Sense fil

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Sense fil és la tecnologia que permet la comunicació entre dispositius electrònics, que no es basa en el contacte físic a través de cables. Els aparells que són propers es comuniquen utilitzant ones radioelèctriques mitjançant els emissors i receptors incorporats.

Les tecnologies sense fil permeten disposar de xarxes sense el destorb que suposen els cables. Com que els aparells portàtils són cada cop de mides més reduïdes, i les necessitats de connexió entre ells augmenten, aquesta tecnologia es consolida dia a dia. Per això té un interès especial a la informàtica de butxaca.

Existeixen diferents tecnologies sense fil:

  • Wi-Fi - Xarxa de distància mitjana ideada per a substituir els fils d'una xarxa local (LAN).
  • Bluetooth - Xarxa de poca distància i baix consum de potència ideada per eliminar els cables dels perifèrics com ara auriculars, impressores, teclats; molt utilitzada per telèfons mòbils i ordinadors de butxaca.
  • IrDA - Connexió per infrarojos molt utilitzada per comandaments a distància i ordinadors de butxaca.
  • DECT - Connexió ideada per a telèfons sense fils.
  • WIMAX - Xarxa ideada per a superar les limitacions de distància de les xarxes Wi-Fi.
  • Witricity - Nova tecnologia per a poder transmetre electricitat de manera eficient sense fils.
  • ZigBee - Xarxa personal de curta distància per la interconnexió de dispositius de la internet de les coses.
  • Thread - Xarxa personal de curta distància per la interconnexió de dispositius de la internet de les coses.
  • Z-wave - Xarxa personal de curta distància per la interconnexió de dispositius de la internet de les coses.
  • Li-Fi - xarxa de comunicació mitjançant llum visible que utilitza llum LED per a transferir dades a alta velocitat.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sense fil Modifica l'enllaç a Wikidata