Blumfeld

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Blumfeld
Portada del disc Verbotene Früchte (2006)
Portada del disc Verbotene Früchte (2006)
Dades biogràfiques i tècniques
Lloc d'origen Hamburg Hamburg
Alemanya Alemanya
Gènere(s) pop-rock acústic
Anys en actiu 17, des de 1990 al 2007
Discogràfiques WEA
Influències Leonard Cohen
Artistes relacionats Tocotronic
Lloc web oficial www.blumfeld.de
Membres
Jochen Distelmeyer (veu i guitarra)
André Rattay (bateria, vibràfon)
Vredeber Albrecht (teclats des de 2003)
Lars Precht (baixista des de 2005)
Membres anteriors
Eike Bohlken (baix entre 1990 i 1996)
Peter Thiessen (baix de 1996 al 2002)
Michael Mühlhaus (teclats, sintetitzador, vibràfon, baix de 1998 al 2005)
Instruments destacats
guitarra acústica, piano

Blumfeld (en alemany, literalment, «camp-en-flor») era un conjunt musical alemany reconegut dins l'escena independent no només del seu país, sinó també de Suïssa i Àustria, per oferir un particular estil de rock semiacústic amb lletres explícitament crítiques.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Format a la ciutat d'Hamburg l'any 1990 per Distelmeyer, Bohlken i Rattay després de la desfeta dels conjunts Arm, Laut i Der Schwarze Kanal, el nou grup prendria el nom del protagonista d'una narració curta de Franz Kafka, Blumfeld, ein älterer Junggeselle («Blumfeld, un fadrí matxutxo») de l'any 1915. Els Blumfeld formaven part de la Hamburger Schule junt amb Kolossale Jugend, Tocotrònic i Die Sterne i han sigut un dels conjunts més exitosos sorgits de l'escena musical alternativa en llengua alemanya.

Les cançons[modifica | modifica el codi]

La lírica dels Blumfeld tracta la lluita de l'ésser humà dins el context de la societat de consum moderna: la por, la depressió, la incertesa, la desorientació i l'amor com a motiu són els temes principals, convertits en objecte de diàleg. La música, sovint melangiosa, ajuda a crear el regust pessimista.

L'última gira[modifica | modifica el codi]

El 22 de gener de 2007 anunciaren la imminent dissolució del grup en acabar la gira d'abril a maig de 2007, en coincidint amb la publicació del primer recopilatori de la seua discografia.

Discografia[modifica | modifica el codi]

Distelmeyer/Rattay/Bolken (1990-1995)[modifica | modifica el codi]

  • Ghettowelt (ZickZack, 1991): «gueto-món», primer senzill en vinil amb tres temes
  • Ich-Maschine (ZickZack/Indigo, 1992): «màquina de l'ego», primer llarga duració editat en vinil i CD
  • Zeitlupe / Traum:2 (ZickZack, 1992): «càmera lenta/somni:2», doble senzill amb quatre cançons
  • L'état et moi (Big Cat/Rough Trade/ZickZack, 1994): «l'estat i jo», segon disc amb una paròdia d'Elvis en la portada
  • Draußen auf Kaution (Big Cat/USA, 1994): «a la caça», primer senzill extret de L'etat et moi
  • Verstärker (Big Cat/USA, 1995): «amplificador», segon senzill del segon disc, publicat en vinil i mini-CD amb tres i quatre cançons, respectivament

Distelmeyer/Rattay/Thiessen/Mülhaus (1996-2001)[modifica | modifica el codi]

  • Old Nobody (Big Cat/Rough Trade, 1999): «vell ningú», tercer disc, ja amb la formació clàssica del grup
  • Tausend Tränen tief (Big Cat/Rough Trade, 1999): «mil llàgrimes de profunditat», primer senzill de l'Old Nobody i possiblement la cançó més coneguda del grup
  • Status: Quo Vadis (Big Cat/Rough Trade, 1999): segon senzill extret de l'Old Nobody en vinil i mini-CD
  • Graue Wolken (ZickZack/eastwest, 2001): «núvols grisos», primer senzill del quart disc
  • Testament der Angst (ZickZack/eastwest, 2001): el quart disc, «testament de la por», ja reconegut comercialment
  • Die Diktatur der Angepassten (ZickZack/eastwest, 2001): «la dictadura dels mesinfots», segon senzill del Testament der Angst
  • Wellen der Liebe (ZickZack/eastwest, 2001): «ones de l'amor», tercer senzill del Testament der Angst

Distelmeyer/Rattay/Mülhaus/Albrecht (2002-2004)[modifica | modifica el codi]

  • Die Welt ist schön (ZickZack, 2002): «el món és bonic», recopilació dels senzills dels anys 91 i 92
  • Jenseits von Jedem (ZickZack/WEA, 2003)
  • Wir sind frei (ZickZack/WEA, 2003): «som lliures»
  • Neuer Morgen (ZickZack/WEA, 2003): «nou matí»

Distelmeyer/Rattay/Albrecht/Precht (2005-2007)[modifica | modifica el codi]

  • Verbotene Früchte (Blumfeld-Tonträger/Sony BMG, 2006): «fruites prohibides», l'últim disc del grup
  • Tics (Blumfeld-Tonträger/Sony BMG, 2006): únic senzill extret del Verbotene Früchte
  • Ein Lied mehr – The Anthology Archives Vol.1 (Blumfeld-Tonträger, 2007): «una cançó més», reedició dels tres primers discs amb extres

Curiositats[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

{{Commons:Blumfeld}}

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) TheWalkabouts.com fitxa del Train Leaves at Eight