Bonaventura Ques

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBonaventura Ques
Biografia
Naixementsegle XVIII Modifica el valor a Wikidata
Rosselló Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióTraductor Modifica el valor a Wikidata

Bonaventura Ques o Quès (Catalunya del Nord, segle xviii - Principat de Catalunya?, segle xix?) va ser un religiós i traductor nord-català.

Biografia[modifica]

Fou rector del Soler (Rosselló) durant més de vint-i-cinc anys, del 20 de desembre del 1765 [1] al 8 de maig del 1791. Amb la vinguda de la Revolució francesa, hagué d'exiliar-se [nt 1] al sud del Pirineu.

Hom el vincula al "Grup de Tuïr", un conjunt d'intel·lectuals [nt 2] que a la dècada del 1780 impulsà la dramatúrgia rossellonesa, especialment l'escrita en català, i que tingué la plasmació en la traducció de diverses obres de teatre en el context genèric d'unes representacions que es feren per a la reconstrucció del temple parroquial de Tuïr. En aquest context, a finals de la dècada del 1770 o començaments [7] de la següent, Ques traduí de l'italià i del francès dos -o tres?- oratoris de Pietro Metastasio (Pietro Trapassi) i una obra sacra de Charles-Claude Genest. Còpies manuscrites de dues d'aquestes traduccions es conserven a la Biblioteca Municipal de Montpeller, i la tercera era [nt 3] al Centre de Documentació i d'Animació de la Cultura Catalana de Perpinyà.

Traduccions[modifica]

  • Josep reconegut per sos germans. Drama traduït de l'italià de l'abat Pere Metastasio, (còpia de 1788).  Traducció de l'obra de Metastasio, Pietro. Giuseppe riconosciuto, (1733).  [nt 4]
  • La mort d'Abel. Tragèdia traduïda de l'italià, obra dragmàtica de Pera Metastasio, romà, (còpia de 1791).  Traducció de l'obra de Metastasio, Pietro. La morte d'Abel, (1732).  [nt 5]
  • Josep reconegut per sos germans, tragèdia en cinq actes.  Traducció de l'obra de Genest, Charles-Claude. Josep, tragédie tirée de l’Ecriture Sainte, (1711).  [nt 6]
  • És dubtosa, la traducció de l'obra de Metastasio La Passione de Gesù Cristo, 1730.  [nt 7]

Bibliografia[modifica]

Notes[modifica]

  1. La fugida de Bonaventura Ques cap al sud és indicada per Jordi Carbonell [2] que esmenta l'abbé Torreilles [3] com a font de la notícia
  2. Els estudiosos [4][5] i la GEC [6] inclouen -o n'exclouen, segons la font consultada- en el "Grup de Tuïr" uns o altres dels autors següents: Josep Balanda i Sicart, Antoni Banyuls i de Forcada, Pierre Barell, Noël Camps, Josep Jaume, Antoni Molas, Bonaventura Ques, Miquel Ribes de Vilar i Sebastià Sibiuda.
  3. En el 2011, el CeDACC havia estat dissolt i els seus fons incorporats a la mediateca municipal de Perpinyà [8]
  4. És el manuscrit V12376 del fons Vallat de la Biblioteca Municipal de Montpeller i forma part del volum fàctic Théâtre. Recueil de pièces manuscrites en langage roussillonnais, segons Eulàlia Miralles,[9] que remet a un estudi de Josep Sebastià Pons[10]
  5. Són les pàgines 46-69 del manuscrit 46 de l'antic CeDACC de l'ajuntament de Perpinyà. El volum conté les obres Tragèdia de sancta Justa i Rufina (p. 1-45); La mort d'Abel (p. 46-69); i Tragèdia i viva representació del martiri del gloriós sant Feliu africà (p. 70-120) [9]
  6. És el manuscrit V2629 del fons Vallat de la Biblioteca Municipal de Montpeller i forma part del volum fàctic Théâtre. Recueil de pièces manuscrites en langage roussillonnais, segons E.Miralles,[9] que remet a un estudi de J.S.Pons[10]
  7. Miralles [11] indica que segons Pep Vila [12] mossèn Ques hauria pogut traduir una altra obra de Metastasio, La Passione de Gesù Cristo, sense més concrecions

Referències[modifica]

  1. Gibrat, Joseph «La seigneurie et la paroisse du Soler (Suite et Fin)». Revue Catalane, nº 70, Décembre 1920, p. 248.
  2. Carbonell, Jordi. La literatura catalana durant el període de transició del segle XVIII al segle XIX.  A Colon, Germà (editor). Quart Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Basilea, 22-27 de març de 1976. Montserat: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1977 (Biblioteca Abat Oliba, 11). ISBN 847202153X. 
  3. Torreilles, Philippe. Histoire du clergué dans le Département des Pyrénées-Orientales pendant la Révolution Française, 1890. 
  4. Carbonell Dues traduccions... (1967)
  5. Vila El teatre a l'època de la Il·lustració (2001)
  6. «Grup de Tuïr». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. Miralles Bonaventura Ques... (2008) p. 10
  8. Renyé, Aleix «Perpinyà ja té un Comitè Consultiu pel Català». El Punt Avui, 30-09-2011.
  9. 9,0 9,1 9,2 Miralles Bonaventura Ques... (2008) p. 5-6
  10. 10,0 10,1 La littérature catalane en Roussillon (1600-1800). Bibliographie. Toulouse-Paris: Privat - Didier, 1929. 
  11. Miralles Bonaventura Ques... (2008) p.12
  12. Vila, Pep. El teatre a l'època de la Il·lustració, p. 93-98.  A Rossich, Albert (coordinador). El teatre català dels orígens al segle XVIII, actes del II col·loqui Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga, teatre català antic. Girona, 6 al 9 de juliol 1998. Kassel-Girona: Reichenberger-Universitat de Girona, 2001, p. 81-102 (Estudis Catalans, 5). ISBN 3935004346.