recursos limitats (computacionals, consum d’energia, amplada de banda...) i això provoca que els mecanismes tradicionals de seguretat no puguin ser aplicats directament. Per tant, s’han de crear nous mecanismes de seguretat i,a més, aquests han de poder ser aplicats a un gran nombre de dispositius,és a dir, aquests mètodes han de ser escalables.

Les aplicacions IoT han de tenir uns requeriments de seguretat[37] i han de contemplar punts com :

  • Seguretat en la comunicació: Els dispositius IoT poden utilitzar comunicacions sense fils entre distancies curtes, entre distàncies més grans, comunicació per cable... Cada un d’aquests sistemes han de proporcionar integritat, disponibilitat, confidencialitat y altres factors com autenticació, permisos...
  • Protecció de dades: La informació transmesa entre dispositius pot incloure informació privada dels usuaris com pugui ser las seva ubicació, informació física, patrons de comportament... Per això, els dispositius han de garantir la confidencialitat utilitzant criptografia.
  • Protecció física: Donat que els dispositius estan ubicats a prop del lloc on s’utilitzen l’accés a aquests és molt fàcil i per tant el risc per a la seguretat augmenta.
  • Identificació dels dispositius i permisos: Molts dispositius poden ser afegits o trets de la xarxa. Cada dispositiu té uns permisos per tant s’han de identificar i autenticar utilitzant identificadors, contrasenyes, MAC, certificats...
  • Monitoratge i controls dels dispositius: Tot i que els dispositius IoT estiguin identificats poden funcionar malament, estar infectats per virus... Per tant, es requereix que aquests estiguin controlats i sota monitoratge per tal de poder actuar en el cas que hi hagi una situació o activitat anormal.

Un estudi de HP el 2014 [38] va revelar que el 70% dels dispositius més usats de IoT eren vulnerables a rebre un atac. Aquests dispositius tenien vulnerabilitats com falta de granularitat de permisos d’accés o vulnerabilitats del xifrat. Amb aquest estudi HP va trobar 25 vulnerabilitats per cada dispositiu (juntament amb els seus components de cloud i aplicacions mòbils) en un estudi realitzat sobre un total de 10 dispositius. Els principals problemes de seguretat que van trobar van ser:

  • Problemes de Privacitat: entre les dades que van poder obtenir hi havia credencials de la targeta de crèdit i informació mèdica...
  • Autorització insuficient: 80% dels dispositius provats no tenien control sobre la complexitat de les contrasenyes. Molts dispositius tenien contrasenyes com 123.
  • Falta de xifrat: El 70% dels dispositius no xifraven les comunicacions ni cap a Internet ni a la xarxa local.
  • Interfície web Insegura: 6/10 dispositius tenien problemes com ara mala gestió de les sessions o XSS persistent.
  • Protecció del software inadequada: 60% dels dispositius no utilitzaven xifrat en les descàrregues d’actualitzacions de software. Algunes descàrregues podien ser interceptades i modificades.

Plataformes de desenvolupament[modifica | modifica el codi]

Plataformes o entorns de programari per a dissenyar aplicacions IoT a 18/09/2017 : [39]

Permeten gestionar els dispositius, recol.lecció de dades, processat i visualització de dades en temps real.

Nom Propietari web Carcterístiques
ARM mbed codi obert https://www.mbed.com Protocols MQTT, CoAP i HTPP
ThingsBoard codi obert https://thingsboard.io/ Protocols MQTT, CoAP i HTPP
kaa codi obert https://www.kaaproject.org/ Protocols MQTT, CoAP i HTPP
Domoticz codi obert www.domoticz.com Es pot executar sobre Raspberry Pi, Windows, Linux i Mac OS
GCP Google https://cloud.google.com/iot-core -
Watson IoT IBM https://www.ibm.com/internet-of-things/ -
AWS Amazon https://aws.amazon.com -
Azure IoT Microsoft https://azure.microsoft.com -
Artik Samsung https://www.artik.io/ -

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Conner, Margery «Sensors empower the "Internet of Things"». Denver, Colo : Cahners Publ. Co., Issue 10, 27-05-2010, pàg. 32–38. ISSN: 0012-7515.
  2. Sean Dodson «The internet of things». The Guardian, 09-10-2003.
  3. Brown, Eric. «Who Needs the Internet of Things?», 13-09-2016. [Consulta: 23 octubre 2016].
  4. Brown, Eric. «21 Open Source Projects for IoT», 20-09-2016. [Consulta: 23 octubre 2016].
  5. «Internet of Things Global Standards Initiative». ITU. [Consulta: 26 juny 2015].
  6. 6,0 6,1 P. Magrassi, A. Panarella, N. Deighton, G. Johnson, “Computers to Acquire Control of the Physical World”, Gartner research report T-14-0301, 28 September, 2001
  7. Commission of the European Communities. «Internet of Things — An action plan for Europe» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF), 18-06-2009.
  8. Waldner, Jean-Baptiste. Nanocomputers and Swarm Intelligence. London: ISTE, 2008, p227-p231. ISBN 1847040020. 
  9. Waldner, Jean-Baptiste. Inventer l'Ordinateur du XXIeme Siècle. London: Hermes Science, 2007, p254. ISBN 2746215160. 
  10. https://www.toptal.com/designers/interactive/smart-home-domestic-internet-of-things Toptal - Inici Smart Home: Domesticar l'Internet de les coses
  11. Philippe Gautier, «RFID y adquisición de datos Evenementielles: retours d'expérience chez Benedicta», páginas 94 a 96, Systèmes d'Information et Management - revista trimestral N ° 2 vol. 12, 2007, ISSN 1260-4984 / ISBN 978-2-7472-1290-8, éditions ESKA. Enllaç
  12. Janusz Bucki, ADSC-OrgTemps-fr.htm "L'organisation et le temps" (en francés)
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 J. Vijay, Daniel; V.Parthasarathy; P. Suresh «A state of the art review on the Internet of Things (IoT),». , 2014.
  14. 14,0 14,1 Evans, Dave «Internet de las cosas. Cómo la pròxima evolución de Internet lo cambia todo». .
  15. Moss, Jamie «The internet of things: unlocking the marketing potential» (en en-gb). The Guardian, 20-06-2014. ISSN: 0261-3077.
  16. «The Marketing Power of The Internet of Things» (en en-gb). Marketo.com.
  17. Catalunya, Universitat Oberta de. «La tecnología beacons: una revolución en alza para la experiencia de usuario y las estrategias de marketing». www.uoc.edu. [Consulta: 15 desembre 2016].
  18. «Cloudian, Dentsu and QCT Launch First Smart Data-Driven Advertising Model in Japan | Cloudian» (en en-us). Cloudian.
  19. 19,0 19,1 Hussain Shah, Sajjad «A Survey: Internet of Things (IOT) Technologies, Applications and Challenges». , 2016.
  20. «The top 10 IoT application areas – based on real IoT projects» (en en-us). IoT Analytics - Market Insights for the Internet Of Things, 16-08-2016.
  21. 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 Georgakopoulos, Dimitrios; Prakash, Prem «Internet of Things and Edge Cloud Computing Roadmap for Manufacturing». , 2016.
  22. Georgakopoulos, Dimitrios; Hayaraman, Prakash «[19] Internet of Things: from internet scale sensing to smart services,». , 2016.
  23. «Tracaebility in manufacturing».
  24. Ullah, Kaleem; Munam, Ali Shah; Zhang, Sijing «Effective Ways to Use Internet of Things in the Field of Medical and Smart Health Care». , 2016.
  25. Laplante, Phillip A.; Laplante, Nancy «he Internet of Things in Healthcare: Potential Applications and challenges». , 2016.
  26. Huang, Yo-Ping; Tsu-Tian, Lee «Intuitive IoT-based H2U Healthcare System for Elderly People,». , 2016.
  27. «smart body analyzer».
  28. «Samsung».
  29. 29,0 29,1 Vega, Ricardo «4 Aplicaciones reales para conocer el Internet de las Cosas | Ricardo Vega». ricveal.
  30. «Estándar y Recomendaciones - Loxone Spanish» (en es-es). Loxone Spanish.
  31. «Meet the Nest Protect smoke and carbon monoxide alarm» (en en-us). Nest. [Consulta: 15 desembre 2016].
  32. «Family Hub Refrigerator». www.samsung.com. [Consulta: 15 desembre 2016].
  33. 33,0 33,1 33,2 33,3 Zanella, Andrea; Bui, Nicola «Internet of Things for Smart Cities». , 2014.
  34. 34,0 34,1 Bcn, Ajuntament. «og:url». smartcity.bcn.cat. [Consulta: 15 desembre 2016].
  35. Rivera, Nicolás «Qué es el Internet of Things y cómo cambiará nuestra vida» (en es-es). Hipertextual, 20-06-2015.
  36. «Haciendo más seguro el Internet de las Cosas - Gradiant» (en es-es). Gradiant.
  37. Hyun-Jin, Kim; Hyun-Soo, Chang «A Study on Device Security in IoT Convergence». .
  38. «HP News - HP Study Reveals 70 Percent of Internet of Things Devices Vulnerable to Attack». www8.hp.com. [Consulta: 26 desembre 2016].
  39. Rahul «Top 20 IoT Platforms in 2018 (Updated)» (en anglès). Internet Of Things Wiki, 08-03-2016.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Internet de les coses Modifica l'enllaç a Wikidata